Si marxen els metges sirians “el sistema sanitari alemany es col·lapsarà"

BerlínLa comunitat siriana a Alemanya viu aquests dies una muntanya russa d'emocions contradictòries després de la caiguda el 8 de desembre del dictador Bashar al-Assad i la fi del règim que va governar Síria durant cinc dècades amb puny de ferro. Alemanya, el país europeu amb el nombre més gran de refugiats sirians, debat aquests dies sobre la seva tornada al seu país d'origen.

“Sento un còctel d'emocions: esperança, por, alegria, nostàlgia… Quan sento les notícies sobre Al-Assad, encara em pregunto: «Estic somiant o ha passat de veritat?»”, explica la pediatra germanosiriana Hiba Alnayeb, que va celebrar la caiguda del règim d'Assad amb els seus compatriotes a Oranienplatz, una plaça del barri de Kreuzberg a Berlín. Alnayeb va estudiar medicina a Espanya, però la guerra civil al seu país i la crisi econòmica la van portar a Alemanya a finals del 2016, on viu amb el marit i els fills. Aquesta pediatra considera que la caiguda d'Al-Assad suposa "un punt d'inflexió en la història de Síria", i ho compara amb el que va suposar per als alemanys la caiguda del Mur de Berlín.

La caiguda d'Al-Assad ha reobert el debat a Alemanya sobre el retorn dels refugiats sirians, en plena campanya per a les eleccions federals del febrer i a l'espera de conèixer qui serà el nou canceller. La polèmica sobre els refugiats pot donar ales a l'extrema dreta, segona als sondejos d'intenció de vot.

Berlín ja va congelar les sol·licituds d'asil de refugiats sirians a l'espera de l'avaluació de la situació en aquest país del Pròxim Orient. Això va suposar una galleda d'aigua freda per a una comunitat en plena celebració per la fi del règim sanguinari d'Al-Assad. Què passa si torno a Síria? Puc tornar-hi? Em retiraran el meu passaport alemany? Em prorrogaran el permís de residència? Perdré l'estatus de refugiat o un altre tipus de protecció? Aquestes són algunes de les preguntes que es fan aquests dies molts sirians que temen ser deportats d'Alemanya si la comunitat internacional designa en els pròxims mesos o anys Síria com a “país segur” per ser repatriat, explica per telèfon Usahma Felix Darrah, director de l'ONG berlinesa Friends of the Syrian People [Amics del Poble Sirià].

“La gent està força preocupada, perquè fins fa dues setmanes ningú es plantejava tornar. Ara es podrien veure obligats a tornar, qui sap si d'aquí sis mesos o un any. I això és força difícil perquè significa, a la pràctica, que les famílies s'hauran de separar”, explica Darrah.

En canvi, a molts sirians haver aconseguit el passaport alemany després de cinc anys de residència a Alemanya els ha canviat la vida. “He sentit seguretat. Ja no he de viure sempre amb la por d'una deportació o d'un canvi en la política de refugiats. Ara tinc el meu passaport alemany i puc decidir si em quedo aquí o vaig a un altre lloc”, explica Samer Hafez, propietari del restaurant sirià Aleppo Supper Club de la capital alemanya.

Quan Hafez va arribar a Berlín el 2014 procedent d'Alep no parlava alemany. Va començar rentant plats en una pizzeria mentre aprenia la llengua de Goethe. Va estalviar i va obrir el seu propi negoci de càtering, i poc després el primer restaurant.

“Aquí tinc els meus tres germans, la meva dona i els meus fills. Tinc un germà que treballa amb mi. Tots tenen passaport alemany. Una de les meves germanes és enginyera civil i l'altra estudia medicina a Baviera. En el meu cas, no puc tornar [a viure] a Síria perquè tinc tres negocis aquí”, explica Hafez, que diu que li agradaria visitar el país natal d'aquí un parell d'anys, quan els seus negocis estiguin més consolidats.

Una selfie amb Merkel

Anas Modamani es va convertir el 2015 en un símbol de la política de benvinguda dels refugiats a Alemanya, gràcies a la seva famosa selfie amb la llavors cancellera Angela Merkel. Quan aquest jove sirià va fer-se la foto amb Merkel, ignorava que ella era la cancellera d'Alemanya. Més tard li van explicar que era “Mama Merkel”, el sobrenom afectuós que li van posar els refugiats sirians després que decidís acollir-ne un milió a Alemanya.

Modamani, que va arribar a Berlín amb 17 anys i ara en té 27, s'ha integrat bé al seu país d'acollida: ha après alemany, va estudiar comunicació empresarial i treballa com a productor i càmera a la cadena de televisió Deutsche Welle. Va aconseguir fa dos anys el passaport alemany, té una nòvia ucraïnesa i vol quedar-se a Alemanya. “Berlín és la meva segona llar. No he defraudat la senyora Merkel. Ho vaig aconseguir”, diu Modamani, al·ludint a la famosa frase “Ho aconseguirem” que la cancellera va pronunciar en plena crisi dels refugiats a Alemanya.

“Merkel és considerada una santa entre el poble sirià perquè va salvar un milió de sirians. Aquest és l'acte més cristià que ha fet la de la CDU [sigles de la Unió Cristianodemòcrata d'Alemanya, el partit de Merkel] els últims 60 o 70 anys”, diu el director de Friends of the Syrian People.

Gairebé un milió de sirians a Alemanya

L'ACNUR, l'Alt Comissionat de l'ONU per als Refugiats, calcula que un milió de refugiats sirians podrien tornar dels seus països d'acollida a Síria entre gener i juny del 2025. A Alemanya resideixen actualment 974.136 ciutadans sirians, dels quals 5.090 tenen concedit el dret d'asil, 321.444 són considerats refugiats i 329.242 tenen garantida la protecció subsidiària, segons dades oficials. La resta tenen permís de residència o van arribar a Alemanya en el marc d'un procés de reagrupació familiar.

La comunitat siriana a Alemanya considera, però, que és “massa aviat” per començar a parlar de deportacions massives de sirians després de la caiguda d'Al-Assad, com desitja el partit d'ultradreta Alternativa per a Alemanya (AfD). Recorden que Síria continua sent inestable, que el futur polític és incert, que la transició política serà difícil i que moltes llars i infraestructures estan destruïdes.

Metges i farmacèutics sirians

Ahmad Denno, director de l'Associació d'Organitzacions d'Ajuda Humanitària Germanosiriana, té passaport alemany, però està preocupat pel que pugui passar amb els seus pares. “Tenen molta por de tornar a Síria i de perdre el seu estatus d'asil aquí a Alemanya”, explica Denno. Casa seva a Alep va ser bombardejada i no tenen un lloc on tornar.

Si Denno pogués parlar amb el pròxim canceller alemany li diria que “no prengués una decisió tan precipitada”, perquè “Síria no és encara cent per cent segura”. No creu que la solució sigui pagar als refugiats sirians una prima de tornada de 1.000 euros, com vol fer el govern austríac, perquè tornin a Síria. "No es tracta de diners, sinó de seguretat", apunta Denno.

La marxa dels refugiats sirians podria tenir conseqüències greus per a l'economia alemanya. Per exemple, actualment hi ha més de 6.000 metges sirians treballant a Alemanya i al voltant de 2.000 farmacèutics, encara que aquesta xifra no inclou els que tenen la ciutadania alemanya, cosa que significa que el nombre real és molt més elevat: uns 10.000 metges i uns 3.000 farmacèutics. Si marxen els metges sirians, “el sistema sanitari alemany es col·lapsarà”, adverteix la pediatra Hiba Alnayeb.