Macron venç Le Pen en una França fracturada

ParísEmmanuel Macron ha triat un altre escenari emblemàtic de França per celebrar la seva victòria. Fa cinc anys va ser el Museu del Louvre i aquesta vegada ha sigut la Torre Eiffel. Macron, acabat de ser reelegit president, caminava aquesta nit pel Camp de Mart agafat de la mà de la seva dona, Brigitte, i un grup de nens i adolescents, abans de pujar a l'escenari, mentre sonava l'Himne de l'alegria i el públic, amb banderes de França i europees, l'aclamava. Tot un seguit d'imatges simbòliques per a un president que ha frenat, de nou, l'extrema dreta. "Aquesta nova era no serà com el mandat que acaba –ha promès–. Soc el president de tots".

Macron ha estat reelegit pels francesos a la segona volta de l'elecció presidencial amb un 58,8% dels vots davant el 41,2% que ha obtingut Marine Le Pen. Aquesta vegada la victòria del president de la República ha sigut més ajustada que a l'última elecció presidencial, tot i que la diferència és més gran del que li atorgaven les enquestes. El 2017, el candidat de La República en Marxa va obtenir el 66% de les paperetes també davant Le Pen. Malgrat la derrota, l'extrema dreta aconsegueix el millor resultat de la seva història. "Representa una victòria rotunda", ha declarat la candidata.

Macron seguirà cinc anys més a l'Elisi, però ha perdut suports i popularitat: el resultat és un toc d'atenció per a un president a qui molts electors han votat sense convicció i amb l'únic objectiu d'evitar que l'extrema dreta presideixi el país. L'abstenció, del 28%, segons dades provisionals, ha sigut la més elevada des del 1969, quan va arribar al 31,3%, i quatre punts més alta que a les últimes eleccions del 2017. La desafecció política, doncs, creix a França.

En el seu discurs, Macron ha agraït el vot als electors que li han donat suport només per aplicar el cordó sanitari a l'extrema dreta. "Soc conscient que molts compatriotes m'han votat per fer front a Le Pen. Això em compromet durant els pròxims cinc anys –ha subratllat–. En un moment en què el nostre país pateix divisions, ningú serà abandonat en el camí".

El resultat electoral serveix per frenar l'extrema dreta i sobretot dona aire a la Unió Europea, que temia una victòria de la ultradreta en un dels països amb més pes polític a Europa i al món. En plena guerra d'Ucraïna, la victòria de Le Pen hauria suposat un cop dur per al projecte comunitari, que hauria vist ampliat el front euroescèptic que ja formen Hongria i Polònia. Amb la reelecció de Macron, que ostenta fins a finals de juny la presidència rotatòria europea, Brussel·les i els països europeus respiren tranquils. La d'avui és una gran victòria per a Emmanuel Macron, però també ho és per a Europa.

Primera reelecció en dues dècades

Emmanuel Macron, de 44 anys, es converteix en el primer president francès a ser reelegit en els últims 20 anys. Els seus dos predecessors, François Hollande i Nicolas Sarkozy, només van governar un quinquennat. El conservador va perdre el 2012 davant d'Hollande i en el 2017 el socialista no es va presentar a la reelecció perquè la seva popularitat havia caigut en picat. Macron, que quan va irrompre en l'escena política es va presentar com un candidat centrista, va acabar d'absorbir l'electorat de dretes i d'esquerres moderat, de Sarkozy i d'Hollande, després de dècades d'alternança entre conservadors i socialistes.

La crisi dels partits tradicionals, enfonsats des de fa temps, i el reagrupament del vot moderat entorn de Macron, ha fet créixer els extrems, tant la ultradreta –que a la primera volta va aconseguir sumar gairebé el 33% dels vots– com de l'esquerra radical, i alhora ha deixat buits els espais que ocupaven els socialistes i els republicans. La incògnita és com afectaran els canvis, i especialment l'auge de l'extrema dreta, el mapa polític del país de cara a les eleccions legislatives que se celebren al juny. Una majoria parlamentària de la ultradreta obligaria Macron a nomenar Le Pen –o algú del seu partit– primera ministra, una cohabitació que podria resultar explosiva. El risc que Macron perdi el control del Parlament a favor de l'extrema dreta és real i suposa un perill per a França.

La líder del Reagrupament Nacional és la perdedora de l'elecció presidencial, tot i que el resultat, millor que el de 2017, fa que Le Pen surti menys derrotada. És la tercera vegada que concorria a uns comicis per accedir a la presidència de França i no ha aconseguit arribar a l'Elisi, si bé el seu suport ha anat progressivament augmentant en els últims anys coincidint amb la seva estratègia de moderar el to per semblar menys d'extrema dreta. Le Pen mai havia tingut l'Elisi tan a prop. La candidata ja mirava aquest diumenge cap a les eleccions legislatives del juny: "La partida no s'ha acabat", ha advertit.