"Make Europe great again": Hongria agafa la presidència de la UE amb un lema trumpista

Brussel·lesHongria és el soci de la Unió Europea que sempre neda a contracorrent i entrebanca tota mena d'iniciatives que compten amb un suport majoritari, sobretot si tenen relació amb la guerra d'Ucraïna i el règim de Vladímir Putin. De fet, és l'únic estat que té fons europeus congelats per la seva deriva antidemocràtica i que manté un pols constant amb la Comissió Europea d'Ursula von der Leyen. Tot i això, i perquè així ho dicten els tractats, a partir d'aquest dilluns el país ostenta durant els pròxims sis mesos la presidència de torn del Consell de la Unió Europea. Això què pot implicar?

El govern hongarès, liderat per l'euroescèptic i ultradretà Viktor Orbán, ja ha mostrat indicis que no pensa desaprofitar l'oportunitat per imposar la seva agenda i, com és habitual, posar bastons a les rodes del funcionalment de la Unió Europea. De fet, el lema amb què el govern hongarès va anunciar l'inici de la seva presidència ja va aixecar molta polseguera i és tota una declaració d'intencions. "Make Europe great again", resava el titular del comunicat de premsa, en una clara referència a la famosa arenga de "Make America great again" de l'expresident dels Estats Units Donald Trump.

Per si havia quedat algun dubte, el govern hongarès va voler insistir a la presentació de l'inici de la presidència del Consell de la UE sobre quina Europa desitja i va recórrer als mateixos missatges que llança Trump. "Tots junts som més forts, però hem de continuar sent qui som", va reivindicar el 18 de juny el ministre d'Exteriors d'Hongria, János Boka, que també va defensar una "visió alternativa" per al club comunitari.

El govern hongarès, pròxim a Putin, també ha avançat que no pensa prioritzar, sinó més aviat al contrari, les mesures de suport a Ucraïna i de sancions a Rússia. I, per això, la Comissió Europea i la resta d'estats membres s'han espavilat a tirar endavant iniciatives en aquest sentit abans no comenci la presidència d'Hongria.

Sense anar més lluny, dimarts passat els Vint-i-set van donar el vistiplau perquè Brussel·les obri les negociacions d'adhesió amb Ucraïna i, entre altres coses, van aprovar redirigir els beneficis generats amb els fons congelats russos que té la UE a rearmar les tropes ucraïneses per defensar-se de la invasió russa. A més, al Consell Europeu de dijous passat a Brussel·les els caps d'estat i de govern de la UE també van intentar desbloquejar un conjunt d'iniciatives de suport a Ucraïna que compten amb un pressupost total d'uns 6.600 milions d'euros.

Tot i això, Hongria ja ha avisat que, per exemple, no pensa potenciar avenços en l'adhesió d'Ucraïna a la Unió Europea i, quan dimarts passat els Vint-i-set van obrir les negociacions, es va mostrar molt crítica amb la decisió. "Ucraïna està molt lluny de complir els criteris d'accés", va dir el ministre d'Exteriors hongarès.

Els límits de la presidència del Consell de la UE

Més enllà que la resta de socis ja han deixat enllestides la majoria de les iniciatives més sensibles, cal recordar que la presidència del Consell de la UE no atorga un poder absolut al país que l'ostenta ni molt menys. Tampoc no és una responsabilitat personalista i, per tant, Orbán no passarà a liderar cap institució europea i seran els ministres de l'executiu hongarès els encarregats de coordinar les trobades ministerials.

En la mateixa línia, els titulars hongaresos de les diferents carteres no passaran a tenir un paper completament determinant en les taules de negociació: el seu rol s'ha de limitar al d'àrbitre. És a dir, principalment han de vetllar perquè els Vint-i-set arribin a acords i, encara que en siguin part interessada, en teoria han d'actuar de manera imparcial i no poden aprofitar l'ocasió per fer prevaldre la seva posició sobre la resta de socis. Com a màxim, poden agilitzar o retardar un tràmit o forçar portar o no una qüestió que els interessi a debat.

A més, la presidència hongaresa del Consell de la UE cau just en un moment de transició de les institucions europees. Totes les grans mesures que estaven en tràmit i negociacions es van tancar abans de les eleccions europees del 9 de juny, i no serà fins com a mínim a la tardor que, quan la nova Comissió Europea estigui constituïda, no tornaran a presentar-se iniciatives legislatives i, per tant, hi haurà mesures a debatre.

Tot i això, Hongria assegura que també vol treballar per al bé de la Unió Europea i ha presentat quines són les qüestions que pensa potenciar. Entre altres, destaca la millora de la competitivitat econòmica i industrial del bloc europeu, la defensa comuna i de les fronteres exteriors, així com avançar en l'ampliació del bloc cap als Balcans occidentals i promoure més polítiques de cohesió i agrícoles.

Sigui com sigui, el primer ministre hongarès, que és un dels dirigents europeus més pròxims a Trump i a Putin, pretén utilitzar aquesta oportunitat per tornar a evidenciar les mancances de la Unió Europea i, a la vegada, treure'n rèdit polític i electoral a casa seva. "Els patriotes hem d'ocupar Brussel·les", va avisar Orbán en més d'una ocasió a la campanya de les eleccions europees.