Meloni escenifica el seu acostament a Brussel·les i assegura que vol "col·laborar" amb la Unió Europea
Von der Leyen agraeix a la nova primera ministra italiana el "senyal fort" que significa la seva visita a la capital comunitària
Roma / Brussel·lesLa Giorgia Meloni candidata del partit postfeixista Germans d'Itàlia en plena campanya i la primera ministra italiana que aquest dijous s'ha reunit amb els tres principals dirigents comunitaris tenen poc a veure. Després de criticar durament les polítiques de la Unió Europea durant els dies anteriors als comicis, ha volgut fer el primer viatge oficial fora de les fronteres transalpines a Brussel·les només deu dies després de ser nomenada —tota una declaració d'intencions—, i ha escenificat l'acostament amb la Unió Europea. "He volgut donar el senyal que Itàlia, òbviament, vol participar i col·laborar, i defensar els interessos nacionals, en la dimensió europea", ha subratllat Meloni en declaracions als mitjans després de trobar-se amb la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola; el president del Consell Europeu, Charles Michel, i la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen.
Per l'altre costat, Brussel·les no s'ha mostrat gens crítica amb el fet que per primera vegada des de la Segona Guerra Mundial l'extrema dreta ocupi el govern d'un dels quatre grans de la Unió Europea. Abans de la celebració de les eleccions, Von der Leyen va avisar els italians que si el país prenia una "direcció difícil" com Hongria i Polònia, Brussel·les disposava d'"instruments" per redreçar-lo; però quan Meloni va guanyar els comicis ja no va fer més declaracions en aquest sentit. Més aviat al contrari: quan va ser nomenada primera ministra, Von der Leyen la va felicitar i el comissari europeu d'Economia, Paolo Gentiloni, va donar per fet que el nou executiu —format per membres obertament antieuropeistes— respectaria els acords del pla de recuperació del covid.
El cas és que Brussel·les celebra que Meloni hagi suavitzat el seu euroescepticisme i vol portar-s'hi bé per, sobretot, evitar que Itàlia s'acabi ajuntant i convertint en un aliat de Polònia i Hongria dins la Unió Europea. "Estic contenta per la interlocució franca que hem mantingut [...] i pel clima que m'he trobat aquí a Brussel·les", ha dit la primera ministra italiana. De fet, després de la reunió, aquest dijous Von der Leyen li ha agraït el "senyal fort" que significa que Meloni faci el primer viatge oficial a la capital comunitària i ha assenyalat que és una "bona oportunitat" per parlar sobre qüestions com el suport a Ucraïna, la crisi energètica o, fins i tot, la migració que arriba a Europa.
A banda dels simbolismes, Meloni també té interessos econòmics importants a Brussel·les, i més en plena crisi energètica. Un dels temes que ha posat sobre la taula és la revisió del Pla Nacional de Recuperació i Resiliència (PNRR), que inclou les reformes que Itàlia ha de dur a terme per accedir als fons europeus de recuperació de la pandèmia. El país transalpí és l'estat membre que rebrà més diners de Brussel·les a través d'aquests ajuts, uns 200.000 milions d'euros, però ara Meloni vol reorganitzar els plans de distribució que havien impulsat i acordat els seus predecessors al Palau Chigi, Giuseppe Conte i Mario Draghi.
La nova primera ministra pretén negociar amb la Comissió Europea que una part considerable d'aquests diners es destinin a les famílies i a les empreses perquè puguin fer front a l'augment dels preus del rebut de la llum, però l'executiu comunitari ja ha subratllat més d'una vegada que els estats membres han de complir amb els plans i els terminis que ja van aprovar amb el vistiplau de Brussel·les. "La veu d'Itàlia a Europa serà forta. Estem a punt per abordar els grans problemes, començant per la crisi energètica, col·laborant per trobar una solució per donar suport a famílies i empreses per frenar l'especulació", ha escrit Meloni al seu perfil de Twitter. Itàlia és un dels països més dependents del gas, que està a uns preus molt elevats, i un dels que s'han vist més afectats per l'encariment de la factura elèctrica.
D'altra banda, tot i que no s'ha pogut reunir amb el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, que està de visita a Turquia, la nova primera ministra italiana ha confirmat el seu compromís a continuar ajudant Ucraïna malgrat que alguns dels seus socis de govern, com Silvio Berlusconi, es mostrin més favorables al règim liderat per Vladímir Putin.
El nou govern recupera la política migratòria de Salvini
Meloni també ha destacat que, almenys, els dirigents comunitaris "han escoltat la seva visió" i proposa "canviar" la política migratòria europea. En una entrevista al Corriere della Sera, el nou ministre de l'Interior, Matteo Piantedosi, ja va avançar just abans que Meloni viatgés al cor d'Europa que Itàlia no es faria càrrec dels migrants rescatats per embarcacions amb una bandera estrangera. "No podem acceptar migrants rescatats al mar per vaixells estrangers que operen sense cap mena de coordinació amb les autoritats", va afirmar Piantedosi. Tota una declaració d'intencions que, això sí, Roma no ha trigat a posar en pràctica.
En aquest sentit, Berlín ha exigit sense èxit al govern italià l'evacuació d'un centenar de menors no acompanyats que estan a bord del vaixell d'una ONG alemanya. L'Humanity1, amb bandera alemanya, juntament amb les embarcacions de Metges Sense Fronteres i SOS Mediterrània, esperen des de fa dies l'autorització de les autoritats italianes per poder desembarcar gairebé un miler de persones rescatades al Mediterrani central, però l'executiu transalpí en va rebutjar la seva entrada i va reclamar als països d'origen d'aquests vaixells que els rebessin ells.
"Amb un país amic i gran interlocutor com Alemanya hi podem col·laborar molt, però en el tema de la immigració, només demanem que es respectin les normes", ha assegurat el ministre d'Exteriors italià, Antonio Tajani, en una visita aquest dijous a la capital alemanya. Una advertència que confirma el retorn a les polítiques migratòries aplicades pel líder de la Lliga, Matteo Salvini, quan era ministre de l'Interior entre el 2018 i el 2019.