Malestar pel retorn dels turistes russos a Finlàndia, que estudia restringir visats

Barcelona"Per fi la frontera torna a estar a oberta. Tan bon punt ho vam saber, vam buscar un vol, vam comprar els bitllets i avui volem a Bèrgam". El Vladislav és de Sant Petersburg i explica a la cadena de televisió finlandesa YLE que ha travessat per carretera a Finlàndia fins al petit aeroport de Lappeenranta, a pocs quilòmetres de Rússia. A principis de juliol, Finlàndia va reobrir les fronteres per als turistes russos, perquè es van aixecar totes les restriccions anticovid i es van començar a emetre visats turístics. Però el canvi més important va arribar el 15 de juliol, quan Moscou també va eliminar totes les restriccions per la pandèmia. Des de llavors, s'ha fet evident el retorn de cotxes amb matrícula russa a les carreteres i ciutats del país nòrdic, cosa que ha fet créixer el malestar entre alguns finlandesos.

A part dels russos que travessen la frontera per comprar o fer vacances, una de les conseqüències d'aquesta reobertura és que molts altres, com el Vladislav, utilitzen Finlàndia com a punt de partida per viatjar després a altres països europeus, ja que és impossible volar-hi des de Rússia perquè la UE té tancat l'espai aeri a les aerolínies russes. Fins ara, l'opció més viable era volar a Istanbul i després continuar el trajecte. Però ara Finlàndia s'ha convertit en la ruta més còmoda. Segons explica el diari suec Dagens Nyheter (DN), cada dia hi ha diversos autobusos plens que arriben a Hèlsinki des de Sant Petersburg, a 400 quilòmetres de distància.

Els busos paren al centre de la capital finlandesa i continuen fins a l'aeroport, on la majoria de turistes russos continuen cap al seu destí final. La companyia Estonian Lux Express, per exemple, que ofereix aquest trajecte en autobús, té tots els bitllets venuts per a tot l'estiu.

L'augment de russos ha fet créixer el malestar entre alguns finlandesos. Per xarxes socials han corregut fotos de matrícules russes amb adhesius de la bandera ucraïnesa i el lema "Slava Ukraini"(Glòria a Ucraïna) i alguns han fet crides a repartir informació sobre la guerra entre els turistes russos.

Líder en visats a russos

Les reaccions negatives han derivat en un debat polític sobre si cal suspendre o limitar els visats per als veïns russos. Abans de la pandèmia, Finlàndia era el país de l'espai Schengen que emetia més visats a ciutadans russos: el 2019 van ser 790.000. Aquell mateix any, 3,7 milions de russos van viatjar a Finlàndia. Durant les tres primeres setmanes de juliol, Finlàndia va rebre gairebé 14.000 sol·licituds i va emetre 10.520 visats, una xifra que suposa només un 15% dels que va emetre en el mateix període del 2019, segons el ministeri d'Exteriors.

Amb tot, s'espera que aquesta xifra vagi pujant. Diversos analistes i partits polítics finlandesos consideren que el país hauria de suspendre o limitar el nombre de visats, com han fet gairebé tots els països que fan frontera amb Rússia, com els tres bàltics, que des de l'inici de la guerra a Ucraïna pràcticament no emeten visats. Els quatre partits més grans de Finlàndia –inclòs el Partit Socialdemòcrata de la primera ministra, Sanna Marin– estan a favor de restringir-los, segons publica el diari Helsingin Sanomat.

"No crec que els turistes procedents d'un país que està duent a terme una guerra despietada hagin de tenir permís per moure's per Europa com si res", argumenta el líder del grup parlamentari dels Autèntics Finlandesos, el principal partit de l'oposició. "¿És correcte que, per una banda, els russos viatgin per plaer a Finlàndia i a través de Finlàndia a la resta de la UE i, per l'altra, matin ciutadans ucraïnesos, un futur país de la UE?", apunta Jukka Kopra, portaveu del Partit Conservador. "Jo mateix soc de Lappeenranta –una ciutat molt pròxima a la frontera russa– i sé que aquesta línia estricta és particularment perjudicial econòmicament aquí al sud-est de Finlàndia. Però crec que això és una qüestió tan seriosa en l'àmbit ètic i humà que és necessari", afegeix. També Atte Harjanne, president del grup dels Verds (al govern) creu que "no sembla adequat que gent del país agressor vinguin aquí a comprar i de vacances".

Per la seva banda, Antti Lindtman, líder del grup parlamentari socialdemòcrata, creu que el govern hauria d'estudiar "ràpidament" la limitació dels visats turístics. Jussi Tanner, director general dels serveis consulars del ministeri d'Exteriors, ha afirmat que limitar el nombre de visats emesos teòricament és bastant senzill. Ha detallat que ara Finlàndia rep al voltant d'un miler de sol·licituds al dia i pràcticament totes s'accepten.

Afeblir les sancions

A part de la qüestió ètica, l'argument utilitzat per defensar la restricció de visats és que aquesta situació pot afeblir les sancions imposades per la UE a Rússia. Els contraris a la mesura, però, argumenten que aquestes sancions no afecten els ciutadans ordinaris, sinó el Kremlin i el cercle pròxim de Putin.

El govern rus no ha trigat a reaccionar a la proposta, que ha considerat "obertament discriminatòria". "És destacable que s'estigui discutint en un país que es declara un líder en promoure la cooperació internacional en drets humans i llibertats", ha afirmat la portaveu del ministeri d'Exteriors de Rússia, Maria Zakhàrova, en un comunicat. "Els polítics finlandesos són molt oberts sobre el motiu principal de la seva iniciativa: els intents inútils de castigar Rússia i els seus ciutadans tant com sigui possible", ha lamentat, i ha llançat una pregunta retòrica: "És la tarifa d'admissió a l'OTAN de Finlàndia?".