Mitjons bruts i cossos podrits abandonats a les trinxeres russes

La contraofensiva ucraïnesa avança a poc a poc mentre posa al descobert un rastre de tragèdia

Munició i una gran dispersió de restes militars i objectes personals de l'exèrcit rus, en una trinxera abandonada
Andrew E. Kramer (The New York Times)
19/07/2023
4 min

Novodarivka, regió de Zaporíjia (Ucraïna)Una ampolla de xarop de baies siberianes, legions de mitjons bruts i una bossa de te amb la inscripció "Per la victòria!" Per als soldats ucraïnesos, un dels avantatges dels avenços ni que siguin sigil·losos en la contraofensiva que ja fa més d'un mes que dura al sud d'Ucraïna és apropiar-se de les fortificacions dels russos, que durant mesos van cavar trinxeres profundes i ben protegides.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Per als ucraïnesos significa viure i lluitar en posicions que els seus enemics van ocupar durant molt de temps. Hi troben una enorme quantitat de restes militars i objectes personals escampats. "No és gaire agradable", diu Maksim, soldat de la 36a Brigada d'Infanteria de Marina d'Ucraïna, que ha recollit diverses curiositats. Entre elles, el que creu que era un talismà: diverses bales cobertes de brillants i subjectes a un clauer.

A principis de juny, les tropes ucraïneses, inclosos milers de soldats entrenats i equipats pels Estats Units i altres aliats occidentals, van iniciar una contraofensiva destinada a obrir una bretxa al sud de la Ucraïna ocupada per Rússia. A l'aguait hi havia milers de soldats russos estacionats en quilòmetres de trinxeres i altres fortificacions, entre paranys per a tancs i milers i milers de mines.

Objectiu estratègic

Les forces ucraïneses estan atacant almenys tres punts del front defensiu rus. Els comandants ucraïnesos volen arribar al mar d'Azov, a uns 90 kilòmetres a través de planes obertes que ofereixen poca cobertura. Si ho aconsegueixen, dividiran el sud ocupat per Rússia en dues zones tallant el pont terrestre de Rússia a la península de Crimea, ocupada el 2014, i comprometran la capacitat de Moscou per reabastir les forces més a l'oest.

A mesura que han anat avançant, els ucraïnesos s'han apoderat de les línies de trinxeres russes, els búnquers i les posicions de tir en edificis abandonats. Però ho han fet sota els continus bombardejos d'artilleria i han tingut poc temps per recollir les deixalles i la roba abandonada, les armilles antibales, les capelines, la roba de llit i les restes de racions militars dels enemics.

Al poble de Novodarivka, a les planes de la regió de Zaporíjia, al sud del país, i al sud de la ciutat d'Oríkhiv, un mes després que soldats de la 110a Brigada de Defensa Territorial d'Ucraïna i altres unitats la recuperessin, el llogaret segueix sembrat de deixalles dels ocupants. Sota un sol abrasador, fa uns dies semblava desert, amb algun vehicle militar retrunyint per l'única carretera sense asfaltar entre cases destruïdes i abandonades.

Una tasca molt dura ha estat recuperar les restes dels soldats ucraïnesos que van morir defensant el poble en els primers mesos de la guerra, quan les forces russes avançaven ràpidament. Set cadàvers jeien als voltants des de l'abril del 2022, comenta el tinent Volodímir. Els ucraïnesos havien sobrevolat ocasionalment aquest indret amb drons mentre va estar ocupat, per assegurar-se que els russos no havien mogut els cossos. Fa uns pocs dies, finalment van tenir l'oportunitat de recuperar-los. "Eren només esquelets" que hauran de ser identificats pel seu ADN, comenta el tinent.

Pràctiques en una base de Zaporíjia.
Soldats ucraïnesos a la zona de seguretat del Donbass.

Pel que fa als morts russos, afegeix, els ucraïnesos van recuperar els que es podien retirar sense risc i n'estan enterrant d'altres. Però a les trinxeres fa una pudor espantosa i per tot arreu brunzen eixams de mosques.

En una casa abandonada, els soldats russos havien gravat a les parets de guix els noms d'algunes de les seves ciutats o regions d'origen: Vladikavkaz, ciutat del sud de Rússia, i Primorie, regió de la costa del Pacífic, a prop del Japó.

Parlant de la naturalesa dels combats, Maksim diu: "Nosaltres els empenyem enrere, ells ens empenyen a nosaltres, els empenyem, ens empenyen, i així successivament". I afegeix: "Van tenir molt de temps per cavar trinxeres". Els soldats asseguren que el lent avenç era d'esperar, tenint en compte el terreny minat, les trinxeres i el camp obert.

Un any al front del sud

La 110a Brigada de Defensa Territorial, a diferència de les unitats acabades d'entrenar i desplegades específicament per a la contraofensiva, fa més d'un any que combat al sud d'Ucraïna. Un dels seus soldats, que s'identifica com el sergent Ígor, diu que la seva unitat ha estat avançant cap a la relativa seguretat d'una línia d'arbres abans d'assaltar les trinxeres russes. Es movien en petits grups, a batzegades, unes poques dotzenes o centenars de metres cada cop. Una forma d'avenç preferible als assalts totals. "Hem d'avançar a poc a poc, amb infanteria, i trencar-los així", diu el sergent. "Avançar a quatre grapes, lluitar contra ells i després atrinxerar-nos de nou".

Els soldats desplegats a la zona desenvolupen una oïda afinada per als xiulets i esclafits de l'artilleria: "La sents i has d'entendre en un segon si t'has de posar a cobert o no". Els soldats s'han d'armar de valor per maniobrar a les trinxeres i disparar contra les tropes enemigues que s'acosten en un assalt, fins i tot si les bales planen sobre seu.

Un soldat ucraïnès en una trinxera al front de Bakhmut.

"L'entrenament a l'estranger no és el mateix que el combat real", diu Ígor. "Ara estan adquirint experiència", afegeix, i a mesura que ho facin, el ritme de l'avenç es podrà accelerar. Funcionaris nord-americans han comentat aquesta setmana que els comandants ucraïnesos estan reavaluant les tàctiques després del lent començament de l'ofensiva i les dificultoses incursions dels soldats en camps minats. Els reclutes es desmoralitzen quan els seus companys resulten ferits o morts, diu Ígor. "Però n'aprendran", afegeix. "És complicat. I sí, va a poc a poc. Però l'important és que s'avanci", rebla.

stats