Marine Le Pen, al banc dels acusats en un judici que la pot inhabilitar

ParísEl futur polític de la líder d'extrema dreta Marine Le Pen es juga a partir d'aquest dilluns al Tribunal Judicial de París. Le Pen i 24 càrrecs més de Reagrupament Nacional (RN) són jutjats per malversació de fons del Parlament Europeu. Estan acusats d'haver participat en un sistema il·legal per finançar despeses del partit, sobretot sous, amb diners de l'Eurocambra, en un moment en què la formació estava molt endeutada i no tenia el pes polític que té avui. Segons l'acusació, entre el 2009 i el 2017 RN (l'antic Front Nacional) hauria contractat com a assistents d'eurodiputats –amb nòmines pagades per l'Eurocambra– persones que en realitat treballaven per al partit.

Marine Le Pen, que va ser eurodiputada durant dotze anys, i els altres encausats, entre els quals hi ha el seu pare i fundador del partit –que amb 96 anys està eximit d'assistir al judici per raons de salut– s'enfronten a penes de fins a deu anys de presó, multes que poden arribar al milió d'euros i fins a cinc anys d'inhabilitació política. El partit també està imputat com a persona moral i podria ser condemnat a una multa milionària. Si la líder de RN és inhabilitada per exercir càrrecs públics, podria quedar fora de la cursa presidencial del 2027, la seva gran ambició política.

Seria un gran revés per a Le Pen: el judici, que s'allargrà fins al novembre, arriba precisament en el seu moment de màxima popularitat després dels resultats històrics de les últimes europees i aspira a guanyar d'aquí a tres anys la presidència de França. Només si els recursos a una eventual condemna d'inhabilitació s'allarguessin més enllà del 2027, Marine Le Pen podria presentar-s'hi. Si queda fora de les pròximes eleccions presidencials, el seu futur polític quedaria en l'aire. El relleu l'agafarà Jordan Bardella, a qui la líder de la formació ja va cedir la presidència del partit i des de fa temps li està donant més protagonisme per si ella queda inhabilitada. Bardella no està imputat en el cas.

Guardaespatlles com a assessors

Utilitzar contractes de l'Eurocambra per pagar sous de treballadors del partit és una pràctica il·legal perquè segons la normativa del Parlament amb seu a Brussel·les i a Estrasburg, la feina dels assistents ha d’estar “necessàriament i directament lligada a l’exercici del mandat parlamentari dels diputats”. El partit d'extrema dreta hauria contractat com a assistents parlamentaris persones que exercien clarament feines que no tenien relació amb l'Eurocambra: el sumari del cas esmenta com a exemples d'assalariats del Parlament Europeu el guardaespatlles de Jean-Marie Le Pen –quan encara era president del Front Nacional– o Catherine Grise, que era la cap de gabinet de Marine Le Pen al partit. El Parlament Europeu, que s'ha constituït com a part civil al judici, calcula que els diners malversats sumen 6,8 milions d'euros.

Entre els documents que els investigadors van trobar hi ha correus electrònics que demostrarien que hi va haver malversació. En el sumari, per exemple, se cita un correu que el tresorer del partit, Wallerand de Saint-Just, va enviar a Marine Le Pen el 2014. "Només ens en sortirem si fem un estalvi important gràcies al Parlament Europeu i si obtenim pagaments addicionals", hi afirma. En un altre missatge entre membres del partit després d'una reunió amb la líder es parla clarament de "llocs de treball ficticis" al Parlament Europeu.

Tribunal incompetent

En el primer dia de judici, l'estratègia de defensa de Reagrupament Nacional ha estat declarar "incompetent" el Tribunal Judicial de París per jutjar un afer de malversació de fons europeus i negar les acusacions. "No hem violat cap norma", ha assegurat Marine Le Pen a l'entrada del judici. La líder d'extrema dreta ha dit que afrontava el procés "amb serenitat" i que respondrà totes les preguntes que li facin durant el procés. L'advocat de Le Pen ha acusat el Parlament Europeu d'haver denunciat l'RN per raons polítiques i ha posat com a exemple que altres partits que haurien fet el mateix amb els assistents parlamentaris –l'advocat ha citat Podem– no han estat perseguits judicialment.