Macron viatja a Algèria per tancar ferides històriques

ParísLes relacions entre França i Algèria mai han sigut fàcils. Les ferides de la colonització i de la cruenta guerra d'independència encara no s'han tancat del tot i provoquen topades diplomàtiques com la de fa gairebé un any, quan el president francès, Emmanuel Macron, va posar en dubte l'existència d'una "nació" algeriana quan França va conquerir el país el 1830. La frase va provocar un gran malestar a Algèria i la primera crisi diplomàtica entre París i Alger en 15 anys. El president del país, Abdelmadjid Tebboune, va qualificar de "molt greus" les paraules de l'inquilí de l'Elisi i va retirar el seu ambaixador de París alhora que prohibia als avions francesos sobrevolar Algèria.

Coincidint amb la recent commemoració dels 60 anys de la independència del país nord-africà, Macron ha viatjat a Algèria aquest dijous en una visita per "refundar" les relacions entre els dos països. “Tenim un passat en comú. És complex, dolorós. I de vegades ens ha impedit mirar endavant", ha destacat Macron després de reunir-se amb Tebboune. Segon el cap de l'Estat francès, "vivim un moment únic que ens ha de permetre mirar aquest passat de cara, amb molta humilitat, amb voluntat de veritat, de memòria i d'història”.

El president de la República fa temps que aposta per la reconciliació i la reparació històrica amb el país nord-africà. Durant el seu primer mandat, Macron va fer gestos inèdits en aquest camí. Va reconèixer la responsabilitat de l'estat francès en l'assassinat durant la batalla d'Alger, el 1957, de Maurice Audin, un activista francès defensor de la independència d'Algèria i militant del partit comunista algerià. També va encarregar un informe sobre tots els fets pendents d'aclarir-se que van tenir lloc durant la guerra d'independència. Al costat d'Audin van desaparèixer, van ser torturats o van morir centenars de persones –la majoria algerians– a mans de militars francesos. És un dels capítols més foscos de la guerra que va posar fi a 132 anys de colonització.

Crims "inexcusables"

Macron també va qualificar de "crims inexcusables" la matança de manifestants algerians a París el 1961 per part de la policia francesa i de "massacre imperdonable" la mort de desenes de francesos algerians que van morir tirotejats per l'armada francesa al carrer d'Isly d'Alger un any després.

El president també va demanar perdó –era la primera vegada que un president francès ho feia– als anomenats harkis, 200.000 musulmans algerians que van ser reclutats per les tropes franceses durant la guerra d'independència i a qui després França va deixar abandonats. Només una petita part dels harkis i les seves famílies van ser repatriats a França quan Algèria va aconseguir la independència, però el govern francès els va enviar a camps en condicions de vida molt dures. Els que es van quedar a Algèria van ser represaliats i torturats.

Els gestos del president de la República cap a Algèria i cap als francesos d'origen algerià –molts d'ells, descendents dels harkis– no van evitar el xoc diplomàtic del setembre de l'any passat, però ja fa temps que les aigües s'han calmat i les relacions gairebé s'han normalitzat. Tot i això, encara hi ha tensions per la reducció de visats que ha imposat França als ciutadans algerians com a represàlia per la poca col·laboració d'Algèria en matèria d'immigració irregular. Emmanuel Macron podria fer algun anunci per apaivagar les crítiques d'Alger per la qüestió dels visats.

Girar full a la crisi diplomàtica

El president francès considera el viatge una “primera etapa” per girar full a la crisi diplomàtica en un moment en què França (també Espanya, malgrat que les relacions entre Madrid i Alger són molt tenses actualment) necessita més que mai el gas d'Algèria, un dels principals productors mundials. Amb la crisi energètica provocada per la invasió russa d’Ucraïna, el gas algerià està molt sol·licitat. Amb tot, segons la versió oficial de l'Elisi, el viatge de Macron no té com a objectiu negociar nous contractes ni res que tingui a veure amb el gas. Tot i això, acompanyen el president un grup de ministres, entre els quals hi ha el d'Economia, i un grup d'empresaris entre els quals hi ha la màxima dirigent de l'energètica Engie, Catherine MacGregor.

Grans companyies energètiques franceses han renovat o han signat nous contractes amb Algèria per garantir el subministrament de gas en els últims mesos. El país no només n'exporta a Espanya a través del gasoducte Medgaz sinó que també n'envia a França. Abans de l'inici de la guerra a Ucraïna, París importava d'Algèria el 7% del gas que consumeix. Ara França aspira a augmentar el percentatge, tot i que Macron continua reticent a impulsar el Midcat, el gasoducte que uniria Catalunya i França.