Meloni torna a intentar deportar migrants a Albània

RomaLa primera ministra d'Itàlia, Giorgia Meloni, torna a la càrrega amb el seu pla per deportar immigrants en situació irregular als centres construïts a Albània pel seu govern, tot i que la justícia italiana ja ha rebutjat en dues ocasions el trasllat forçós al país balcànic de persones rescatades a la Mediterrània per naus militars italianes.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai

Inscriu-t’hi

Aquest dimarts han arribat fins al port albanès de Shenjin 49 migrants a bord del vaixell militar Cassiopea, i es començarà a avaluar-ne els casos abans de ser traslladats al centre d'identificació i expulsió construït a Shenjin, gràcies a l'acord entre Meloni i el seu homòleg albanès, el socialista Edi Rama. En aquest centre, una antiga base militar de la CIA amb capacitat per a 3.000 persones, els migrants han d'esperar la resposta a les seves sol·licituds d'asil. Una decisió que està previst que es prengui en dos dies o menys, sense temps per estudiar-ne els casos realment.

La patrullera Cassiopea es trobava des de fa alguns dies en aigües pròximes a l'illa italiana de Lampedusa, a la Mediterrània central, on les últimes setmanes s'han intensificat les arribades de migrants en situació irregular fins als 1.264 desembarcaments en sis dies. Els migrants deportats a Albània procedeixen de Bangladesh, Egipte, Gàmbia i Costa d'Ivori, segons mitjans italians, i han estat interceptats quan intentaven arribar a Itàlia.

L'arribada de Donald Trump a la Casa Blanca, que ha mostrat la seva admiració públicament per Meloni –va ser l'única mandatària europea convidada a la seva presa de possessió la setmana passada–, ha donat un nou impuls a la polèmica política migratòria impulsada per la primera ministra italiana, que compta, a més, amb el beneplàcit de la UE. "Els centres a Albània funcionaran encara que hagi de passar cada nit treballant des d’avui fins al final de la legislatura", va prometre la cap del govern italià durant l'última festa anual del seu partit.

A canvi de què Albània es queda els immigrants que Meloni no vol?

Aquest és el tercer intent de Meloni de posar en marxa el seu polèmic pla per externalitzar la gestió de la immigració irregular. Els centres van començar a operar a l'octubre, però la justícia italiana es va pronunciar contra la detenció dels dos primers grups deportats –disset i vuit persones respectivament, procedents d'Egipte i Bangladesh–, i va obligar a tornar-los a Itàlia.

Els magistrats van basar la seva decisió en una sentència europea, que preveu que un país no es pot considerar segur si no ho és a tot el seu territori i per a totes les persones. El govern va reaccionar i va aprovar un decret que blinda la llista de països considerats segurs per esquivar les llacunes legislatives.

Al novembre, però, amb el trasllat del segon grup, el Tribunal de Roma va tornar a rebutjar la decisió de retenir els migrants al centre construït a Albània i va demanar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que aclareixi si cal prevaler el que disposa l'últim decret del govern o la sentència emesa per la cort europea.

Més tard, el Tribunal Suprem va dictaminar que els jutges no poden assumir la funció del ministeri d'Afers Exteriors sobre quins països són segurs, però va reconèixer el dret a no aplicar les instruccions del govern si, en casos específics, un estat no és segur per a una persona migrant en particular.

Centres buits

Des de llavors els centres han estat buits i la majoria del seu personal va tornar a Itàlia: policies, militars i funcionaris dels ministeris de Justícia i Sanitat. En total unes 200 persones aproximadament. A aquests es van unir després els treballadors que havien estat contractats per l'associació Medihospes, a la qual es va adjudicar l'acollida als centres. Gairebé tots els seus empleats van abandonar les instal·lacions a finals de novembre.

Després de l'última garrotada judicial, l'executiu de Meloni ha modificat la legislació perquè a partir d'ara siguin els jutges del Tribunal d'Apel·lació de la capital italiana i no pas un tribunal administratiu de Roma el que decideixi sobre les detencions. Els jutges s'hauran de pronunciar, però, sense conèixer encara la interpretació definitiva del Tribunal de Justícia Europeu sobre el concepte de països segurs, ja que s'espera que es faci pública el 25 de febrer.

Malgrat les dificultats a les quals ha hagut de fer front el govern italià per fer funcionar el model albanès, la primera ministra ha assegurat recentment que no té intenció de renunciar-hi. “La sentència del Tribunal Suprem dona la raó al govern i diu que correspon establir quins països són segurs i que el jutge no pot invalidar sistemàticament la detenció de migrants, sinó que pot motivar el cas específic pel qual aquesta persona no està segura en aquest país, que és diferent del que van fer els magistrats del tribunal de Roma”, ha dit Meloni a la tradicional roda de premsa de resum de l'any, una de les poques ocasions en què la mandatària accedeix a respondre les preguntes dels periodistes.