Model Israel: així és com el G-7 vol blindar Ucraïna davant l'horitzó d'una guerra llarga
Kíiv no aconsegueix entrar a l'OTAN però Occident li ofereix aquest mecanisme de protecció a llarg termini
WashingtonDesprés de la cimera de Vílnius, Ucraïna està un pas més a prop de l'OTAN. Però no en formarà part "fins que les condicions ho permetin", és a dir, almenys, fins que acabi la brutal guerra que s'està lliurant al seu territori. Fins ara, els països de l'Aliança Atlàntica, amb el lideratge dels EUA, han limitat el seu suport a Kíiv amb múltiples paquets d'ajuda militar, cada vegada més destructius: primer va ser l'artilleria, després els míssils de llarga distància, els tancs i, finalment, les polèmiques bombes de dispersió de Washington. Però el "compromís de seguretat" que ha aconseguit Zelenski durant la cimera de l'OTAN, de la mà del G-7, implica anar un pas més enllà i, per fer-ho, està quallant la idea de replicar una relació semblant a la que la Casa Blanca té amb Jerusalem.
Israel no és un estat membre de l'OTAN ni té un tractat de defensa formal amb els EUA que els obligui a sortir en la seva defensa en cas d'atac. Però el país nord-americà fa dècades que el designa com un "important aliat fora de l'OTAN". De fet, és un país clau en la seva estratègia a l'Orient Mitjà, especialment envers l'Iran. Sobre aquesta base, els dos països han signat nombrosos acords de cooperació en matèria de defensa, pels quals els EUA han proporcionat armes sofisticades i milers de milions de dòlars en ajuda militar. A més, les agències d'espionatge de tots dos països, la CIA i el Mossad, han creat una relació propera i comparteixen intel·ligència.
El país jueu es beneficia d'uns acords bilaterals més beneficiosos que altres aliats. Malgrat que Washington normalment obliga a destinar els diners en la compra d'armes fabricades als EUA, Israel té el privilegi d'invertir-los en la seva pròpia indústria militar. Aquest fet l'ha ajudat a potenciar les seves capacitats armamentístiques, i ja és la 18a potència militar del món, tot i estar a la posició 149 en superfície i a la 93 en població. Tot plegat ha convertit Israel en el receptor més gran d'ajuda exterior nord-americana des de la Segona Guerra Mundial: més de 150.000 milions de dòlars.
L'últim gran paquet d'ajuda militar a Israel va ser aprovat l'any 2016, quan el Congrés nord-americà va comprometre 38.000 milions de dòlars fins a l'any 2028. Una xifra que es queda curta comparada amb el suport que ha rebut Ucraïna l'últim any i mig: des de l'inici de la invasió, l'administració Biden ha enviat més de 41.000 milions només en ajuda militar.
Com es podria aplicar a Ucraïna?
Admetre que la guerra amb Rússia durarà molt més del que estava inicialment previst ha fet guanyar força a la idea d'aplicar el model d'Israel a Ucraïna. Per un motiu: a diferència dels enviaments puntuals d'armament, aquesta estratègia assegura capacitats militars a llarg termini. I amb l'horitzó que ha confirmat aquesta setmana l'OTAN –que Ucraïna acabarà, tard o d'hora, dins de l'aliança–, els aliats veuen desitjable contribuir a la modernització de l'exèrcit ucraïnès.
Especialment els EUA, que són, de llarg, el principal finançador i líder de l'Aliança Atlàntica. El seu president, Joe Biden, va dir en una entrevista a la CNN abans de marxar cap a la cimera de Vílnius que Ucraïna "no està preparada" per entrar a l'OTAN, però va reafirmar-se que rebrà suport dels aliats "tot el temps que sigui necessari", i es va obrir a la idea de proporcionar "la seguretat que proveïm a l'Israel". És a dir, armament a gran escala i suport logístic i diplomàtic continuat, per mitjà d'acords bilaterals, però cap garantia de defensa del territori per part de les tropes nord-americanes.
D'aquesta manera, Occident podria enviar un missatge dissuasiu a Rússia, sense la necessitat que Kíiv signi un tractat formal amb els nord-americans i evitant la disposició de l'article 5 de l'OTAN, que garanteix la defensa mútua. Però Ucraïna no és Israel. I alguns experts asseguren que la proposta peca d'idealista. "El model d'Israel implica un llarg conflicte amb unes fronteres que segueixen sense establir-se. Les fronteres d'Israel van canviar al llarg d'una sèrie de guerres i acords de pau que van començar amb la seva guerra d'independència el 1948", recorda l'analista Jason Willick al Washington Post, i conclou: "Les reivindicacions territorials al conflicte àrab-israelià i a la guerra entre Rússia i Ucraïna no són equivalents".
Tampoc és equivalent, en el moment actual, la capacitat nuclear de tots dos països: mentre que Israel té armes nuclears i els seus rivals regionals –de moment– no en tenen, Ucraïna no compta amb aquest armament i està sota la invasió d'una gran potència nuclear. Per això, nombrosos experts asseguren que l'única dissuasió possible cap a Rússia seria l'entrada d'Ucraïna a l'OTAN. "Si la comunitat transatlàntica relega Kíiv al model israelià, Ucraïna es quedarà indefinidament a la zona grisa d'inseguretat que ha catalitzat repetidament les accions violentes de Putin", escriu Ian Brzezinski, membre sènior de l'Atlantic Council.
De moment, enmig de la contraofensiva ucraïnesa, que Kíiv ja reconeix que va més lenta del que esperava, continua arribant l'ajuda militar al país europeu. Aquest divendres fonts oficials del Pentàgon han confirmat que ja són al país les bombes de dispersió promeses la setmana passada, procedents de magatzems militars nord-americans a Europa.