Els mapes que expliquen els dos anys de guerra total a Ucraïna

BarcelonaAquest dissabte es compleixen dos anys des que Vladímir Putin va llançar una invasió a gran escala contra Ucraïna. El que havia de ser una guerra llampec, que li permetés a Moscou controlar Kíiv en pocs dies, s'ha convertit en una guerra de desgast, llarga i total, que recorda a les dues guerres mundials que van sacsejar Europa el segle XX. Expliquem, a partir de sis mapes, com ha evolucionat aquesta guerra que torna a sacsejar Europa i el seu futur.

1. Un conflicte latent des del 2014

La invasió de Rússia el 24 de febrer del 2022 va ser la culminació d'un conflicte que havia esclatat el 2014. La revolta popular coneguda com l’Euromaidan, entre novembre del 2013 i febrer del 2014, va aconseguir expulsar el govern prorús de Víktor Ianukóvitx i va deixar clara la vocació europeista de la majoria de la societat ucraïnesa. Com a reacció, Moscou va agredir Crimea i la va annexionar de facto a Rússia amb un referèndum que mai no va ser reconegut per la comunitat internacional. Al Donbàs, a l’est del país a prop de la frontera amb Rússia, esclatava la guerra entre el nou govern europeista d’Ucraïna i grups rebels prorussos que tenien el suport de Vladímir Putin.

2. Rússia envaeix Ucraïna

Mapa del dia 24 de febrer de 2022

Els Estats Units feia setmanes que alertaven que Vladímir Putin preparava una invasió, però ningú ho volia creure. Els moviments de tropes a la frontera auguraven el pitjor, però la població ucraïnesa estava convençuda que no esclataria cap guerra. Tot i això, la matinada del 24 de febrer de 2022, l’exèrcit rus va llançar una ofensiva a gran escala sobre Ucraïna des del seu territori de l’est, des de Bielorússia al nord i des de Crimea al sud. Per terra, mar i aire, l’exèrcit rus va iniciar el que el Kremlin encara anomena una “operació militar especial”, amb l’objectiu final d’assumir el poder a Kíiv.

3. L'ofensiva russa amenaça Kíiv

Mapa del 27 de març de 2022

L’element sorpresa va permetre a les tropes russes avançar ràpidament per diversos fronts i en poques setmanes estaven ja a prop de la capital, Kíiv. Però la resistència presentada des del primer moment per l’exèrcit (i la població) d’Ucraïna va impedir que l’assalt tingués l’èxit que Putin esperava. El líder rus esperava derrocar el govern de Kíiv en pocs dies. L’operació s’havia presentat com un “alliberament” del poble ucraïnès que rebria les tropes russes amb els braços oberts per escapar del seu “govern pronazi”, com els titlla Moscou. Això tampoc va ser així.

4. L'atac rus es desinfla: Ucraïna recupera terreny

Mapa del novembre de 2022

Una sèrie d’errors logístics i estratègics russos, basats en el fet que s’havien preparat per a una guerra llampec que havia de durar pocs dies, van estancar els seus avenços i van permetre a l’exèrcit ucraïnès impulsar una contraofensiva que va forçar la retirada russa primer de l’entorn de Kíiv, després de tot el nord i més tard fins i tot de Kherson, al sud. La carnisseria que va quedar exposada a la llum pública amb la retirada de les tropes russes, com els cadàvers escampats pels carrers de Butxa, va deixar clara la falsedat del discurs del Kremlin que parlava d’“alliberar el poble ucraïnès”.

5. La contraofensiva que mai no va arribar

Mapa de l'estiu del 2023

Des de finals del 2022 el mapa del front de batalla gairebé no s'ha mogut. Ja des d'abans i tot, el conflicte havia entrat en una guerra de desgast que tothom esperava que es desencallaria amb la gran contraofensiva ucraïnesa de l'estiu del 2023. Però precisament com que la van anunciar tant –entre altres coses– la contraofensiva ucraïnesa va ser un fracàs. Kíiv volia pressionar des de Zaporíjia cap al sud per recuperar terreny fins a Crimea i avançar també per l'est, però els seus moviments eren massa obvis i Rússia es va poder preparar. A més, l'ajuda militar dels seus aliats "ha arribat a destemps i malament", diu Edu Farré, analista militar. No pas en les quantitats que Kíiv necessitava.

6. L'estancament actual

Mapa del 24 de febrer de 2024

Quan es compleixen dos anys de conflicte, Ucraïna ha entomat una altra dolorosa derrota. La caiguda d’Avdíivka diumenge passat, a només sis dies de l’aniversari, ha estat la victòria més gran de Rússia des de la caiguda de Bakhmut, a finals d’abril del 2023. Tot i ser una ciutat poc estratègica, la seva pèrdua en mans de Rússia i enmig d’una caòtica retirada que va deixar molts soldats ucraïnesos capturats o desapareguts, ha estat un cop molt dur per a la moral d’un exèrcit i una població que acumulen ja molta fatiga per la guerra.

Ucraïna té problemes de reclutament, mentre que Rússia “està portant uns 100.000 reclutes nous cada sis mesos”, explica Pol Molas, president de la Societat d’Estudis Militars. Tot i això, a Rússia també se li esgoten els recursos i ha de recórrer a reservistes cada cop més joves i a presoners. Després del cop d’estat fallit i la misteriosa mort de Ievgueni Prigojin, l’exèrcit rus ha integrat els combatents del grup de mercenaris privat Wagner, que liderava l’exoligarca que es va rebel·lar contra Putin precisament per la mala marxa de la guerra. 

La manca de munició i armament que pateix Ucraïna és també un dels motius que manté el front estancat en aquest moment. No és només el paquet d’ajuda dels Estats Units que els republicans mantenen bloquejats al Congrés, sinó que “la indústria militar europea tampoc no té prou capacitat encara per cobrir les necessitats d’una guerra convencional” com la que es lliura a Ucraïna, diu Molas.

“Des del punt de vista tecnològic i operacional estem en un moment d’estancament similar al del 1916 en la Primera Guerra Mundial quan els dos bàndols no van avançar fins que el 1917 es van trobar els avenços tecnològics que van poder desencallar la situació. Ara ens cal algun avenç tecnològic per solucionar l’empat”, diu Molas. Això, o aconseguir ser el primer que desgasta l’altre. En la metàfora de Farré: Rússia i Ucraïna ara mateix són com dos boxejadors al final del combat, que continuen intercanviant cops i gairebé no hi veuen ni s’aguanten dempeus, però segueixen clavant cops al contrincant a veure quin dels dos cau primer”.

“Aquest any Ucraïna passarà a la defensiva i, si aguanta bé, les perspectives per a l’any que ve són millors” quan la indústria militar d’Europa hagi elevat la seva producció, apunta Pol Molas. L'analista pronostica almenys dos anys més de guerra. “Però tot dependrà de les eleccions nord-americanes del novembre”, afegeix Farré, ja que una victòria de Donald Trump suposaria per a Kíiv la pèrdua del seu principal proveïdor d’armes i munició i això pot ser un cop força definitiu. “Veuríem com el cas ucraïnès –diu– entra en els llibres d’història”.