"La metralla li ha travessat l'esquena": visita a un hospital militar a prop de Bakhmut

Konstantinivka (Ucraïna)Un infermer militar subjecta el degotador mentre dos més tapen amb una manta isotèrmica el pacient. El cirurgià hi dona un cop d'ull i dona el vistiplau. Surten de l'habitació i arrosseguen la llitera per l'únic passadís que hi ha en aquest petit hospital de campanya, a 10 quilòmetres del front de Bakhmut, a la regió del Donbass.

L'ambulància, ja preparada, els espera fora per traslladar-lo ràpidament a un centre hospitalari regular. Aquest és, d'alguna manera, el ritual que ha interioritzat tot el personal sanitari que treballa en el que només és punt d'estabilització mèdica. Saben que el temps és or. I també que aquesta primera ajuda pot salvar la vida dels que estan cada dia al front lluitant contra l'enemic.

“La metralla li ha travessat l'esquena, però hem actuat ràpidament parant l'hemorràgia i taponant la ferida. Té un bon pronòstic. Es recuperarà”, explica l'Andrí, el cirurgià d'aquest hospital, en relació amb el darrer soldat que acaba d'atendre. Va vestit amb una granota blava, al cap hi porta un barret sanitari verd obscur i penjada una petita llanterna que l'ajuda en les intervencions que fa.

Es treu els guants plens de sang, ja inservibles, i continua explicant: “Aquest hospital de campanya és un dels més importants de la regió del Donbass. Seguim els protocols de la Unió Europea i de l'OTAN quan atenem els soldats malferits. És a dir, els que estan molt greus els traslladem a un hospital, després de la nostra primera intervenció, i els que tenen un estat més lleu es recuperen aquí”.

Ja fa gairebé un any des que l'Andrí va arribar aquí per decisió pròpia. Així ho va fer també durant l'any 2014, quan realment va començar el conflicte en aquesta zona d'Ucraïna. Porta gairebé tota una vida dedicada als conflictes bèl·lics i a tragèdies humanes com ara els terratrèmols. Ha passat per països com Síria, el Pakistan, Líbia. Es podria dir que ha nascut per a això. “Crec que la meva experiència pot servir molt en aquest hospital”, indica. Del que també és conscient és que venen setmanes i mesos durs amb l'arrencada de l'esperada contraofensiva ucraïnesa. Només cal sortir als afores de l'hospital per comprovar com de prop se sent el foc creuat de l'artilleria i els morters. No s'aturen, de fet, durant les gairebé quatre hores que aquesta cronista visita l'hospital.

Els dies d'assalt

“Fa unes setmanes, quan el nostre exèrcit va reprendre la lluita a Bakhmut, vam tenir més de 140 soldats ferits. Ahir uns cinquanta. Són els dies d'assalt quan més alerta hem d'estar aquí”. Expulsar els invasors russos no serà una tasca fàcil. El mateix president Zelenski ha reconegut recentment que els seus soldats no disposen de prou armes –com ara els avions de combat– i que, per tant, cada quilòmetre que alliberen suposa la pèrdua de molts homes. Tenen també un altre obstacle: les mines que les tropes de Putin han deixat per tot arreu.

En això fa èmfasi també el cirurgià. En les mines antipersones prohibides pel Tractat d'Ottawa, que constantment trepitgen els soldats ucraïnesos. “És el que més veiem cada cop que tenim un pacient. Les tropes russes han tingut temps per deixar tot el territori ple d'explosius i trampes. És molt perillós”.

I només uns minuts després que ho esmenti, arriba a l'hospital un soldat ferit per una mina. Per sort, no és greu. El tomben en una de les lliteres de les habitacions per extreure-li de l'espatlla i el braç les restes que se li havien incrustat. Només necessiten uns quinze minuts per curar-lo. “Estic bé, sí. Psicològicament crec que també. Ara no sé si em toca tornar al front o esperar”, diu mentre es torna a posar la samarreta.

Al seu costat, un altre company també és atès per un dolor al peu. Per veure si hi ha alguna cosa per preocupar-se, un infermer li fa una radiografia. El material mèdic en aquest hospital de campanya no és un problema, tal com indica l'Andrí i com es pot veure en cadascuna de les habitacions equipades i preparades. “Gràcies a les màquines de què disposem podem donar molta atenció als nostres pacients i no col·lapsar els hospitals regulars”, afegeix. 

Els hospitals, objectiu de les tropes russes

Si una cosa han assumit totes les persones que treballen aquí és que ells també estan en risc. Aquest hospital en concret es troba entre els objectius de les tropes russes. Els sacs de sorra s'apilen a les finestres d'aquest hospital de campanya. La Uliana, la jove militar que acompanya l'ARA en aquesta visita, demana que en cap moment es reveli la ubicació d'aquest punt. “Fa uns mesos mentre altres periodistes també visitaven aquest punt, ens van atacar i vam haver d'estar hores al refugi”, lamenta.

El cert és que la situació a la regió del Donbass cada cop és més delicada. Cap lloc és ja segur. A la sortida d'aquest hospital dos caces ucraïnesos sobrevolen el vehicle en què ens desplacem. És només un reflex de com està de present la guerra en aquesta banda d'Ucraïna.