Meloni triomfa a Brussel·les: la idea de deportar migrants fora de la UE guanya força

BarcelonaTant era el resultat final de la cimera. El sol fet que els líders europeus discutissin aquest dijous a Brussel·les sobre la creació de camps fora de la Unió Europea per deportar-hi immigrants, tal com Itàlia ja fa amb Albània, ja ha sigut una gran victòria política per a la primera ministra italiana, Giorgia Meloni. "Hi ha molts països que estan observant les polítiques que implementa Itàlia en matèria d'immigració", s'ha congratulat la dirigent italiana, que celebra que les seves receptes contra els nouvinguts cada vegada guanyen més adeptes dins del bloc.

Una gran majoria d'estats membres s'han mostrat favorables a la instal·lació de centres d'immigrants fora del territori comunitari i, de fet, Meloni ha aprofitat la cimera europea per organitzar una trobada paral·lela amb altres dirigents que pretenen endurir encara més les polítiques migratòries comunitàries. Hi ha assistit des de la primera ministra de Dinamarca, la socialdemòcrata Mette Frederiksen, fins al cap del govern de coalició de dreta i extrema dreta dels Països Baixos, Dick Schoof. De fet, el govern neerlandès ha fet públic aquest dijous que està estudiant la instal·lació de camps de deportació d'immigrants a Uganda. "És una idea seriosa", ha insistit Schoof.

La trobada també ha comptat amb la presència de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que manté una molt bona relació amb la ultradretana italiana. Cal recordar que la cap de l'executiu comunitari ja la va posar d'exemple dimarts passat i per carta va anunciar que per lluitar contra l'entrada de nouvinguts en situació irregular proposaria "solucions innovadores", el nou eufemisme que es fa servir a Brussel·les per referir-se a l'externalització de la gestió del repte migratori. I, en la mateixa línia que Von der Leyen, el Partit Popular Europeu (PPE) ha emès un comunicat aquest dijous en el qual adopta les tesis ultradretanes en matèria migratòria i, entre d'altres, aposta per "aprendre les lliçons" del pacte d'Itàlia amb Albània.

Finalment, Itàlia i els països que han endurit més el to contra els nouvinguts no han aconseguit incloure en les conclusions del Consell Europeu d'aquest dijous la creació dels camps d'immigrants fora de la UE. Tot i això, el text acordat pels estats membres remarca que "el repte migratori requereix una resposta europea" i "convida la Comissió Europea a proposar una nova proposta legislativa" contra els nouvinguts irregulars. "Calen accions decidides a tots els nivells per facilitar, incrementar i accelerar els retorns des de la Unió Europea, fent servir totes les polítiques comunitàries rellevants, instruments i eines, inclosa la diplomàcia, el comerç o els visats", diuen les conclusions acordades.

Espanya neda sola a contracorrent

La UE s'ha fet seu el discurs de Meloni fins al punt que l'únic país que s'oposa obertament als centres d'immigrants fora del territori comunitari és Espanya. Tot i això, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha negat que s'estigui quedant sol en la negativa d'endurir la política de deportacions de la UE, i ha tornat a demanar aquest dijous que es prioritzi l'aplicació de la reforma migratòria, que ha entrat en vigor tot just fa cinc mesos i encara s'està desplegant.

Sánchez ha defensat "l'aportació positiva de la immigració" a Espanya i a la Unió Europea, i l'ha qualificat d'"imprescindible" per aplacar el repte demogràfic que afronta el bloc comunitari, un posicionament que ha contrastat, i molt, amb la gran majoria dels seus homòlegs a la UE. "Nosaltres no estem a favor d'aquest tipus de fórmules perquè no solucionen cap dels problemes i en creen de nous", ha insistit el dirigent socialista. En canvi, ha apostat per "anticipar-se a l'arribada d'immigrants irregulars a la costa" i mirar directament d'evitar que vinguin a la UE, i no tant per expulsar-los una vegada ja són a dins.

El canceller alemany, el socialdemòcrata Olaf Scholz, també s'hi ha mostrat escèptic i ha dit que els centres de migrants com els que Itàlia ha acordat amb Albània "no són la veritable solució per a un país tan gran com Alemanya", on "l'any passat van arribar 300.000 immigrants irregulars". Ara bé, el seu govern tampoc s'hi oposa clarament i, de fet, va firmar una carta en què fins a 17 estats membres demanaven a Von der Leyen endurir la política de deportacions i "sancionar" els immigrants que "no complien els seus deures i les seves obligacions", malgrat que no detallava com ni exactament per quins incompliments.

D'altra banda, les conclusions també fan una clara picada d'ullet a les reivindicacions del primer ministre polonès, Donald Tusk, que va anunciar que anul·laria temporalment el dret d'asil al seu país per lluitar contra la "instrumentalització política de la immigració" que acusa de fer a Rússia i Bielorússia. "El Consell Europeu expressa la seva solidaritat amb Polònia i els estats membres que afronten aquests reptes", diu el text. I, a més, avala implícitament la polèmica anul·lació del dret d'asil que vol aplicar Tusk. "Les situacions excepcionals requereixen mesures adequades", s'afegeix en les conclusions.