Londres aprova l'extradició de Julian Assange als Estats Units

LondresCap sorpresa. La ministra de l'Interior britànica, Priti Patel, ha donat llum verda aquest divendres a l'extradició als Estats Units de Julian Assange, fundador de Wikileaks. El seu futur estava en mans de Patel després que el mes d'abril el Tribunal Suprem dictaminés que no hi havia cap impediment per procedir a complir amb l'ordre del Tribunal d'Instrucció de Westminster.

La reacció de Wikileaks no s'ha fet esperar. En una piulada, l'organització ha afirmat: "És un dia molt fosc per a la llibertat de premsa i per a la democràcia britànica. Qualsevol persona que en aquest país vetlli per la llibertat d'expressió hauria d'estar profundament avergonyida que la ministra de l'Interior hagi aprovat l'extradició de Julian Assange als Estats Units, el país que va organitzar el seu assassinat".

I en una conferència de premsa posterior celebrada al centre de Londres, tant la dona d'Assange, Stella Moris, com una de les seves advocades, Jennifer Robinson, han refermat que tiraran endavant el recurs davant del Tribunal Superior de Justícia d'Anglaterra i Gal·les "i, si cal, davant del Tribunal Europeu dels Drets Humans", ha apuntat Robinson. "Lluitarem. Utilitzarem totes les vies d'apel·lació i lluitarem. Passaré cada hora desperta lluitant pel Julian fins que estigui lliure, fins que s'hagi fet justícia", ha dit també una molt emocionada Stella Moris.

Robinson, que ha representat Assange durant pràcticament els dotze anys que fa que dura el seu calvari judicial, ha explicat quines poden ser les opcions argumentals per evitar l'extradició. "Farem una apel·lació [sobre diferents punts] que inclourà, per exemple, els arguments de la llibertat d'expressió, la impossibilitat que tingui un judici just als Estats Units, la naturalesa política del cas i el delicte pel qual s'ha sol·licitat que es declari l'abús del procediment, inclòs l'espionatge al Julian i a nosaltres com a equip legal".

Així, doncs, tant la decisió de la ministra com la determinació de Moris i tots els col·laboradors d'Assange obre una renovada batalla legal per evitar que acabi en una presó dels Estats Units i sigui jutjat per disset càrrecs d'espionatge i un de conspiració per la revelació de secrets. Acusacions que li podrien suposar una condemna de fins a 175 anys de presó.

"Un cas polític"

Primer en el mateix comunicat en què s'ha anunciat l'apel·lació i després en la conferència de premsa, Moris ha afirmat que "aquest ha sigut sempre un cas polític. El Julian va publicar evidències que el país que intenta extradir-lo ha comès crims de guerra i els va intentar ocultar". En cap moment, però, cap ni un dels tribunals britànics pels quals ha passat el cas al llarg dels últims dotze anys ho ha considerat així.

El gener del 2021, el Tribunal d'Instrucció (Primera Instància) de Westminster va vetar l'extradició per un motiu en relació amb la seva salut i la possibilitat que se suïcidés als Estats Units. Aquesta decisió va ser anul·lada en l'apel·lació dels Estats Units davant del Tribunal Superior de Justícia d'Anglaterra i Gal·les, que va decidir que la vida d'Assange seria protegida en tot moment.

Serà ara, en la nova apel·lació, que la defensa intentarà que es revisin algunes de les decisions de la jutge Vanessa Baraitser relatives als aspectes apuntats per Robinson i per tenir en compte el que ha denunciat Moris en la compareixença: "Plantejarem els punts que han sorgit des de l'audiència d'extradició original el 2020. Sobretot, un dels punts més importants és la revelació que la CIA va conspirar per assassinar Julian mentre estava a l'ambaixada de l'Equador. La ministra de l'Interior ho sap però ha signat de totes maneres". 

Un cop es presentin els recursos, el Tribunal Superior haurà de decidir si atén o no el cas, possibilitat més que probable. Per tant, difícilment no serà fins a finals d'estiu o principis de tardor que comenci el nou capítol d'aquesta llarguíssima batalla legal.

El tortuós procés a què s'ha sotmès l'australià es remunta al desembre del 2010, quan va ser detingut per primer cop al Regne Unit arran d'una ordre d'arrest europea emesa per la Fiscalia d'Estocolm, que el volia interrogar per dos presumptes càrrecs de violació i d'abusos deshonestos, presumptament comesos l'agost d'aquell any, acusacions que Assange sempre ha negat. Tement ser extradit als Estats Units via Suècia, Assange es va acabar refugiant a la legació diplomàtica de l'Equador el 19 de juny del 2012, saltant-se la llibertat condicional. Després que en fos expulsat set anys més tard, va ser condemnat per aquest fet i, un cop completada la sentència de cinquanta setmanes de privació de llibertat, ha continuat a la presó arran de la petició d'extradició dels Estats Units i el seu historial de trencament de la llibertat condicional.

La sol·licitud de Suècia va arribar poc després que Wikileaks comencés a publicar una sèrie de filtracions de Chelsea Manning, un antic soldat de l'exèrcit nord-americà, així com més de 250.000 cables diplomàtics nord-americans amb informació classificada, i també altres materials relatius a les guerres d'Iraq i Afganistan. Assange va passar a ser una figura de rellevància global i un perseguit per la seva tasca per la llibertat d'informació.