El neerlandès Mark Rutte guanya la cursa per liderar l'OTAN

BarcelonaJens Stoltenberg ja té un substitut a la secretaria general de l'OTAN: el primer ministre en funcions dels Països Baixos, Mark Rutte. A principis d'aquesta setmana, el neerlandès va rebre el vistiplau d'Hongria i Eslovàquia, però encara faltava un aliat, Romania, que havia presentat un nom alternatiu, el del seu president, el liberal Klaus Iohannis. Aquest dijous Iohannis s'ha retirat de la cursa, i ja no queda cap altre candidat.

Fonts de l'Aliança Atlàntica asseguren que, a tot estirar, a la tardor es preveu que Rutte agafi el relleu de Stoltenberg, que acaba el seu mandat a l'octubre. El líder noruec, que ocupa el càrrec des del 2014, l'havia de deixar el setembre del 2022 per passar a dirigir el Banc Central de Noruega, però amb la invasió russa d'Ucraïna el seu mandat s'ha prorrogat fins a tres vegades per la manca de candidats de consens. El Consell de l'Atlàntic Nord, el principal òrgan de decisió política de l'OTAN, es reunirà la setmana que ve per formalitzar el nomenament. I la decisió quedarà ratificada al 100% a la cimera anual de l'Aliança, que tindrà lloc al juliol a Washington.

Stoltenberg també ha manifestat el seu suport al seu substitut: "És un candidat molt fort; té molta experiència com a primer ministre", va dir dimarts, després de la llum verda d'Hongria i Eslovàquia.

Un líder experimentat

Certament Rutte té una llarga experiència com a cap de govern, càrrec que ocupa des de fa 14 anys, el més longeu de la història dels Països Baixos. Amb tot, fa gairebé un any que està governant en funcions, ja que el juliol de l'any passat va anunciar la fi del seu govern per les discrepàncies entre els quatre socis de l'executiu sobre la política d'asil. Ara tindrà dos mesos de vacances: el nou govern neerlandès prendrà possessió previsiblement el 2 de juliol, mentre que el mandat de Stoltenberg al capdavant de l'OTAN s'acaba l'1 d'octubre.

El mandatari liberal, que també fa 18 anys que lidera el Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia (VVD, per les seves sigles en neerlandès), va dir al dissoldre el govern que es retirava de la vida política i que no estava interessat en ocupar cap càrrec en institucions internacionals. Però a principis d'aquest any el seu nom ja sonava amb força, i es donava pràcticament per fet el seu nomenament, tot i que també sonava com a potencial candidata la primera ministra d'Estònia, Kaja Kallas, que ara es postula com a cap de la diplomàcia europea, en substitució del català Josep Borrell.

Malgrat que els Països Baixos no s'inclouen entre les principals potències militars de l'OTAN, Rutte serà el quart neerlandès a ocupar el càrrec, després de Joseph Luns (1971-1984), Dirk Stikker (1961-1963) i Jaap de Hopp Scheffer (2004-2009).

Mark Teflon

Rutte, de 57 anys, s'ha creat una imatge de polític proper, sobretot perquè és habitual que es pari a parlar amb la gent al carrer i està acostumat a moure's en bicicleta o a peu, sense escortes, tot i que els últims anys ha hagut d'acceptar un reforç de la seva seguretat, després que es confirmés que s'havia convertit en un dels objectius del crim organitzat del país.

Dins la UE, el primer ministre neerlandès va guanyar protagonisme durant la gestió de les conseqüències econòmiques de la covid, per la seva oposició ferma als subsidis als estats del sud, quan es va convertir en la veu cantant dels anomenats quatre frugals, juntament amb Àustria, Dinamarca i Suècia.

A Rutte se li reconeix la capacitat de negociació i d'adaptar-se a les situacions canviants i complexes. Ho demostra el fet que, malgrat haver patit diversos escàndols als seus governs, sempre ha aconseguit sortir-se'n i trobar acords amb partits d'ideologies divergents. Ha arribat a governar tant amb la dreta radical de Geert Wilders com amb l'esquerra socialdemòcrata, així com amb democristians i conservadors. És aquesta capacitat de resistència el que li ha fet guanyar el sobrenom de Mark Teflon.