Rishi Sunak forma un executiu 'brexiter', antiimmigració i fiscalment responsable

LondresDesprés de rebre a mig matí d'aquest dimarts l’encàrrec del rei Carles III de formar govern, des del 10 de Downing Street el nou primer ministre del Regne Unit, el multimilionari Rishi Sunak, s'ha adreçat als britànics per primera vegada oficialment com a premier. I les notícies que els ha donat no han sigut gens bones. “El nostre país s’enfronta a una profunda crisi econòmica”, ha advertit.

Per això, la seva primera tasca serà l’estabilització de l’economia, objectiu que estarà “al centre de l’agenda d’aquest govern”. I per fer-ho, caldrà prendre “decisions difícils”, ha admès. Hores després ha començat a donar forma a un govern escorat a la dreta, o molt a la dreta, amb algunes decisions potencialment conflictives.

En el seu discurs implícitament ha dit que els diners no plouran del cel, com quan durant la pandèmia l’estat va protegir el 80% dels ingressos de més de 8 milions de persones amb pagaments directes del Tresor. “Sempre hi ha límits. Però també ara més que mai us ho prometo: portaré aquesta mateixa compassió als reptes a què ens enfrontem avui”.

El covid i la “bàrbara” guerra que Vladímir Putin ha dut a Ucraïna han desestabilitzat el món, però el govern sortint de Liz Truss, que va presentar la dimissió divendres passat, va agreujar especialment la situació econòmica del país. Sunak no ha estalviat les crítiques. “Vull retre homenatge a la meva predecessora, Liz Truss. No s’equivocava en voler millorar el creixement d’aquest país. És un objectiu noble. I admirava la seva inquietud per crear canvis. Però es van cometre algunes errades no nascudes de la mala voluntat, ni de les males intencions. Tot al contrari, però errades, al cap i a la fi. I he estat escollit com a líder del meu partit i el vostre primer ministre, en part, per arreglar-les. I aquesta feina comença immediatament”. Sunak s'ha identificat, doncs, a si mateix, com la solució a tots els mals del país, com si el Partit Conservador hagués estat fins ara a l’oposició –porta més de dotze anys al govern– i no hagués tingut cap mena de responsabilitat en les moltes crisis que s'han sobreposat.

En el que també ha sigut una crítica al període de Boris Johnson com a premier, el nou líder conservador –multat per saltar-se les regles del covid mentre era ministre d’Economia– va assegurar: “Aquest govern tindrà integritat, professionalitat i responsabilitat a tots els nivells. La confiança es guanya i jo em guanyaré la vostra”. 

Un govern conegut

A mitja tarda, el nou govern ha començat a prendre forma. I hi hau moltes cares conegudes, tant de l’època de Boris Johnson com de les sis setmanes de Liz Truss. S’esperava que Sunak, per exemple, mantingués en el càrrec el ministre d’Economia, Jeremy Hunt, que en principi el dia 31 ha de presentar al Parlament el paquet de “decisions difícils” que haurien d’estabilitzar l’economia. En aquest punt, no ha decebut. El ministre d’Exteriors de Truss, James Claverly, també ha conservat el càrrec, tot i que va donar suport a Johnson en la darrera cursa pel lideratge tory. I el mateix número 2 de Boris Johnson, Dominic Raab, també ministre de Justícia, torna al govern ocupant les mateixes dues places. Raab, però, va fer campanya a l'estiu per Sunak. Igualment hi torna Michael Gove, que va ser ministre amb Johnson i també amb David Cameron.

Però el més sorprenent ha sigut el nomenament de Suella Braverman, ministra d’Interior amb Truss i una de les més destacades membres de l’extrema dreta del partit, que amb la seva dimissió forçada, amb l’explosiva carta que va presentar i amb el caos posterior generat, va precipitar la caiguda de la primera ministra la passada setmana.

Oficialment, Braverman va ser obligada a dimitir per haver enviat des del seu correu electrònic personal documents oficials. Però la premsa britànica ha informat a bastament de les desavinences entre la ministra i la ja expremier a causa de la pressió del responsable del Tresor per relaxar les normes d’immigració.

