Meloni posa punt final a la lluna de mel entre Itàlia i França

ParísLes relacions entre Itàlia i França mai han estat fàcils, però des que l'exbanquer Mario Draghi es va convertir en primer ministre, Roma i París vivien una autèntica lluna de mel. Draghi i el president de França, Emmanuel Macron, tenien feeling polític i personal i havien fet més estretes que mai les relacions diplomàtiques entre els dos països. La victòria electoral de Giorgia Meloni posa punt final –de manera abrupta– a la lluna de mel. En els últims anys, la líder de Germans d’Itàlia no ha estalviat crítiques a França i a la figura de Macron, especialment per qüestions relacionades amb la immigració, i el seu és l'únic partit italià que es va negar a signar el tractat entre les dues repúbliques que Draghi i el president francès van impulsar l'any passat.

El president de la República francesa encara no ha parlat públicament de la victòria de Meloni ni l'ha felicitat a través de Twitter, com acostuma a fer amb polítics d'altres països quan guanyen eleccions. Només fonts de l'Elisi van enviar dilluns als periodistes un breu missatge amb poc entusiasme on asseguraven que França "respecta" la tria "democràtica i sobirana" dels italians. "Com a país veí i amic, haurem de continuar actuant conjuntament", afirmaven les fonts de l'Elisi amb certa resignació.

Amb l'arribada al poder de l'extrema dreta a Itàlia, Macron perd un dels seus aliats més importants a Europa. Amb Draghi com a primer ministre, el president de França havia començat a obrir l'eix francoalemany a Itàlia. S'havia convertit en habitual que Macron convidés l'ex-número u del Banc Central Europeu (BCE) a cites rellevants amb el canceller alemany, Olaf Scholz, com el viatge que van fer plegats els tres mandataris a Kíiv en plena guerra a Ucraïna, a finals de juny. Una foto històrica que no es tornarà a repetir.

Nova etapa

Els postulats de Meloni antiimmigració i conservadors amb qüestions com l'avortament o els drets dels col·lectius LGTBI auguren tempestes en les noves relacions entre París i Roma. La primera ministra francesa, Élisabeth Borne, ha advertit que estarà "atenta" respecte als drets humans i de l'estat de dret a Itàlia. És una incògnita com actuarà la líder de Germans d'Itàlia quan sigui nomenada primera ministra, però el que està clar és que s'obre una nova etapa en què França difícilment podrà comptar amb Itàlia per fer front comú a Brussel·les. A Macron encara li queda com a gran aliada Alemanya, però la seva relació personal amb Scholz no és tan estreta com ho era amb la cancellera Angela Merkel.

L'altra cara de la moneda és l'extrema dreta francesa, que ha saludat amb entusiasme –tot i que amb diferents matisos– la victòria de Giorgia Meloni a les legislatives. La principal líder dels extremistes a França, Marine Le Pen, del Reagrupament Nacional (RN), va destacar en un tuit que "el poble italià ha decidit prendre el seu destí a les seves mans escollint un govern patriòtic i sobiranista". Però Le Pen no només felicitava Meloni, sinó també el líder de la Lliga Nord, Matteo Salvini, un dels grans perdedors dels comicis i el seu veritable aliat a Itàlia i a Europa. Le Pen i Meloni s'havien mostrat en els últims anys distanciades: els seus partits no formen part del mateix grup polític al Parlament Europeu i tot i convergir en postulats d'extrema dreta, també tenen divergències ideològiques, sobretot pel que fa a l'avortament i als drets del col·lectiu LGTBI.

Estratègies similars

"No tinc contactes polítics amb ella, però tampoc sento cap hostilitat cap a ella. Que no estiguem al mateix grup no vol dir que demà no puguem treballar juntes", afirmava Le Pen sobre la líder de Germans d'Itàlia dies abans de les eleccions. De fet, Meloni ha guanyat seguint la mateixa estratègia que la líder de l'extrema dreta francesa: suavitzant el seu discurs –que no vol dir la seva ideologia–. La diferència és que Marine Le Pen va fracassar davant Macron, mentre que la italiana ha guanyat els comicis i es convertirà en primera ministra. "Són sistemes polítics diferents", es justificava la filla de l'històric líder de la ultradreta francesa, Jean Marie Le Pen.

Els analistes francesos sostenen que les idees polítiques de Meloni, amb el seu lema "Déu, pàtria i família", convergeixen més amb l'altre líder francès d'extrema dreta, Éric Zemmour. A l'expresentador televisiu reconvertit a polític, el resultat electoral del partit neofeixista italià li dona esperances després del seu fracàs electoral. "Meloni ha passat del 4% al 26% dels vots en només quatre anys. A ella els periodistes també l'enterraven! Arribar al poder és possible", va destacar Zemmour.