Milers de drons sobrevolen Ucraïna, i així decideixen la guerra
Kíiv opera amb aparells turcs i Moscou amb iranians
BarcelonaMilers de drons sobrevolen ara mateix el cel d'Ucraïna i s'han convertit en una arma tan barata com imprescindible per als dos bàndols. N'hi ha de tota mena: els que porten bombes (alguns anomenats kamikazes perquè s'estavellen contra l'objectiu) i els equipats amb càmeres per localitzar posicions enemigues o els que s'utilitzen per guiar els atacs d'artilleria. Alguns de la mida d'un avió i d'altres que semblen de joguina. Pròpiament militars o comercials reutilitzats al camp de batalla. A més dels aparells no tripulats fets a Rússia i els Estats Units, en trobem de fabricants no convencionals: l'estrella dels drons ucraïnesos és producció turca, mentre que Rússia últimament confia en els drons fets a l'Iran. Són una de les claus de l'èxit de la contraofensiva ucraïnesa als fronts del sud i l'est. També el Kremlin hi ha recorregut en l'última onada d'atacs contra ciutats ucraïneses, com ha tornat a passar aquesta matinada a la regió de Kíiv.
Quins drons tenen Ucraïna i Rússia?
Al començament de la invasió russa, al febrer, pocs s'esperaven que la cinquantena de drons Bayraktar TB2 fabricats a Turquia (amb un cost per unitat d'uns dos milions d'euros) de què disposava l'exèrcit ucraïnès sobrevisquessin als primers dies de l'envestida del Kremlin. Però vuit mesos després es constata que han sigut molt útils per obrir el camí als batallons enviats per Kíiv a recuperar Kherson, la primera gran ciutat que va caure a mans russes. Els ucraïnesos també disposen de drons "suïcides" Switchblade 300 proveïts per Washington, que són bàsicament aparells comercials útils en missions de reconeixement. La versió de combat (el model 600) promesa per Joe Biden trigarà encara mesos a arribar a mans dels comandants militars de Kíiv.
Al principi de la guerra, Rússia va desplegar principalment drons Orlan-10 fabricats a Sant Petersburg, que també tenen càmeres i poden llançar míssils. "Moscou en tenia alguns milers, però ara només n'hi queden uns centenars", apunta Jack Watling, analista militar del Royal United Services Institute de Londres. L'exèrcit rus va començar a fer servir a l'agost drons de fabricació iraniana, particularment el model Shahed-136, un model conegut com a kamikaze. Teheran nega haver-los proveït, però el seu ús està ben documentat a Ucraïna. Transporta un míssil de fins a 40 quilos i es pot llançar des d'un camió. És un model molt bàsic i barat (cada unitat costa uns 20.000 euros) i s'utilitza com si fos un eixam d'abelles. "Es tracta de llançar-los en massa per desbordar la defensa antiaèria i esperar que un aconsegueixi esmunyir-se", explica Samuel Bendett, del Centre d'Anàlisi Naval, un organisme independent que assessora l'exèrcit dels Estats Units. També s'han trobat en les operacions russes drons iranians tipus Mohajer-6, que poden transportar bombes o utilitzar-se en missions de reconeixement.
Com estan funcionant sobre el terreny?
Els drons turcs, que tenen la mida d'un avió petit i estan equipats amb càmeres i bombes guiades per làser, han jugat un paper en algunes de les victòries ucraïneses més significatives, com l'enfonsament del Moskova, el vaixell insígnia de la flota russa al mar Negre: els ucraïnesos van distreure la tripulació amb els dons mentre llançaven un míssil de creuer antivaixell tipus Neptú. El Kremlin mai va admetre la humiliació i primer va parlar d'un incendi a bord i després va atribuir el naufragi al mal temps. Els ucraïnesos també fan servir drons per destruir la xarxa de defenses antiaèries russes al front i per rebentar tancs, camions, trens d'abastiment, llocs de comandament o embarcacions.
Els drons iranians –segons Zelenski, Moscou n'ha encarregat a Teheran 2.400– han suposat un important maldecap per als ucraïnesos, perquè són petits, volen a baixa altura i emeten poca calor, cosa que els fa més difícils de detectar amb les defenses antiaèries. Així han pogut atacar tancs i vehicles armats al front i també infraestructures civils, des del port d'Odessa fins als atacs contra Kíiv de dilluns. El balanç oficial ucraïnès d'aquests atacs confirma la tesi de l'eixam: la meitat dels drons iranians haurien estat abatuts per les defenses ucraïneses.
Per a Mikola Bielieskov, de l'Institut Nacional d'Estudis Estratègics de Kíiv, Rússia utilitza els drons kamikaze per "complementar la seva campanya de terror", però assegura que l'exèrcit ucraïnès "està aprenent a adaptar-s'hi" i recorda que "la seva capacitat de càrrega d'explosius és massa petita per destruir refugis subterranis o objectius blindats". Tampoc queda clar que amb les sancions internacionals contra Teheran, els seus fabricants puguin equipar els aparells amb sistemes de guia GPS o infrarojos.
Buscant rapidesa i flexibilitat, Ucraïna també ha adquirit petits models comercials, que es poden equipar amb càmeres o petites bombes. Amb menys municions que l'enemic, Kíiv ha de tenir "ulls al cel" per colpejar amb precisió. Però aquests models, molt més barats (n'hi ha per 600 euros), tenen molta menys autonomia i poden recórrer distàncies molt més curtes.
Finançats amb 'crowdfunding'
Hi ha hagut tota mena d'iniciatives per abastir de drons l'exèrcit ucraïnès. L'última, aquesta setmana, quan després dels atacs generalitzats de dilluns, en només 24 hores es van recaptar 9,6 milions d'euros per comprar tres estacions de control i 50 drons Ram II dissenyats i fabricats per empreses ucraïneses, que poden portar fins a 3 quilos d'explosius en viatges també sense tornada. Serhí Pritula, impulsor de la iniciativa, es va mostrar desafiant: "Ens volien espantar i ens han unit més que mai: no s'ha de fer enfadar els ucraïnesos, la gent ha donat diners per la revenja, i ens assegurarem que la revenja es produeixi".