El Mediterrani s'empassa més vides migrants: desenes de cossos arriben a una platja de Calàbria

BarcelonaUna embarcació amb entre 180 i 200 persones a bord, segons dades del govern italià, s'ha enfonsat aquesta matinada davant les costes de la regió de Calàbria. El Mediterrani continua sent una de les vies més perilloses per a les persones que fugen de la misèria o la violència i no troben cap porta d'entrada legal i segura a Europa. Fins ara s'han localitzat 82 supervivents, 19 dels quals han hagut de ser hospitalitzats, i s'han recuperat 63 cadàvers. Almenys 15 eren criatures: nou nens i sis nenes. Segons el relat dels que han salvat la pell, van salpar de la ciutat turca d'Esmirna fa tres o quatre dies, i a bord hi havia afganesos, pakistanesos, iranians i somalis. S'han repetit les imatges de fèretres sense nom arrenglerats en poliesportius: els petits de fusta blanca, els grans de color marró. Calcades a les del desastre de Lampedusa del 2013. Res no ha canviat. O potser és encara pitjor, perquè les morts continuen, però la indignació ha emmudit.

Antonio Ceraso, alcalde de Cutro, la localitat on han arribat les restes de l'embarcació, ha explicat: "És una cosa que no voldria haver vist mai. El mar continua arrossegant cossos a la platja i entre les víctimes hi ha dones i criatures".

Segons sembla, uns pescadors han estat els primers a veure les restes de la barcassa, que era de fusta: "Els trossos del buc estaven escampats en una zona a 200-300 metres de la platja", ha aclarit l'alcalde. Les onades han escampat els cossos. La localitat ja havia vist abans l'arribada de pasteres, però mai un desastre d'aquesta dimensió. La cadena de notícies italiana Rai ha informat que la barcassa s'ha partit en dos de cop i que els nàufrags "no han tingut temps de demanar ajuda". Els supervivents han explicat que el motor va explotar en plena nit, diversos nàufrags van quedar ferits i la mala mar ha fet la resta.

Segons informa el diari La Repubblica, un helicòpter de Frontex, l'agència europea de vigilància fronterera, havia albirat l'embarcació dissabte. El dispositiu de rescat es va retirar a causa del mal estat de la mar i la foscor. Tots els supervivents, els que encara tenien forces, van arribar pels seus mitjans fins a la platja. Els cossos que s'han recuperat els va arrossegar el mar, que s'ha cruspit la resta. Mai sabrem del cert quantes vides ha engolit l'aigua.

El naufragi arriba quan la primera ministra italiana, la ultradretana Giorgia Meloni, ha desplegat la seva política de portes tancades als vaixells de rescat humanitari al Mediterrani. Itàlia va rebre l'any passat 100.000 migrants arribats per mar. Les reaccions polítiques han seguit el guió habitual. Ursula von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea, ha dit en un tuit que està "profundament entristida", i el president italià, Sergio Mattarella, ha fet un comunicat en què ha instat la UE "a assumir la responsabilitat de governar el fenomen migratori per alliberar-lo dels traficants d'éssers humans".

Meloni també ha dit que està molt trista "per les vides humanes arrabassades pels traficants". Aquesta mateixa setmana el Parlament italià ha aprovat el seu nou decret migratori que dificulta enormement el treball de les ONG de rescat humanitari que operen al Mediterrani central. La normativa obliga els capitans a demanar un port on desembarcar els nàufrags després de cada rescat i a allunyar-se ràpidament de la zona, en lloc de quedar-se allà per assistir altres embarcacions en perill. Els ports assignats sempre estan lluny, al centre o el nord d'Itàlia, de manera que es perden quatre o cinc dies operatius per als rescats. Els que desobeeixin s'exposen a multes de fins a 50.000 euros.

Des del 2014 s'han registrat almenys 20.000 morts al Mediterrani central, segons l'Organització Internacional per a les Migracions (OIM). I ja són 220 en el que portem d'any.