Milei venera els militars en la commemoració de la guerra de les Malvines

BUENOS AIRES“Les Malvines són argentines” és una de les consignes polítiques més repetides i de més consens a l’Argentina, una frase que manifesta la insistència del país llatinoamericà sobre la sobirania de l’arxipèlag, que es troba a 500 quilòmetres de la costa, a l’oceà Atlàntic Sud. Els argentins en reivindiquen la sobirania perquè qui administra el territori des de 1833 i fins avui és el Regne Unit: poc després que l’Argentina s’independitzés d’Espanya el 1816, els britànics van envair les illes i les van anomenar Falkland Islands. Avui dia hi impera la llei britànica, s'hi parla l'anglès i la moneda és la lliura esterlina. Per a les Nacions Unides, les Malvines constitueixen un dels 17 territoris no autònoms sota supervisió del Comitè Especial de Descolonització. Les consideren un “territori de sobirania pendent de definició”: administrat pel Regne Unit, però reclamat per l’Argentina.

Quan el 1982 la Junta Militar que governava l’Argentina es trobava en hores baixes, el 2 d'abril del 1982, el general Leopoldo Galtieri va decidir ocupar les Malvines, les illes Geòrgies del Sud i Sandwich del Sud, en una demostració de força. La conservadora Margaret Thatcher, llavors primera ministra britànica, ho va interpretar com una invasió estrangera i va respondre amb l’enviament d’una expedició naval: la guerra va durar 74 dies i va acabar amb la rendició argentina el 14 de juny. A la Dama de Ferro li va servir per recuperar popularitat en el moment en què estava més qüestionada i l’Argentina va establir per constitució que mai cap govern podia abandonar el reclam sobre les illes.

Festa nacional

El 2 d’abril és festiu a l’Argentina. Es commemoren els caiguts en el conflicte armat en una data que, oficialment, interpel·la tots els ciutadans. Milei ha ordenat que no es faci la desfilada militar, esgrimint la seva política d'austeritat, una excusa que no ha acontentat la seva vicepresidenta, Victoria Villarruel. El president ha expressat repetidament la seva admiració per Margaret Thatcher, per ell “una de les grans líders de la humanitat”, una afirmació que gran part de l’opinió pública considera fins i tot ofensiva.

Filla de militar, Villarruel és una ferma defensora de les forces armades, veu la guerra de les Malvines com una “gesta” i els militars que hi van lluitar com uns “herois”. Però són els mateixos “herois” que van segrestar, torturar i aniquilar la dissidència durant la dictadura.  “Mai, en el poder, hi havia hagut un discurs com el de Villarruel”, explica al diari ARA Darío Barriera, premi nacional d’Història i investigador expert en les Malvines: “Per ella no hi ha un conflicte entre haver participat en la guerra i alhora en la repressió, sinó que ho entén com dues coses encomiables: una és una guerra contra l’enemic extern, i l’altra és una guerra contra l’enemic intern”.

En l’acte de commemoració als caiguts de la guerra, Milei ha reiterat un reclam “real i sincer” sobre les illes, s’ha compromès a tenir un full de ruta clar per aconseguir-ho i ha estès la mà a les forces armades, amb qui vol iniciar una etapa de “reconciliació” en la “nova Argentina”. Villarruel l’ha acompanyat en l’ofrena floral i tots dos s’han fet una sentida abraçada, mostrant unitat en una efemèride que ella hauria celebrat diferent. Sigui com sigui, cap dels dos discursos representa, per Barriera, un avenç: “No en pot sortir res interessant, d’un negacionista complet i d’un discurs d’ultradreta que reivindica la dictadura”.

Veterans, diplomàcia i illencs

L’historiador creu que són els veterans de guerra qui haurien de decidir com es commemora la data. Pel que fa a la sobirania de les Malvines, creu que l’única via possible és la diplomàtica, “completament lligada a la relació de forces internacional que l’Argentina pugui establir respecte del Regne Unit”. En aquest sentit, l’historiador Federico Lorenz apunta que el nou govern “vol complir al peu de la lletra l’alineament amb els Estats Units, que té com principal aliat a Amèrica Llatina el Regne Unit”, raó per la qual no creu que sigui prioritari per a aquest govern recuperar l'arxipèlag, “sinó més aviat fer bé els deures amb els Estats Units”. Barriera afegeix que no s’hauria de passar mai per alt la voluntat d’un tercer actor: els mateixos illencs, que no es consideren ni britànics, ni argentins. “El que segur que no ens durà a recuperar les illes serà repetir cap mantra”, conclou.