"Mai més 1933": què hi ha darrere les manifestacions contra l'extrema dreta a Alemanya?
Centenars de milers de persones han sortit als carrers per demanar la il·legalització de l'AfD
BarcelonaCentenars de milers de persones han sortit als carrers d’Alemanya per protestar contra l’extrema dreta aquest cap de setmana. Sota el lema "Tots junts contra el feixisme" s’han organitzat més de 90 actes a diferents punts del país per demanar la il·legalització del partit d'extrema dreta Alternativa per a Alemanya (AfD). El motiu? La filtració d’una reunió secreta entre membres del partit i un grup de neonazis en la qual haurien estudiat un pla per expulsar del país milions d’immigrants.
L’AfD és actualment la cinquena força del Parlament alemany, però els últims anys ha anat agafant cada vegada més força. De fet, algunes enquestes la situen com a segona força de cara a les eleccions al Bundestag, que s'han de celebrar l'any que ve. Per entendre la complexitat de la situació només fa falta veure alguns cartells de les manifestacions, on es podia llegir “Nie wieder 1933” (Mai més 1933). Recordaven així l’ascens al poder de Hitler davant el silenci del poble.
Però, a què es deu aquest creixement de l’extrema dreta a Alemanya? El politòleg del Cidob Héctor Sánchez Margalef apunta a l'ARA tres grans causes que haurien dut al país europeu a aquesta situació. El primer és la mala situació econòmica que s'hi viu, ja que "en pocs anys, han passat de ser la locomotora d'Europa" a pràcticament entrar en recessió. Sánchez Margalef també explica que la invasió russa a Ucraïna ha fet “saltar pels aires la comoditat alemanya, que vivia instal·lada en el pensament que la força de les seves infraestructures els protegiria dels atacs externs”. A part, la pandèmia tampoc hi va ajudar: a Alemanya es va crear un “caldo de cultiu conspiranoic contra les vacunes i els confinaments”.
Tot això hauria creat un clima d'insatisfacció entre la població que hauria resultat, com està passant a la resta d’Occident, en una radicalització ideològica que també hauria afectat la resta de partits. De fet, divendres passat, el Bundestag va aprovar una llei per agilitzar la deportació dels sol·licitants d’asil que hagin estat rebutjats. En aquest sentit, Sánchez Margalef explica que ara mateix el gran dubte a Alemanya és saber si els partits polítics “mantindran o no el cordó sanitari que s’ha aplicat fins ara a l’AfD”.
En concret, està per veure sí la Unió Cristianodemòcrata (CDU), que actualment és la segona força del Parlament i apunta a guanyar les pròximes eleccions, en manté el veto, cosa que encara està en l’aire. Segons explica el politòleg del Cidob, el president de la CDU, Friedrich Merz, escollit el 2022, “és més partidari d’acceptar els vots del partit d’extrema dreta que el seu predecessor”, i el partit germà de la CDU a Baviera, la CSU, “encara s’hi acosta més”.
L’extrema dreta és mainstream?
El professor associat de la Universitat Autònoma de Barcelona especialista en extrema dreta i feixismes Steven Forti explica que els partits d'extrema dreta han sabut catapultar els seus punts “dins la finestra d’Overton”, que fa referència a tots aquells discursos acceptats per mitjans de comunicació i opinió pública. De fet, Forti assegura que actualment els ideals de l’extrema dreta s’han convertit fins i tot en mainstream, és a dir, en una tendència popular. “Com pot ser que parlar de la teoria del gran reemplaçament s’hagi convertit en habitual?”, es pregunta el professor. Es refereix a la teoria conspirativa que assegura que la població blanca cristiana està sent sistemàticament substituïda per ètnies no europees.
Forti també explica l’impacte que tenen aquests discursos en la dreta tradicional, amb qui tenen més frontera de vot: “són els anells més dèbils. Es radicalitzen”. Per exemplificar-ho, es refereix al PP a Espanya o a Força Itàlia. Ara faltarà veure si la CDU alemanya es mou en aquesta direcció o es manté fort en el cordó sanitari. Sánchez Margalef adverteix que és complicat que “la còpia guanyi l’original” i que, per tant, en aquest tipus de discurs, els partits d’extrema dreta són els que ho tenen tot per vèncer.
Manifestacions per aturar-ho
¿Poden les manifestacions contra l’extrema dreta contenir aquest auge? No està clar. Mentre que Sánchez Margalef explica que hi ha indicadors que mostren que aquest tipus d’acte ajuden a aturar la radicalització, Forti diu que les conseqüències poden ser diverses: “A alguns els pot servir per prendre consciència i a altres els pot radicalitzar”. L'Argentina n’és un exemple: les manifestacions no van poder aturar Milei. Amb tot, a Alemanya, més de 300.000 persones van sortir a demanar la il·legalització de l’AfD, i els organitzadors pretenen continuar amb els actes en un futur.