Meloni no és profeta al seu barri: "Aquí no hi té res a fer, no ens agrada"

Enviat especial a RomaPlou i això dona un aspecte més gris, més descolorit, al barri de la Garbatella, no gaire lluny del centre de Roma, però on no arriben els turistes. Aquí, en aquests carrers plens d’edificis residencials que han sabut conservar els seus orígens i encants obrers, va créixer la que probablement serà la nova primera ministra d’Itàlia, la ultradretana Giorgia Meloni. El barri el va impulsar Benito Mussolini –a qui Meloni havia admirat quan era jove–, pensat com un districte on anessin a viure, sobretot, treballadors ferroviaris i de les zones industrials que envoltaven la capital italiana. Meloni hi va arribar de petita: després que amb la seva germana incendiessin la casa on va néixer, al benestant barri Della Camilluccia. Jugaven a fer una festa de nines –de Barbies, concretament– que no va acabar bé. La seva mare no va tenir més remei que comprar un pis a la Garbatella, on vivien els avis. 

Passejant pel barri no és difícil intuir allò que l’hemeroteca electoral confirma: a la Garbatella sempre hi ha guanyat l’esquerra. “Això era un barri vermell, comunista”, diu un home d’uns 70 anys que espera, assegut al cotxe, que la seva dona surti de votar. “Aquí Meloni no hi té res a fer, ja t’ho dic ara… Encara que ella sigui d’aquí, no ens agrada”, diu mentre treu el cap per la finestra per fer una xuclada al cigarret. Ell avui no votarà. Per què? Perquè s’ha adonat que té el document d’identitat caducat. “Merda”, renega. El Giovanni, de 31 anys, sí que ho ha fet. “Meloni? Ni de broma”, contesta rient, tot i que sap que els sondejos donen la seva victòria per feta. “He votat l’esquerra, Els Verds, però ho he fet enfadat. Ens ho han posat molt difícil”. És un sentiment compartit arreu del país: molts estan decebuts especialment amb la campanya tova del Partit Democràtic d’Enrico Letta o amb el fet que l’esquerra hagi arribat tan fragmentada a uns comicis tan decisius.

El termòmetre polític de la Garbatella no ens ha d’enganyar. Si els pronòstics es confirmen, el barri rosso serà només una excepció a la capital italiana. “Meloni té tirada a Roma, i Meloni serà forta a Roma”, assegura Aldo Cazzullo, escriptor i periodista del Corriere della Sera. “És una dona, és coherent, és jove [45 anys], és intel·ligent i, al cap i a la fi, és romana… Són atributs que tant ella com el seu partit han sabut explotar”, afegeix. Però una de les claus més decisives del seu auge s’explica amb una negació: haver rebutjat formar part del govern multicolor que Mario Draghi va capitanejar durant més d’un any. En aquest executiu sí que hi havia la Lliga de Matteo Salvini o Força Itàlia de Silvio Bersluconi, que perdran vots tot i jugar a la coalició que liderarà Germans d’Itàlia. Els experts hi coincideixen: molts italians, acostumats a una política hiperactiva i irracional, són d’enamoraments efímers. I ara s’han enamorat de Meloni perquè és l’única que encara no han provat. “Els altres els han provat i no els han funcionat perquè molts dels seus problemes continuen existint”, recalca Cazzullo. 

“Tot canvia”

Ha parat de ploure i potser per això s’intensifiquen les arribades al col·legi electoral. A pocs metres d’aquí hi ha l’antic local del Moviment Social Italià, el partit hereu del feixisme de Mussolini. Als 15 anys i quan patia assetjament perquè era grassa, Meloni va trucar a la seva porta i es va inscriure al seu moviment juvenil. Hi militaria durant temps, tot i que ara renegui del feixisme perquè, insisteix, és una cosa del passat. 

El Fabbio, que surt de votar agafat de la mà de la seva parella, no se’n refia. “Jo la coneixia de jove, però ara ja mai ve per aquí". De fet, tot i que sovint reivindica els seus orígens obrers, Meloni ja fa temps que no viu a la Garbatella. "El que passarà avui és fatal per a la reputació d’Itàlia”, proclama en un to seriós el Fabbio. Li recordo, però, que al seu barri mai guanya la dreta. “Sí…, però qui sap, en aquesta vida ja veus que tot canvia”.