El malestar per l'encariment de l'energia a Txèquia alimenta les forces pro-russes i l'extrema dreta

PragaEuropa s'enfronta a un hivern difícil per la reducció en el subministrament del gas procedent de Rússia. L’encariment de l’energia i la pujada generalitzada dels preus estan afectant especialment la República Txeca, que ja registra una inflació del 17,2%, el doble de la mitjana europea. Aquesta situació i l’arribada del fred estan causant inestabilitat social al país centreeuropeu. Una manifestació multitudinària, amb la participació de 70.000 persones segons fonts policials, va omplir de banderes fa uns dies la plaça de Venceslau, al centre de Praga. Amb el lema "Txèquia en primer lloc", activistes i líders socials d’extrema dreta i pro-russos van aconseguir reunir ciutadans sense afiliació política, a més de moviments radicals i membres del Partit Comunista.

Tal com explica Roman Máca, analista polític de l’Institut de Política i Societat, malgrat que la concentració era, en principi, per denunciar una inflació desbocada, els lemes eren pro-russos, antieuropeistes i en contra dels refugiats. De fet, entre els vocals hi va participar Zuzana Majerova Zahradnikova, presidenta del partit conservador nacionalista Tricolore, o el polèmic activista antivacunes Jiří Havel, que va popularitzar l’ús d’un desinfectant de piscina com a forma de curar el covid.

Els sindicats, de forma reactiva, van anunciar la seva pròpia manifestació a principis d’octubre. Aquesta acció suposarà la seva primera mobilització en més de deu anys. “Les crisis són un moment de tensió, un focus de protesta. Ho van ser la migració el 2015, el covid el 2020 i ara Ucraïna i els preus de l’energia”, apunta l’expert, que també relata que “la població està espantada”, ja que “no sap com s’escalfarà aquests pròxims mesos”.

La ‘quinta columna’ russa que vol tornar a mirar a l’est

El malestar social està atraient l’escena antisistema, a més de conspiradors i activistes pro-Kremlin, segons apunta Máca, uns actors polítics heterogenis que es consideren a si mateixos “patriotes” de la República Txeca. Aquests “quintacolumnistes”, com els va anomenar el primer ministre Fiala, creuen que la solució a l’energia cara és sortir de l'OTAN i la UE.

Com a la majoria de països europeus, la República Txeca ha vist com el seu subministrament de gas s'ha desplomat en els últims mesos a causa de la política de retallades selectives del proveïdor rus Gazprom. Per això, aquests moviments reivindiquen acordar contractes de subministrament de gas amb Moscou, i exigeixen el retorn dels refugiats ucraïnesos a casa seva.

Per a l’expert, els “patriotes” només utilitzen el problema energètic com una cobertura per a les seves aspiracions reals, a més d'una manera d’arribar a la població general. Tot plegat “està lligat a la desinformació russa”, apunta Máca. A la primavera, l’enquesta de l’Institut d'Investigació Empírica (STEM) mostrava com un 4% de la població txeca es considera estrictament pro-russa, mentre que entre un 5% i un 10% comparteix propaganda del Kremlin a les xarxes socials.

“Són força gent, però no tenen poder polític”, apunta l’expert. No hi ha cap moviment dins les institucions que aglutini totes aquestes demandes, sinó que les forces i líders socials estan agrupats de manera no formal. Hi ha projectes empresarials involucrats que mouen diners, segons ha demostrat el periodista d’investigació Lukas Valasek, i disposen de pàgines web i seguidors a les xarxes socials. Aquestes persones són un grup limitat d’una vintena, destaca Máca, però que n’atrauen moltes més.

A més, malgrat que a la manifestació van aparèixer com a força unitària, en realitat és un moviment molt dividit, de forces molt diverses. Per a l’expert, “va ser una anormalitat que apareguessin de forma conjunta”. L’activista d’extrema dreta i antiimmigració Ladislav Vrabel, per exemple, es va atribuir l’èxit de convocatòria, en contra del que consideren altres organitzacions i moviments que hi van participar.

El govern ha aprovat limitar els preus de l’energia

A la República Txeca, a causa de la dependència total del gas rus i de l’ús de la moneda pròpia, la inflació s’ha disparat i està en el seu màxim des de fa tres dècades. A més, els preus dels aliments també estan augmentant i, juntament amb la pèrdua de poder adquisitiu, està generant un clima de descontentament amb les institucions, explica Máca.

De fet, la manifestació ha empès el govern centredretà de Petr Fiala a aprovar mesures d’urgència per limitar el preu de l'electricitat i el gas per a les llars, les petites i mitjanes empreses i les institucions públiques. En concret, el preu màxim d'un quilowatt-hora d'electricitat es fixarà en 6 corones, uns 24 cèntims d’euro, i el del gas en 3 corones, uns 12 cèntims.

Les autoritats txeques esperen que això contingui l’encariment de la vida i la pujada de preus, i obren el debat per discutir altres mesures per compensar les grans empreses del país per la pèrdua de beneficis. Segons Fiala, malgrat que totes aquestes decisions han de ser ratificades per Parlament, són “polítiques encarades a tranquil·litzar la població” i per això “s’aplicaran aviat”.