G7

El G-7 arriba a un acord per ajudar Ucraïna amb els actius russos congelats

Els Estats Units signen un acord bilateral de 10 anys amb Kíiv per oferir assistència financera i militar al país

El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, i el seu homòleg nord-americà, Joe Biden, en el moment de signar l'acord bilateral de seguretat aquest dijous.
5 min

RomaEls caps d'estat i de govern dels set països més industrialitzats del món han arribat aquest dijous a un acord per concedir un préstec d'uns 50.000 milions de dòlars (uns 46.000 milions d'euros) a Ucraïna, que es finançarà amb els interessos dels actius russos congelats, que es troben –majoritàriament– als Estats Units i a la Unió Europea. Així ho ha confirmat la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, en una declaració oficial al final de la primera jornada de la reunió dels mandataris dels set països més industrialitzats del món.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

D'altra banda, els Estats Units han signat un acord de seguretat bilateral de 10 anys amb Ucraïna, que permetrà a Washington oferir assistència financera i militar a Kíiv, així com invertir en la seva indústria de defensa. A més, es planteja com un primer pas per accelerar la incorporació d'Ucraïna a l'OTAN en el futur. El president nord-americà, Joe Biden, i el seu homòleg ucraïnès, Volodímir Zelenski, han signat el pacte davant els mitjans de comunicació per oficialitzar la seva importància.

"No parlem de confiscació de béns, sinó dels interessos que maduren al llarg del temps", ha dit la primera ministra italiana, que s'ha mostrat especialment "orgullosa" de l'acord polític per ajudar Ucraïna amb els actius russos congelats. El pla preveu que Ucraïna rebi la major part dels diners abans de final d'any en forma de préstecs dels Estats Units, que estarien garantits pels interessos dels actius del banc central rus immobilitzats, tot i que encara no es coneixen els detalls del mecanisme legal que permetrà transformar aquests beneficis extraordinaris en recursos per donar suport a la resistència ucraïnesa. Tampoc se sap del cert què passaria si s'arribés a un hipotètic acord de pau amb Rússia, o qui assumiria el risc en cas d'impagament.

Els líders del G-7 després de fer-se una foto oficial durant la trobada d'aquest dijous a la Pulla.

Pel que fa a l'acord de seguretat bilateral amb els Estats Units, Washington es compromet a mantenir consultes d'alt nivell amb Kíiv en un termini de 24 hores si Ucraïna torna a ser atacada en el futur per "determinar els següents passos a fer i les necessitats de defensa addicional". El pacte, però, no estableix nous compromisos sobre les perspectives d'adhesió d'Ucraïna a l'OTAN –tot i que l'hi acosta–, ni obliga Washington a enviar tropes per defensar Ucraïna si és atacada. Tampoc especifica una xifra concreta de dòlars d'ajuda, tot i que sí que diu que els Estats Units es comprometen a subministrar armes més modernes a Kíiv, a continuar entrenant i equipant les seves forces, i a desenvolupar la seva indústria militar perquè els ucraïnesos puguin produir les seves pròpies armes. Així mateix, tots dos països es comprometen a compartir més intel·ligència.

L'acord, però, no té el rang de tractat, ja que per ser aprovat hauria requerit el vistiplau del Senat nord-americà i, en conseqüència, no és vinculant per a futurs presidents. Això vol dir que, si Donald Trump torna a la Casa Blanca, el podria anul·lar. Trump no ha concretat si continuarà donant suport a Ucraïna si guanya les eleccions presidencials del pròxim novembre. Només ha afirmat que negociarà un ràpid fi de la guerra amb Rússia, però no ha especificat com.

"Dia històric", diu Zelenski

Zelenski ha qualificat aquest dijous de "dia històric" per l'acord signat amb els Estats Units que, segons ha assegurat, serà un "pont" per a la incorporació d'Ucraïna a l'OTAN. Així mateix, ha celebrat el nou paquet d'ajuda del G-7, que ha marcat la primera jornada de la cimera que reuneix des de dijous fins dissabte els mandataris d'Alemanya, el Canadà, els Estats Units, França, Itàlia, el Japó i el Regne Unit a Borgo Egnazia, un complex turístic de luxe situat a la regió d'Apúlia, al sud d'Itàlia.

Es tracta d'una reunió clau, ja que se celebra enmig de les tensions pels conflictes a Ucraïna i la Franja de Gaza. Sobre aquest últim punt, els líders de les set potències més riques del món han reiterat el seu suport a la proposta de treva del president nord-americà, Joe Biden, que preveu com a primer pas “l'alliberament de tots els ostatges, un augment significatiu i durador en el flux d'assistència humanitària a Gaza i un final durador de la crisi, garantint els interessos de seguretat d'Israel i la seguretat dels civils palestins”, es llegeix a l'esborrany del comunicat que haurà de ser aprovat pels líders del G-7.

Fotografia de família dels líders del G-7 en la cimera a Itàlia del 2024.

La cimera també ha estat marcada per les fortes turbulències polítiques que sacsegen tant els Estats Units com Europa, després de les recents eleccions al Parlament Europeu que han culminat amb l'avenç de l'extrema dreta i han obert una greu crisi als governs de França i Alemanya.

Res a veure amb la situació de l'amfitriona. La primera ministra italiana, que es perfila com un actor fonamental en la legislatura vinent comunitària després de la seva contundent victòria a les urnes, ha rebut pletòrica els participants en la cimera. Els pròxims dies mantindrà una trobada informal amb el president francès, Emmanuel Macron, i amb el seu homòleg alemany, Olaf Scholz, el primer després dels comicis, que segons algunes fonts podria marcar un primer pas important abans de l'inici de les negociacions per als llocs clau al nou Parlament Europeu.

Altres convidats a la cimera

A més dels set països que formen part del selecte club, la presidència de torn italiana ha convidat els mandataris de l'Argentina, el Brasil, l'Índia o Turquia, entre d'altres, així com els presidents del Consell Europeu i de la Comissió Europea, el secretari general de l'ONU i representants del Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial. La intenció de Meloni és convertir el format del G-7 en un fòrum de diàleg entre els principals països del món que s'han oposat a l'agressió russa contra Ucraïna i d'alguna manera reemplaçar un G-20 que s'ha tornat impracticable a causa de les tensions amb Moscou i Pequín.

La primera sessió de la cimera, però, també ha deixat una polèmica. La presidència de torn italiana del G-7 ha provocat un pols diplomàtic després de pressionar perquè a la declaració final de la cimera no aparegui cap referència a l'avortament. A l'esborrany del text final, que encara s'està negociant, es feia esment de la importància d'afavorir i assegurar l'accés a l'avortament segur i legal, amb l'objectiu de seguir la línia marcada després de la reunió celebrada el 2023 a Hiroshima sota la presidència japonesa. Meloni, però, el govern de la qual està impulsant diverses mesures per dificultar l'avortament a Itàlia, ha rebutjat la proposta que defensen els Estats Units i França, que recentment va incloure la interrupció voluntària de l'embaràs com un dret constitucional.

stats