Mitsotakis guanya sense majoria i aboca Grècia a noves eleccions d'aquí dos mesos

AtenesGrècia ha votat aquest diumenge, però haurà de votar de nou d'aquí menys de dos mesos. El primer ministre, Kyriakos Mitsotakis, ha tornat a guanyar, però ha perdut la majoria absoluta per governar i –tal com ja havia deixat clar durant la campanya– no pensa ni tan sols intentar buscar pactes per fer-ho. El líder dels conservadors de Nova Democràcia (ND) ha comparegut de seguida que s'han vist clars els resultats electorals, per agrair als grecs la seva confiança i "el mandat per governar" que li havien atorgat. Però ha tornat a insistir que la seva intenció és governar en solitari, i espera que una segona convocatòria li doni prou majoria per fer-ho. Així doncs, Grècia s'aboca a unes noves eleccions, que podrien ser a finals de juny o a principis de juliol.

El partit de Mitsotakis s'ha quedat amb un 40% dels vots, un resultat similar al del 2019, però que li ha donat menys escons: baixa dels 158 a 145, i es queda sis per sota de la majoria. Però la gran desfeta ha estat la de Syriza-Aliança Progressista, que es manté com a segona força, però amb només un 20% dels vots i 72 escons (14 menys dels que tenia). El seu líder, Alexis Tsipras, ja havia anunciat que no buscaria pactes si no era la força més votada. "Les lluites tenen victòries i derrotes. Els nostres òrgans col·lectius es reuniran immediatament per avaluar els resultats de les eleccions", ha dit aquest diumenge, i ha anunciat que el seu partit no perdria temps en fer "tots els canvis necessaris" per estar en millors condicions de cara a la segona cita electoral que es preveu per abans de dos mesos.

Amb l'escrutini al 93%, els socialdemòcrates del Pasok freguen el 12% dels vots, que els donarien 41 escons, gairebé el doble dels que tenien. El Partit Comunista de Grècia (KKE, en les sigles en grec) es queda amb un 7% dels vots i 26 escons, que també representa una pujada important. Els ultranacionalistes de Solució Grega, poc més del 4%, que els dona 16 escons. A les portes del Parlament es queda el partit de Yanis Varoufakis, MeRA25, que no arriba al 3% necessari per entrar a la cambra.

Tot i que el vot és obligatori a Grècia, no n'hi ha cap control i la participació en aquestes eleccions ha estat del 60%, per sobre del mínim històric del 2019 (57,7%) però encara força baixa. A aquestes eleccions no s'hi ha pogut presentar el partit neonazi Alba Daurada, il·legalitzat el 2020, i tampoc Grecs per la Pàtria, partit d'extrema dreta, que va ser il·legalitzat fa unes setmanes pel Tribunal Suprem. I és molt probable que aquests vots s'hagin repartit entre ND i Solució Grega, mentre que la pèrdua de Syriza ha beneficiat clarament el Pasok i els comunistes.

En les pròximes eleccions, tindrà bonificació el partit més votat

La convocatòria d'aquest diumenge s'ha dut a terme sota un sistema de representació proporcional, cosa que dificulta que un partit sol pugui sortir guanyador, però en cas d'anar a unes segones eleccions –tal com es preveu en aquest cas– el sistema canvia, i el partit més votat rep, en un Parlament de 300 escons, una bonificacióde 20 escons si obté el 25% dels vots i fins a 50 si obté el 40% dels vots. Grècia va abolir la bonificaciódels 50 escons el 2016, quan Syriza governava (2015-2019), però durant aquest últim mandat, Mitsotakis ha recuperat el sistema de representació semiproporcional. En un primer moment es deia que la segona convocatòria d'eleccions seria el 2 de juliol, però aquest diumenge a la nit s'apuntava que també podria ser el 25 de juny.

Una jornada tranquil·la amb una participació escassa

Són gairebé les dotze del migdia i en un dels col·legis electorals a Kolonaki, un dels barris més benestants d'Atenes, la ciutadania grega fa cua per votar. Aquí, ho tenen més o menys clar: el primer ministre Mitsotakis es perfila com la millor opció. "Mitsotakis té els coneixements necessaris per governar el país, no com Tsipras, que va governar sense tenir cap classe d'experiència". Qui parla és George Diamantins, un agent immobiliari resident a Kolonaki. "Diamantins, com un diamant", especifica. Sobre la gestió de l'accident ferroviari a Tempe, que va causar la mort de 57 persones el 28 de febrer, assegura que no té res a veure amb el govern i que això també "ha passat en altres indrets d'Europa". Sobre el cas Predator, directament prefereix no contestar.

També Kostas, que vota a Kolonaki però viu a Kifisià, al nord de la ciutat –una zona residencial amb una de les rendes més altes del país–, aposta per revalidar el mandat de Mitsotakis: "Ha fet una gran feina, una bona gestió del país", assegura. És la primera vegada que vota ND, i desitja que els conservadors puguin governar sense haver de pactar amb ningú. No preveu la possibilitat d'un hipotètic govern de coalició entre els socialdemòcrates del Pasok i Syriza.

Una estona després, cap a dos quarts de dues, arribava al col·legi electoral Vasilis Kikilias, exjugador de bàsquet professional de l'AEK d'Atenes i internacional amb la selecció grega, exministre de Salut del govern de Mitsotakis durant la pandèmia i actual ministre de Turisme. S'ha abraçat a la gent i s'ha fet selfies amb tothom qui li ha demanat. A banda de les eleccions parlamentàries, Kikilias tenia el cap en una altra cita: la final de l'Eurolliga de bàsquet que ahir es disputaven el Reial Madrid i l'Olympiacos. Amb només un punt de diferència, l'equip grec ha vist aquest diumenge com se li escolava el títol entre els dits. Una de freda i una de calenta.