Una mare russa: "Voldria tenir nets abans que enviïn el meu únic fill al front"

Sant PetersburgL'Anatoli és un jove de Sant Petersburg que no ha dubtat a acollir un amic seu a casa. El Mikhaïl, que tot just ha tornat de l’any de servei obligatori, viu amb por des de dimecres passat, quan Vladímir Putin va anunciar la mobilització "parcial" per enviar més d'un milió de reservistes a Ucraïna, on el seu exèrcit s'ha empantanat. El procediment del reclutament comença amb una carta de citació que els funcionaris municipals han de lliurar en mà i per això els que no volen anar a la guerra han optat per marxar del país o amagar-se. "Ara em sento més segur, però encara tinc por perquè no hi ha cap llei que em protegeixi de ser reclutat", confessa.

L'Anatoli diu que està més tranquil, perquè el decret de mobilització dels civils explicita que els estudiants d'educació secundària, professional i superior no són elegibles a ser reclutats per a la guerra d'Ucraïna. "Però això pot canviar i em poden enviar al front en qualsevol moment, en contra de la meva voluntat", alerta. Si això passa, compta que té un altre amic a la ciutat de Tampere, a Finlàndia, però per als russos no és fàcil travessar fronteres i aconseguir els visats. Per por de ser enviats al front, la majoria dels seus amics han marxat a repúbliques de l'Àsia central com l'Uzbekistan i el Tadjikistan, que no els posen barreres.

Tots comenten la importància de tenir una xarxa de suport. Van amb molta cura, en aquest moment, i repeteixen l'eslògan recuperat de la Unió Soviètica: "Estigueu alerta, les parets escolten". Per parlar obertament de l’actualitat fan servir xarxes socials que consideren més segures, com Telegram, però refusen tractar temes crítics a VKontakte, més controlada pels serveis d'intel·ligència del Kremlin.

Com passa des de fa set mesos, diumenge les esglésies ortodoxes s'han omplert de gom a gom de familiars que preguen pels mobilitzats i les persones desplaçades. La Catedral Naval de Kronstadt és el nexe d'unió directe entre la divisió naval de l'exèrcit i l'església ortodoxa russa, que ha beneït la invasió d'Ucraïna i fins i tot promet el cel etern als russos que hi deixin la pell. Pares i mares, avis i àvies, fills i filles i germanes preguen per la victòria i el retorn dels seus éssers estimats. La Ludmila està destrossada per la possibilitat que el seu únic fill sigui allistat: "Si el maten s'acaba la descendència de la nostra família, voldria que tingués fills abans que l'enviïn al front".

El malestar és tan gran que fins i tot els propagandistes del Kremlin han hagut de justificar als mitjans estatals que les cartes de reclutament estan arribant a persones equivocades i que per això "la gent està enfurismada". Però oficialment el discurs no ha canviat: quan dissabte li van preguntar al ministre d'Exteriors Serguei Lavrov per què marxen tants russos del país, només va poder esgrimir llibertat de moviments.

Dissabte de revolta a les grans ciutats

Mentrestant, les tensions augmenten per la por a l’escalada militar la setmana vinent, com a resultat de l’annexió de les repúbliques populars de Donetsk i Lugansk després de pretesos referèndums. Les manifestacions de protesta s'han estès a una trentena de ciutats, amb un resultat de més de dos mil detinguts, segons l'ONG de drets humans OVD Info.

La manifestació a Moscou va començar a Txistie Prudi, on la policia identificava les persones que havien seguit la consigna d'anar vestits de negre, en senyal de dol. Durant les identificacions, dues persones van ser detingudes per criticar les accions policials. El gran desplegament policial va fer dispersar els manifestants en grups reduïts. A la capital hi va haver 370 detinguts i a Sant Petersburg 150, segons OVD Info.

A Sant Petersburg, els manifestants es van concentrar a la plaça Sennaia, amb l'objectiu de desfilar seguint els canals de la ciutat. La policia va fer servir pistoles elèctriques i la multitud es va dispersar per tota la ciutat. Al so de les sirenes, els combois policials tancaven cada estació de metro per evitar qualsevol aglomeració.

Els organitzadors de les protestes –que són fora del país– les donen per acabades amb frustració i demanant solidaritat amb els detinguts i encausats en aquests actes, que tenen un valor revolucionari tenint en compte la nova realitat a Rússia. Diuen que les persones que s’han solidaritzat i surten al carrer són els verdaders patriotes i els que realment s’estimen Rússia.