Moldàvia tem ser la pròxima víctima de Putin

LondresEl tancament de l'espai aeri de Moldàvia aquest dimarts durant més de tres hores ha disparat totes les alarmes a les cancelleries occidentals. "Raons de seguretat" han dut al govern d'aquesta exrepública soviètica, de 2,5 milions d'habitants, fronterera amb el sud-oest d'Ucraïna, a procedir d'aquesta manera, l'endemà que la presidenta del país, Maia Sandu, denunciés una conxorxa russa per enderrocar el seu govern, decididament proeuropeu.

A més, la setmana anterior, des de Kíiv, Volodímir Zelenski va assegurar que els serveis d'intel·ligència ucraïnesos havien obtingut proves de les veritables intencions de Moscou en relació amb Moldàvia: ras i curt, suprimir el país com a estat independent.

El portaveu de seguretat nacional de la Casa Blanca, John Kirby, va admetre que si bé els informes sobre el complot no s'havien confirmat de manera independent, resultaven "profundament preocupants". Des de Moscou, però, s'ha titllat la informació de "fantasiosa".

Passades les 4 de la tarda, hora local, d'aquest dimarts, i sense tornar a fer esment de cap possible intent de desestabilització exterior, les autoritats moldaves han informat que havien tancat temporalment l'espai aeri a causa de la detecció d'un "petit objecte semblant a un globus sonda". Tenint en compte les "adverses condicions climàtiques i la impossibilitat de monitoritzar i identificar l'objecte, així com la trajectòria de vol", es va prendre una decisió que podria guardar més relació amb la crisi dels globus que no pas amb l'atac rus a Ucraïna i una possible agressió de Moscou a Moldàvia.

Govern interí

La guerra de Putin, però, no és gens aliena a la tensió que viu el país i que va emergir de nou el febrer passat. Moldàvia és un estat sobirà des de l'enfonsament de l'URSS, el 1991. Amb tot, sempre ha estat sota pressió del Kremlin.

D'altra banda, el repunt d'aquesta tensió es produeix en uns moments d'interinitat al govern. Divendres passat, la primera ministra, Natalia Gavrilița, i tot l'executiu, van presentar la dimissió. Maia Sandu va proposar com a substitut Dorin Recean, una altra destacada figura pro UE. Aquesta setmana, el Parlament moldau en confirmarà el nomenament i Recean tindrà quinze dies per formar un nou govern. El partit de Maia Sandu compta amb una confortable majoria de 63 escons de 101.

Més enllà del recanvi polític, que Chisinau pretén que sigui ràpid i fluid, el país té problemes molt greus, derivats en bona part de la guerra de Putin contra Ucraïna, de la dependència energètica que el país té de Rússia i de la mateixa visió que el líder rus té sobre l'exrepública soviètica.

Des de l'arribada de Putin al Kremlin, de fet, Moscou colla Moldàvia econòmicament: sigui tallant-li el gas o prohibint la importació dels seus vins a Rússia, o amb totes dues accions. El resultat és, especialment aquest hivern, un encariment de l'energia i un augment del cost de la vida insuportable per a un dels països més pobres d'Europa. El descontentament social que es genera és aprofitat per Moscou per agitar l'escena política i soscavar els líders proeuropeus. El juny de l'any passat, juntament amb Ucraïna, Moldàvia va aconseguir l'estatus de candidat a membre de la Unió Europea.

A la pràctica, la crisi actual es remunta a la independència, quan la Transnístria, una franja de terreny a l'est del riu Dnièster on viuen mig milió de persones, es va independitzar de forma unilateral. Amb gairebé el 30% de la població d'origen rus, des del final de la guerra fa trenta anys hi ha un contingent d'uns 2.000 soldats russos, establerts com a força de pau, que també vetllen per la seguretat del que havia estat un dels arsenals més important de l'URSS i de l'est d'Europa, situat a Cobasna, a tocar de la frontera ucraïnesa.

La presència del contingent militar de Moscou i el fet que gairebé el 30% de la població de la Transnístria sigui d'origen rus és un recordatori del fet que si el Kremlin estableix finalment el control total sobre el Donbass i el sud d'Ucraïna, Moldàvia podria ser el proper objectiu de Putin en la missió que s'ha autoimposat de "protecció" dels russos ètnics i els russòfons, excuses per a la guerra contra Zelenski.