El misteri del sabotatge del Nord Stream continua quatre mesos després
L'OTAN crea una cèl·lula perquè protegeixi les infraestructures essencials mentre Rússia porta a l'ONU les explosions dels gasoductes
Brussel·lesMés de quatre mesos després, la discussió sobre qui va sabotejar el gasoducte Nord Stream continua oberta. Per un costat, diversos dirigents dels països aliats, tot i que no assenyalen directament Moscou, insisteixen que en plena guerra d'Ucraïna cal defensar les infraestructures essencials de potencials atacs russos. I, per l'altre, el règim de Vladímir Putin n'ha negat sempre l'autoria i ha acusat en més d'una ocasió els EUA de ser-ne el culpable. Les dues posicions es mantenen intactes i, després de la publicació del periodista Seymour Hersh que assegura que Washington està darrere del sabotatge –una versió que diversos analistes han criticat per la manca de proves–, aquesta setmana s'ha tornat a fer evident.
El secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, ha anunciat que crearà una cèl·lula que revisarà i controlarà de més a prop oleoductes, gasoductes i, entre d'altres, connexions submarines, per evitar sabotatges com els del Nord Stream. El nou equip estarà dirigit pel militar alemany retirat Hans-Werner Wiermann i s'encarregarà de coordinar la indústria privada que gestiona aquestes instal·lacions i els equips de seguretat dels estats que formen part de l'Aliança Atlàntica. "El sabotatge als gasoductes Nord Stream ens han recordat les vulnerabilitats a les quals ens afrontem", va insistir Stoltenberg a la roda de premsa posterior a la trobada de ministres de Defensa de l'OTAN.
Aquest anunci coincideix amb la voluntat de la Comissió Europea, que podria acabar treballant conjuntament amb l'Aliança Atlàntica, de reforçar les seves directives sobre infraestructures essencials per protegir-les d'atacs i de desastres naturals. A més, Brussel·les ja va instar els estats membres a millorar la seva vigilància i revisar els nivells de risc de les seves instal·lacions més clau.
Rússia porta el cas a l'ONU
D'altra banda, el representant permanent de Rússia davant de les Nacions Unides, Dmitri Polianski, va anunciar aquest dijous que havia sol·licitat una reunió del Consell de Seguretat de l'Organització de les Nacions Unides el 22 de febrer per abordar l'explosió dels gasoductes arran de "la nova informació" aportada per Seymour Hersh. Concretament, el periodista guanyador del Pulitzer assegura que la Casa Blanca va ordenar bombardejar els gasoductes que feien arribar gas rus a Europa, en una operació executada per la CIA amb l'ajuda de Noruega.
L'ambaixada russa a Washington va afirmar aquest dijous que els Estats Units han de demostrar que no estan darrere de la destrucció dels gasoductes, que connecten Rússia amb l'Europa occidental (tot i que ara estan inoperatius). Moscou considera que les explosions són "un acte de terrorisme internacional" i no permetrà que s'intenti amagar sota la catifa, segons va dir l'ambaixada en un comunicat. La Casa Blanca ha subratllat que aquestes acusacions són "totalment falses i una absoluta ficció".
En tot cas, de moment només se sap que es tracta d'un sabotatge, tal com el govern suec i el danès van informar al cap de poques hores de les explosions. A més, dos mesos després, Suècia va afirmar que tenia noves evidències que corroboraven aquesta tesi. "Les anàlisis mostren restes d'explosius", va indicar en un comunicat, on va evitar assenyalar cap responsable: "La investigació és molt complexa i minuciosa. La recerca determinarà si hi ha cap sospitós que pugui ser identificat". Suècia, Dinamarca i Alemanya també tenen investigacions obertes sobre el cas, però encara no han esclarit qui va ser l'autor dels fets.