Brussel·les o Putin? Moldàvia ho decideix en un referèndum

BerlínDoble cita electoral a Moldàvia. Diumenge se celebren eleccions presidencials, en aquesta exrepública soviètica, i també un referèndum constitucional sobre la seva adhesió a la Unió Europa. Els votants decidiran a les urnes si el futur geoestratègic del seu país passa per Brussel·les o per Moscou. Els moldaus acudeixen a les urnes en plena crisi econòmica i amb el teló de fons de la guerra a Ucraïna i les denúncies d'ingerències de Rússia per intentar influir en el resultat electoral i el referèndum de diumenge.

“No deixis que altres dictin la teva vida: tria amb el teu vot! Si estimes el teu país, si t'importa el futur de Moldàvia per a les pròximes dècades, ves a votar. Demaneu dues paperetes –per a l'elecció del president i per al referèndum– i voteu per Moldàvia”, va instar la presidenta sortint del país, la proeuropea Maia Sandu, que ostenta el càrrec des del desembre del 2020.

A diferència de les eleccions presidencials, que se celebren a dues voltes si cap candidat obté la majoria de vots, en el referèndum no hi haurà segona volta. "Un dia per votar, perquè no hàgim d'esperar 30 anys més”, va recordar la presidenta sortint, que vol blindar l'objectiu d'adhesió a la Unió Europea a la Constitució moldava.

Sandu és la clara favorita en els sondejos a les eleccions presidencials. La candidata del Partit Acció i Solidaritat (PAS) obtindria el 35,8% dels vots, seguida de lluny per Alexandr Stoianoglo, ex fiscal general del país, amb un 9% d'intenció de vot, i per Renato Usatii, líder d'El Nostre Partit, amb un 6,4% de suports, segons el darrer sondeig publicat. Stoianoglo compta amb el suport del pro-rus Partit dels Socialistes (PSRM) de l'expresident moldau Igor Dodon.

Majoria de partits pro-UE

"¿Dona suport a la modificació de la Constitució en vista de l'adhesió de la República de Moldàvia a la Unió Europea?” és la pregunta que hauran de respondre els moldaus en aquest referèndum. Dotze partits han fet campanya a favor del sí al canvi constitucional i dues aposten pel no.

El 54,5% dels moldaus que anirà a votar demà diumenge dirà sí a l'adhesió del país a la Unió Europea, mentre que el 32,4% marcarà el no a la casella del referèndum, segons un sondeig d'opinió fet amb intel·ligència de dades i publicat dijous a la premsa moldava. El 13,1% restant no es va pronunciar.

"Es tracta d'una decisió històrica per a nosaltres, potser la més important des que ens vam independitzar de la Unió Soviètica", va dir Cristina Gherasimov, viceprimera ministra de Moldàvia, en una entrevista amb la web Politico. “Per a nosaltres, l'adhesió a la UE és una qüestió existencial. És l'única manera de consolidar la nostra democràcia. No hi ha pla B: Rússia i el futur que vol per a nosaltres no és una alternativa”, va considerar Gherasimov, responsable de la integració del seu país a la UE.

Tensions a Transnístria

La victòria del sí podria aplanar el camí de Moldàvia cap a la Unió Europea perquè confirmaria el seu camí europeista, però també podria agreujar les tensions entre els dirigents prooccidentals i la regió de Transnístria, governada per separatistes pro-russos. En aquesta regió independentista, situada a la frontera oriental de Moldàvia amb Ucraïna, hi ha 2.000 soldats russos per brindar “protecció” als seus habitants davant del que consideren una asfíxia econòmica del govern moldau.

Els líders europeus van subratllar dijous “el suport incondicional” de la Unió Europea a Moldàvia i "al seu camí cap a l'adhesió”. Els Vint-i-set van instar les autoritats moldaves a fer reformes i reforçar “la resiliència i estabilitat del país”. Chisinau i Brussel·les acusen Moscou de dur a terme campanyes de desinformació, ciberatacs i compra de vots per influir en les eleccions i en el referèndum sobre la Unió Europea.

Moldàvia, país limítrof amb Ucraïna i Romania, va sol·licitar l'ingrés a la Unió Europea el març del 2022, un mes després de l'inici de la guerra d'agressió de Rússia contra Ucraïna i li va ser concedit l'estatut de país candidat a la UE el juny d'aquell any. El desembre del 2023, Brussel·les va obrir les negociacions d'adhesió amb Moldàvia, que es va independitzar de la Unió Soviètica el 1991.