A Meloni se li acumulen les batalles amb la justícia
La justícia italiana investiga la primera ministra i dos ministres per l'alliberament d'un presumpte torturador libi
![La primera ministra italiana, Giorgia Meloni, espera per rebre el seu homòleg ucraïnès, Denys Shmyhal, abans d'una reunió sobre la reconstrucció d'Ucraïna a Roma.](https://static1.ara.cat/clip/3ef48c3f-b696-4875-9a83-db0ede5571a7_16-9-aspect-ratio_default_0_x1106y490.jpg)
![](https://static1.ara.cat/ara/public/file/2024/0103/11/soraya-melguizo.png)
RomaSilvio Berlusconi solia referir-se als jutges que el van investigar durant la seva llarga carrera política com a “togues vermelles”. Des del punt de vista del llavors primer ministre, la magistratura estava monopolitzada per un corrent comunista hostil al seu govern, al qual feien oposició des dels tribunals. El presumpte complot es va convertir en un mantra per al líder de Força Itàlia, que va arribar a utilitzar-lo com a eslògan de moltes de les seves campanyes electorals. Ara és Giorgia Meloni, hereva de l'ex Cavaliere, qui ha convertit els jutges italians en l'objectiu dels seus atacs.
En un vídeo publicat aquest dimarts a les xarxes socials, la primera ministra d'Itàlia va anunciar que és investigada per la Fiscalia per l'alliberament del cap de la policia judicial líbia, Ossama al-Masri, buscat pel Tribunal Penal Internacional (TPI). Juntament amb Meloni, acusada de malversació de fons i complicitat, també són investigats el ministre de Justícia, Carlo Nordio; el ministre de l'Interior, Matteo Piantedosi, i el sotssecretari de gabinet per a assumptes d'intel·ligència, Alfredo Mantovano.
La investigació es va obrir després de la denúncia d'un advocat, Luigi Li Gotti, cosa que va obligar la Fiscalia a procedir d'ofici. Al fons de la qüestió hi ha l'alliberament d'Ossama al-Masri, detingut el 19 de gener en virtut d'una ordre d'arrest emesa pel TPI el dia anterior per crims contra la humanitat.
La versió oficial assegura que l'alliberament d'Al-Masri, que va ser rebut amb crits d'alegria al tornar a Líbia, va ser degut a un error de procediment, ja que el Tribunal d'Apel·lació de Roma no va validar la detenció perquè no va rebre una comunicació del ministeri de Justícia italià. Aquest presumpte error va crear un gran malestar a la Haia, seu del TPI, que va emetre un comunicat en què va recordar a Itàlia que està obligada a “cooperar plenament” amb els seus processos judicials i va exigir aclarir què havia passat exactament. No obstant això, hi ha més dubtes que certeses en aquesta història.
Al-Masri va ser detingut després d'assistir a un partit de futbol. L'operació es va iniciar després d'una ordre de la Interpol que el va localitzar a un hotel de Torí. Segons el procediment habitual, el ministre de Justícia hauria d'haver rebut primer la sol·licitud d'arrest i després haver-la transmès a través de la Fiscalia General al Tribunal d'Apel·lació, però no ho va fer. Dimarts a la tarda, el mateix dia de l'alliberament, el ministre va comunicar que estava “avaluant la transmissió dels documents a la Fiscalia General de Roma”. Tanmateix, a aquella mateixa hora l'avió de l'aeronàutica militar italiana que portaria Al-Masri de tornada a Líbia ja era a Torí després d'haver-se enlairat aquell mateix matí des de Roma, cosa que permet imaginar que la decisió d'alliberar el presumpte torturador libi estava planificada almenys des del dia anterior.
El ministre de l'Interior va assegurar la setmana passada al Parlament que l'alliberament es va produir per motius de “seguretat nacional”. Tot i això, segons denuncia l'oposició italiana i sospita l'advocat que va interposar la denúncia contra Meloni i els seus ministres, la seva repatriació exprés es justifica pel perfil del sospitós. Al-Masri és un home fort del govern de Trípoli –el que està reconegut per l'ONU i per Itàlia, i que rep finançament de la Unió Europea per limitar l'arribada d'immigrants irregulars–, a qui s'hauria fet un favor permetent-ne l'alliberament.
El cap de la policia judicial líbia, al capdavant de les Forces Especials de Dissuasió –un grup paramilitar que opera a la regió est de Trípoli responsable de les presons on hi ha detinguts gihadistes–, està acusat pel Tribunal Penal Internacional d'assassinat, tortura i violència sexual contra homes, dones i nens durant el temps en què va estar a càrrec d'algunes presons del país.
Atac a la justícia
La denúncia contra Meloni, tanmateix, podria acabar beneficiant la primera ministra i el seu govern. Diversos membres de l'executiu, com la titular de Turisme, estan imputats en processos judicials, i podrien relacionar aquests casos amb una presumpta oposició política de la magistratura, al més pur estil berlusconià.
Al vídeo amb què va anunciar l'obertura de la investigació, la mandatària italiana va aprofitar per carregar contra els jutges que s'oposen a la reforma de la justícia actualment en tramitació, que és molt criticada per les associacions de magistrats, ja que, entre altres coses, modifica delictes com el de tràfic d'influències i limita les escoltes telefòniques a les investigacions. “No permetré que m'extorsionin ni em deixaré intimidar. És possible que, per tot això, sigui atacada pels que no volen que Itàlia canviï i millori. Però pretenc seguir endavant en defensa dels italians amb el cap alt i sense por”, va concloure Meloni.