El nou govern francès torna a estar a la corda fluixa
El primer ministre Bayrou força els pressupostos per decret i s'exposa a una moció de censura on Le Pen és clau


ParísMenys de dos mesos després del seu nomenament, el nou govern francès torna a estar a la corda fluixa. El primer ministre, François Bayrou, i el seu executiu podrien ser censurats aquest dimecres. Bayrou, com era previsible, no ha trobat el suport parlamentari necessari per aprovar els pressupostos d'aquest any i ha anunciat que no els sotmetrà a votació a l'Assemblea Nacional.
El govern ha utilitzat una eina constitucional, l'article 49.3 de la carta magna francesa, per aprovar-los sense necessitat que el Parlament els voti ni els pugui revocar. "Cap país pot viure sense pressupostos", s'ha justificat aquest dilluns el primer ministre davant l'Assemblea. Bayrou ha reconegut que no són uns pressupostos "perfectes", però ha apel·lat a la "responsabilitat" del govern.
Recórrer al 49.3 ha tingut com a resposta immediata una moció de censura per part de França Insubmisa, que es votarà dimecres. El guió és el mateix que el de fa dos mesos, quan l'Assemblea va censurar el govern del conservador Michel Barnier només tres mesos després de ser nomenat. Barnier va aprovar els pressupostos sense passar per l'Assemblea i el bloc d'esquerres i l'extrema dreta el van fer caure immediatament.
Bayrou podria acabar com el seu predecessor, tot i que té opcions de sortir-ne viu. El primer ministre ja va fer front a una primera moció de censura fa quatre setmanes, però en aquella ocasió la va salvar. Ara podria ser diferent perquè l'extrema dreta de Marine Le Pen dubta de si votar o no la censura, mentre que els socialistes han anunciat finalment que no hi donaran suport, però hi poden haver vots dissidents, com ja n'hi va haver a una altra moció que es va votar al gener. El resultat de la votació, doncs, és incert.
Per acabar de complicar la situació, després d'assegurar que no votaran la moció de censura de l'esquerra, el Partit Socialista ha anunciat que presentarà una altra moció de censura. És una decisió kafkiana que només s'explica per la voluntat del partit de distanciar-se del govern i reafirmar que és un partit de l'oposició, però sense fer caure Bayrou. Confien que la seva moció tampoc prosperi. "Aquest pressupost no és un bon pressupost. Tanmateix, necessitem un pressupost per a França", ha assegurat el portaveu socialista, Arthur Delaporte.
Divisió interna
Al Partit Socialista hi ha divisió interna. Hi ha pressió d'una part de la formació per fer caure Bayrou, de centredreta, sobretot després de parlar en una entrevista de "sentiment d'immersió migratòria". Després va puntualitzar que estava a favor de la immigració, però que calia posar-hi límits clars. Tot i la decisió de la cúpula socialista de no donar suport a la censura –ho ha anunciat aquest dilluns a primera hora de la tarda–, es dona per descomptat que alguns diputats no seguiran la consigna de vot. Si hi ha una vintena de dissidents –i finalment els de Le Pen voten la moció–, Bayrou caurà.
L'ex primer ministre socialista Lionel Jospin ha fet una crida als socialistes a no votar la censura per evitar que la crisi política s'agreugi i ha advertit que cal un govern estable davant d'una situació econòmica "dramàtica". Segons Jospin, "votar la censura no seria responsable". La seva opinió ha fet decantar la balança a la cúpula del partit.
Càlculs de l'extrema dreta
Els de Le Pen continuen debatent internament, calculant les conseqüències polítiques de votar la censura. No per al país sinó per als seus propis interessos. D'una banda, suposaria demostrar que tenen la paella pel mànec. Però, de l'altra, contribuir al caos i a la inestabilitat política que viu França se li podria girar en contra a Le Pen, que aspira a ser la pròxima presidenta de França. Reagrupament Nacional ha anunciat que no decidirà fins dimecres el sentit del seu vot.
La situació d'inestabilitat política que viu França és la conseqüència de la inexistència de majories clares a l'Assemblea Nacional. Des de les eleccions legislatives del juliol de l'any passat, cap grup polític té una majoria clara, un fet que obliga el govern a buscar majories sumant diferents forces. Des del juliol, cap govern ha aconseguit pactar els pressupostos.