Encara s’entén menys el nomenament quan recentment, durant el seu primer període en el càrrec, Braverman va fer unes declaracions molt desafortunades sobre els immigrants de l'Índia. “Mireu la immigració en aquest país: el grup més gran de persones que es queden més temps després que els caduqui el visat són els immigrants indis”. 

The Times va informar en el seu moment que els comentaris de la ministra van provocar una reacció furiosa entre els càrrecs del govern de Delhi, que discuteix actualment un tractat de lliure comerç amb Londres. El nomenament, a més, és poc menys que una bufetada a la cara de tots els titulars de la premsa índia d'aquest dimarts, que en termes generals recollien com un molt simbòlic triomf nacional el fet que un britànic amb arrels al país arribés a Downing Street en el mateix any del 75è aniversari de la independència. "L'imperi contraataca", es podia llegir a The Times of India.

Braverman, d’altra banda, considera que el colonialisme britànic no va causar cap perjudici als territoris colonitzats i també és partidària de l’expulsió a Ruanda dels migrants que arribin a través del canal de la Mànega, com ho és el mateix Sunak, i com ho era Johnson. 

Amb només tres dones de moment al govern, a falta d'alguns nomenaments menors, Sunak ha volgut fer tota mena d'equilibris per acontentar amb el seu govern les moltes faccions del partit, ha incorporat cares velles i alguna de nova, i fins i tot ha recuperat ministres que s’arrosseguen pels voltants de Downing Street des de fa una dècada. 

En el seu discurs als diputats tories dilluns, hores després que fos nomenat nou líder conservador, Rishi Sunal els va dir que havien “d’unir-se o morir”. Però acontentant tothom i envoltant-se dels grans i vell noms del partit, de les vaques sagrades, s’allunya molt i molt del “nou començament” promès. El cabinet representa més del mateix i la integritat no sembla tan segellada quan una ministra que va cometre una falta greu, per la qual va ser obligada a dimitir, pot tornar només vuit dius després al mateix despatx. Potser hi ha una explicació: Suella Braverman va donar suport a Sunak diumenge en un article al Daily Telegraph. I situant-la al seu costat es garanteix, també, almenys de moment, el suport de l'extrema dreta del partit.

Cita dels clàssics

Abans de l'arribada de Rishi Sunak a Downing Street, i després de reunir per última vegada el seu govern, Truss ha fet un breu discurs a les portes de Downing Street, en una mena de cerimònia de la consagració del fracàs, que comença a ser molt habitual en la política britànica. Truss ha exposat un llegat teòric davant la impossibilitat d'esmentar una veritable obra de govern. Així, ha insistit en la mateixa idea que va exposar dijous passat, en el moment d'anunciar la seva dimissió: "En poc temps, aquest govern ha actuat de manera urgent i decidida al costat de les famílies i les empreses, invertint l'augment de l'impost de la seguretat social, i hem ajudat milions de llars amb les factures d'energia i hem ajudat milers d'empreses a evitar la fallida". No ha dit res, però, del fet que la seva acció econòmica ha resultat catastròfica per a milions de famílies.

L'adeu de Truss suposa el fracàs de tota una vida, perquè al llarg de la seva trajectòria política des que va entrar al Parlament (2010) creia que hi havia una altra manera de dirigir l'economia. La teoria no ha resistit el xoc amb la realitat. I, tot i així, en les seves paraules finals, tot citant Sèneca, la ja ex primera ministra ha afirmat: "No és perquè les coses siguin difícils que no ens atrevim a fer-les. És perquè no ens atrevim a fer-les que són difícils. Simplement, no ens podem permetre el luxe de ser un país de baix creixement on el govern ocupa una part creixent de la nostra riquesa nacional i on hi ha grans diferències entre diferents parts del nostre país".

Com va fer Boris Johnson, en el seu cas per insinuar un retorn, Truss també ha citat un clàssic a l'hora de l'autoepitafi. A ella, però, a diferència de Johnson, no se li coneixia, abans d'avui, cap gust pels clàssics.