Scholz perd la moció de confiança i s'obre el procés per a les eleccions anticipades a Alemanya

BerlínLa improvisació no és habitual en la política alemanya. Els diputats del Parlament ho han tornat a demostrar aquest dilluns i, com era previsible, el canceller alemany, Olaf Scholz, de l'SPD, ha perdut la moció de confiança que accelera el camí cap a les eleccions anticipades. Amb els vots en contra de 394 diputats i l’abstenció de 116, el socialdemòcrata ha aconseguit el seu objectiu. És un pas necessari per poder convocar eleccions el 23 de febrer, tal com va pactar amb els conservadors de la CDU, el principal partit de l’oposició. Avui mateix demanarà al cap d’estat, el president Frank-Walter Steinmeier, amb un rol sobretot protocol·lari, que iniciï els tràmits per fer-ho possible. 

Els motius que han dut a aquesta moció de confiança sí que són poc comuns en la història del país. És la primera vegada que un canceller en convoca una per haver perdut la majoria parlamentària. Les altres cinc vegades que n’hi ha hagut després de la Segona Guerra Mundial, el canceller comptava amb prou suport a la cambra i només volia confirmar-lo abans de prendre grans decisions.“És força extraordinari si tenim en compte la tradició parlamentària alemanya”, explica a l’ARA Helene Bubrowski, analista política del pòdcast Table.Today. “Scholz podria haver seguit governant en minoria fins a esgotar la legislatura, però en un context de crisi econòmica i incerteses geopolítiques, va considerar que aquesta era la millor opció”.

El mes de novembre es va trencar la coalició de tres partits –socialdemòcrates, verds i liberals– que governava des de desembre del 2021. Després d’incomptables picabaralles ideològiques, sobretot sobre com fer front a la crisi econòmica, Scholz va expulsar el ministre de Finances, el liberal Christian Lindner, i el seu partit va sortir del govern. Durant el discurs d’aquest dilluns al Bundestag, el canceller ha estat especialment dur contra ell. L’ha acusat “d’immaduresa” i d’optar pel teatre en lloc de la política. Les darreres setmanes s’han filtrat documents que demostren que els liberals feia temps que planificaven sabotejar el govern des de dins per precipitar les eleccions.

Els discursos abans de la votació han tingut un to de campanya i s’han centrat sobretot en la qüestió econòmica. Scholz s’ha mostrat partidari de reformar el límit de dèficit “per poder tirar endavant les inversions estructurals necessàries per reanimar l’economia” i ha promès abaixar l’IVA dels productes bàsics i apujar el salari mínim si és reelegit.

Les enquestes fa mesos que mostren que és poc probable que pugui tirar endavant les seves propostes, perquè l’SPD passaria a ser la tercera força més votada, amb el 16% dels vots. Els conservadors serien la primera força (amb el 31% d’intenció de vot), seguits de l’extrema dreta (18%), que doblaria el nombre de vots. Els verds es mantindrien en quarta posició (13%) i els liberals podrien quedar fora de la cambra (4%). El partit d’esquerres Die Linke també perdria la representació (3%) i, en canvi, entraria una nova formació populista d'esquerres, l'Aliança Sahra Wagenknecht (BSW), amb una mica més del 5% del vot. 

Friedrich Merz, futurible canceller

Potser per això, el discurs més enèrgic ha estat el del candidat de la CDU, Friedrich Merz, que tot apunta que es convertirà en el pròxim canceller. Merz ha demanat als alemanys que votin contra el govern que ha dut Alemanya a una crisi econòmica i “que ha estat una vergonya” davant dels socis de la UE. Segons Bubrowski, el cap de l’oposició ha demostrat que és eloqüent i “ara la incògnita és com seria com a cap de govern. Molts alemanys consideren que és una persona poc amable, però potser aquesta vegada això no és el més important. En el context actual, alguns electors poden donar importància al fet que tingui experiència empresarial i coneixements econòmics”.

La guerra d’Ucraïna ha sigut un dels altres temes més recurrents, també per part dels candidats dels partits populistes, que cada vegada tenen més pes. Tant l’AfD com la BSW estan en contra de la implicació d’Alemanya, el segon donant més important després dels Estats Units. “Normalment, la política exterior no forma part del debat, però aquest conflicte afecta molts àmbits interns, com el pressupost, la política de refugiats i el debat sobre la donació d’armes de llarg abast”, ha dit Bubrowski.

Mentre els tràmits cap a les eleccions avancen, augmenten les travesses sobre qui capitanejarà l’economia més important de la Unió Europea i quina ruta seguirà per reanimar-la. Per formar govern, els conservadors hauran de pactar amb els verds o amb els socialdemòcrates, partits amb qui tenen grans diferències ideològiques. De moment, els socialdemòcrates de Scholz i els verds seguiran al timó de manera provisional.