Meloni accepta l'encàrrec de formar govern a Itàlia i presenta els seus ministres
El nou executiu ha hagut de satisfer els tres socis que conformen la coalició liderada per la ultradreta
RomaEl president d'Itàlia, Sergio Mattarella, ha encarregat formar govern a Giorgia Meloni, que es convertirà en la primera dona a la història del país transalpí a encapçalar un executiu. També en la primera líder neofeixista a agafar les regnes del poder de Roma. La líder del partit ultradretà Germans d'Itàlia i guanyadora de les eleccions celebrades al setembre ha acceptat “sense reserves” l'encàrrec i, en una breu compareixença, ha anunciat els ministres del seu gabinet, del qual també formaran part la Lliga de Matteo Salvini i diversos exponents de Força Itàlia, el partit de Silvio Berlusconi.
El govern de Meloni tindrà un marcat perfil polític i ha hagut de satisfer els tres socis que conformen la coalició liderada per la ultradreta. Els tres representants d'aquests partits, de fet, han anat junts a la ronda de consultes amb el cap d'estat aquest divendres. Les últimes sortides de to de Berlusconi, de qui havien transcendit diverses notes de veu en què mostrava la seva admiració cap a Putin, o les ànsies de més poder de Salvini –que va obtenir uns resultats electorals molt discrets– havien dificultat en els últims dies l'entesa entre la coalició de dretes. Finalment, però, s'han posat d'acord per acceptar immediatament l'encàrrec de Mattarella i crear el nou executiu.
En aquest sentit, Meloni ha confirmat que al ministeri de Justícia hi haurà Antonio Tajani, expresident del Parlament Europeu i mà dreta de Berlusconi, el nomenament del qual havia estat posat en qüestió els últims dies, després de la filtració dels àudios en què el Cavaliere justificava la invasió russa d'Ucraïna i confessava haver reprès la relació d'amistat amb el president Putin.
Tot i així, Meloni no ha cedit a les exigències de Matteo Salvini, que aspirava a tornar a ocupar el ministeri d'Interior per recuperar la política de mà dura contra la immigració irregular que va posar en marxa quan va ocupar aquest mateix càrrec entre el 2018 i el 2019. Al seu lloc, la líder de Germans d'Itàlia ha nomenat un tècnic, Matteo Piantedosi, exdelegat del govern a Roma, encara que a prop de Salvini. El líder de la Lliga es farà càrrec de la cartera d'Infraestructures i Transports, que ostenta les competències als ports italians, a més d'exercir com a viceprimer ministre del futur govern amb Antonio Tajani.
Els noms al gabinet de la pròxima primera ministra italiana demostren que Meloni s'ha imposat als seus socis de coalició de dretes, malgrat que les complicades negociacions amb Salvini i Berlusconi van amenaçar amb fer fracassar la formació del govern abans d'arrencar. El Cavaliere li va fer un pols a la líder de Germans d'Itàlia durant la votació del president del Senat per poder col·locar un dels seus a la cartera de Justícia i va perdre. El pròxim ministre de Justícia serà Carlo Nordio, exmagistrat pròxim al partit de Meloni. La candidata de Berlusconi per al càrrec era Elisabetta Casellati, que va ocupar la presidència de la Cambra Alta la legislatura passada i que ara s'ocuparà del ministeri de les Reformes.
Un moderat a Economia
En total, el nou govern italià tindrà 24 ministeris, vuit dels quals seran de Germans d'Itàlia, quatre de la Lliga i sis de Força Itàlia, mentre que sis més estaran dirigits per tècnics. La cartera més complicada, la d'Economia, que tindrà la responsabilitat de gestionar els més de 200.000 milions d'euros procedents dels fons europeus, estarà en mans de Giancarlo Giorgetti, exministre de Desenvolupament Econòmic i exponent de l'ala més moderada i europeista de la Lliga.
Per a aquest càrrec havia circulat el nom d'un tècnic, Fabio Panetta, membre del comitè executiu del Banc Central Europeu i un economista molt pròxim a l'ex primer ministre Mario Draghi. Amb tot, segons la premsa italiana, ni Panetta ni cap altre candidat tècnic han acceptat formar part del nou executiu. Per a Defensa, una altra de les carteres més delicades, Meloni ha confiat en Guido Crosetto, cofundador de Germans d'Itàlia i conseller personal de la futura primera ministra.
Sense temps per perdre
El cap de l'estat ho havia advertit poc abans de convocar les eleccions després de la caiguda del govern d'unitat de Mario Draghi al juliol, del qual formaven part tots els partits polítics, excepte Germans d'Itàlia: la greu situació internacional, amb la crisi energètica i la guerra al cor d'Europa, deixava el país transalpí sense temps per perdre. Després d'una breu campanya electoral a ple estiu, els resultats a les urnes el 25 de setembre van donar la victòria sense discussió a la coalició de dretes.
Després de la tria la setmana passada dels presidents de la Cambra de Diputats i del Senat, Mattarella va iniciar dijous la ronda de consultes amb els grups parlamentaris. Un tràmit que algunes vegades se sol allargar dies i fins i tot setmanes. Tot i això, aquest divendres a la tarda el president de la República ha convocat Meloni per encarregar-li la formació de govern, només unes hores després d'haver rebut la coalició de dretes.
Meloni ha arribat a les 16.30 h al Palau del Quirinal, seu de la prefectura de l'estat, en un Fiat blanc i amb uns apunts a la mà, que incloïen la llista de candidats a ministres del seu executiu per lliurar-la a Mattarella, ja que la Constitució italiana estableix que els ministres són nomenats a proposta del president de l'executiu pel cap de l'estat, que té capacitat de veto. Aquest dissabte el nou executiu jurarà el càrrec davant la Constitució, i la setmana que ve se sotmetrà a la confiança de les dues cambres del Parlament. Un tràmit que s'espera que superi sense sorpreses.
"Governarem aquesta nació per a tots els italians" per "exaltar el que uneix i no el que divideix, perquè el nostre objectiu és que els italians puguin estar orgullosos de ser-ho", va dir en les primeres declaracions que va fer després de conèixer el seu triomf electoral. La coalició de dretes amb què Meloni es va presentar a les eleccions celebrades el 25 de setembre va obtenir un 44,1% dels vots gràcies a Germans d’Itàlia, que es va confirmar com el primer partit del bloc conservador amb el 26,2% de les paperetes. Un resultat històric, en comparació amb el 4% que va aconseguir en les últimes legislatives.