Meloni triomfa a Brussel·les: la UE valora crear camps de deportació d'immigrants
L'obertura de centres per enviar-hi nouvinguts fora del bloc guanya cada vegada més adeptes a la UE
BarcelonaTant és el resultat final de la cimera. El sol fet que els líders europeus discuteixin aquest dijous a Brussel·les sobre la creació de camps fora de la Unió Europea per deportar-hi immigrants, tal com Itàlia ja fa amb Albània, és una victòria política per a la primera ministra italiana, Giorgia Meloni. "Hi ha molts països que estan observant les polítiques que implementa Itàlia en matèria d'immigració", ha dit la dirigent italiana, que celebra que les seves receptes contra els nouvinguts cada vegada guanyen més adeptes dins del bloc.
Una gran majoria d'estats membres ja es mostren favorables a la instal·lació de centres d'immigrants fora del territori comunitari i, de fet, Meloni ha aprofitat la cimera europea per organitzar una trobada paral·lela amb altres dirigents que pretenen endurir encara més les polítiques migratòries comunitàries. Hi ha assistit des de la primera ministra de Dinamarca, la socialdemòcrata Mette Frederiksen, fins al cap del govern de coalició de dreta i extrema dreta dels Països Baixos, Dick Schoof. De fet, el govern neerlandès ha fet públic aquest dijous que està estudiant la instal·lació de camps de deportació d'immigrants a Uganda. "És una idea seriosa", ha insistit Schoof.
La trobada també ha comptat amb la presència de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que manté una molt bona relació amb la ultradretana italiana. Cal recordar que la cap de l'executiu comunitari ja la va posar d'exemple dimarts passat i per carta va anunciar que per lluitar contra l'entrada de nouvinguts en situació irregular proposaria "solucions innovadores", el nou eufemisme que es fa servir a Brussel·les per referir-se a l'externalització de la gestió del repte migratori. I, en la mateixa línia que Von der Leyen, el Partit Popular Europeu (PPE) ha emès un comunicat aquest dijous en el qual adopta les tesis ultradretanes en matèria migratòria i, entre d'altres, aposta per "aprendre les lliçons" del pacte d'Itàlia amb Albània.
La UE es fa seu el discurs de Meloni
La UE s'ha fet seu el discurs de Meloni fins al punt que l'únic país que s'oposa obertament als centres d'immigrants fora del territori comunitari és Espanya. La portaveu del govern espanyol, Pilar Alegria, va demanar que es prioritzi "l'aplicació de la reforma migratòria" que ha entrat en vigor tot just fa cinc mesos i encara s'està desplegant. "No es pot dir que la reforma hagi sigut un fracàs si encara no sabem com funciona", constata una font diplomàtica.
El canceller alemany, el socialdemòcrata Olaf Scholz, també ha dit aquest dijous que els centres de migrants com els que Itàlia ha acordat amb Albània "no són la verdadera solució per a un país tan gran com Alemanya", on "l'any passat van arribar 300.000 immigrants irregulars". Ara bé, el seu govern també s'hi mostra clarament contrari i va firmar una carta en què fins a 17 estats membres demanaven a Von der Leyen endurir la política de deportacions i "sancionar" els immigrants que "no complien els seus deures i les seves obligacions", malgrat que no detallava com ni exactament per quins incompliments.
Sigui com sigui, a l'esborrany de les conclusions de la cimera europea, al qual ha tingut accés l'ARA, de moment no s'esmenta la intenció de crear camps d'immigrants fora de la UE. Això sí, remarca que el "repte migratori requereix una resposta europea" i "convida la Comissió Europea a proposar una nova proposta legislativa" contra els nouvinguts irregulars.
Caldrà veure, però, si finalment Itàlia i el grup de països que s'han reunit de forma paral·lela aconseguiran incloure en la resolució final del Consell Europeu la instal·lació de centres de nouvinguts en països tercers. De moment s'hi oposa Espanya i, en un grau més baix, Alemanya. També França, Irlanda o, entre d'altres, Luxemburg posen més l'accent en prioritzar el desplegament de la reforma migratòria que no pas en començar a tirar endavant noves mesures com les que Meloni posa sobre la taula.
D'altra banda, l'esborrany de les conclusions també fa una picada d'ullet a les reivindicacions del primer ministre polonès, Donald Tusk, que va anunciar que anul·laria temporalment el dret d'asil al seu país per lluitar contra la "instrumentalització política de la immigració" que acusa de fer a Bielorússia. "La UE es reafirma en el seu compromís de contrarestar la instrumentalització de migrants per motius polítics", diu el text que estan discutint els líders de la UE. Tanmateix, les conclusions preliminars recorden que s'han de prendre mesures "en la línia de la UE i del dret internacional", i la suspensió del dret d'asil de Tusk el contravé de manera clara.