Menyspreu de Londres a Atenes, en un nou enfrontament pel fris del Partenó

LondresBatalla diplomàtica entre Londres i Atenes a propòsit, una vegada més, del fris del Partenó. A darrera hora d'aquest dilluns, l'oficina del premier, Rishi Sunak, va comunicar la cancel·lació de la trobada que havia de mantenir aquest migdia de dimarts amb el seu homòleg grec, Kyriakos Mitsotakis, i que d'acord amb l'agenda oficial havia de durar 45 minuts. La raó, unes declaracions molt mal païdes del cap de govern grec sobre el conjunt patrimonial.

Mitsotakis és a Londres des de diumenge, i durant una entrevista en directe amb la BBC va dir: "Si et digués que tallessis la Mona Lisa en dos, i que en guardessis una meitat al Louvre i l'altra meitat al Museu Britànic, ¿creus que els teus espectadors apreciarien la bellesa de la pintura d'aquesta manera? Bé, això és exactament el que passa amb el Partenó".

Downing Street ha considerat aquestes paraules inacceptables i trenta-sis hores després Sunak va comunicar que no podia rebre Mitsotakis. A canvi, sabent del cert quina seria la reacció, ha proposat que el primer ministre grec fos rebut pel número 2 del govern de Sa Majestat, oficialment el viceprimer ministre Oliver Dowden, un perfecte desconegut fins i tot per a la gran majoria de britànics, molt més que molts ministres. Com era previsible, la delegació grega ha respost que ni parlar-ne. I aquest dimarts Mitsotakis abandona Londres sense trobar-se amb el premier.

La reacció de Sunak ha sigut qualificada de "patètica" per l'oposició. I és que més enllà de la disputa amb Grècia –modernament es remunta a la reclamació que en va fer el 1984 l'actriu Melina Mercouri quan va ser ministra de Cultura del seu país–, també hi ha hagut un marcat component polític de consum intern.

Sunak es troba cada cop més assetjat, vol mostrar fermesa en moments en què el vaixell que capitaneja fa aigües per tot arreu, i qualsevol excusa és bona per intentar distingir-se dels laboristes, que li treuen vint punts en les enquestes. Plantar-se davant de Mitsotakis ha sigut una forma més aviat maldestre de dir a l'opinió pública que els conservadors defensen millor que ningú els interessos del país, fent de la polèmica un tema més de guerra cultural.

Perduda completament la batalla de la immigració –les dades que es van conèixer dijous passat en relació amb les arribades legals mostraven un rècord històric (745.000 persones el 2022), el triple que abans del Brexit, que havia de ser la gran panacea per controlar les fronteres–, clau des del punt de vista electoral, posar el focus en el Partenó sembla una estratègia molt més que desesperada. Sobretot perquè el primer ministre grec no va dir res d'extraordinari. Downing Street al·lega que Mitsotakis s'havia compromès a no aixecar rebombori sobre el tema mentre estigués a Londres. Però l'únic que va fer va ser contestar les preguntes d'una periodista. No podia dir: "Això, avui no toca". A Grècia ningú no ho hauria perdonat.

Retorn o préstec?

Fonts del Partit Conservador han intentat justificar a la BBC en els següents termes la decisió presa per Downing Street: "La nostra posició és clara: els marbres d'Elgin [al Regne Unit al conjunt de les peces que provenen del temple en homenatge a Atena se les coneix així perquè va ser el comte d'Elgin qui les va comprar el 1801] formen part de la col·lecció permanent del Museu Britànic i li pertanyen. És una temeritat per a qualsevol polític britànic suggerir que això està subjecte a negociació".

A qui es referien? A Kier Starmer, líder laborista, que aquest dilluns sí que es va entrevistar amb el primer ministre grec. En la seva reunió, Starmer no va contradir la posició que tradicionalment ha mantingut el seu partit, de no impedir que el Museu Britànic arribi a un acord de préstec amb altres institucions, si així ho decideix la direcció.

La polèmica, com s'ha dit, no és nova. Fa dos anys Boris Johnson i Mitsotakis van protagonitzar el que era l'últim capítol de la baralla. El que sí que és nou és que el Museu Britànic està explorant la idea d'un acord de préstec amb Grècia per retornar-los temporalment, almenys sobre el paper, ja que de facto potser podria ser una cessió permanent.

D'acord amb la llei que dota d'estatuts el Museu, de 1963, i que regeix les atribucions dels seus patrons, no es pot retirar cap peça de la col·lecció institucional. En altres paraules, el retorn del fris a Atenes està prohibit per llei. I ni els tories ni els laboristes la canviarien. Però per a una fórmula d'una cessió temporal, sense una data concreta de retorn, no caldria cap canvi en la legislació, i ni el primer ministre ni el Parlament hi podrien dir res.

Pressió creixent

Els darrers anys la pressió ha anat creixent sobre el Museu Britànic perquè almenys s'obri a discutir la possible restitució de peces de la seva col·lecció que reclamen els països d'on van sortir. Un dels exemples més destacats són les escultures del Partenó, el destí de les quals és incert. El president del patronat, l'exministre d'Economia entre el 2010 i el 2016, George Osborne, ha estat tenint converses entre bastidors amb el govern grec, definides per fonts del mateix Museu de "contínues i constructives".

En aquest context s'inscriu el Projecte Partenó, que fa campanya per a un acord de col·laboració cultural, i que defensa que el Museu Britànic enviï les escultures de la Col·lecció del Partenó al Museu de l'Acròpolis d'Atenes a canvi d'objectes que mai s'han vist fora de Grècia. Entre altres, la màscara d'Agamèmnon i l'escultura de Kritios, de 3.600 anys d'antiguitat.

L'esclat polític d'aquest dilluns posa en qüestió aquest procés.