Macron torna a obrir el debat d'enviar tropes a Ucraïna, de moment sense suport

BerlínEl president francès, Emmanuel Macron, i el primer ministre polonès, Donald Tusk, han abordat aquest dijous en una reunió a Varsòvia l'eventual enviament de tropes occidentals de pacificació a Ucraïna en cas de treva entre Moscou i Kíiv o de signatura d'un acord de pau. Tot i això, Tusk deixa clar que, de moment, Varsòvia no preveu l'enviament de soldats polonesos al país veí.

“Voldria posar fi a les especulacions sobre la presència potencial de tropes d'un país o altre a Ucraïna una vegada que hi hagi un alto el foc o una pau instaurada. Les decisions sobre Polònia es faran a Polònia i només a Polònia”, ha dit Tusk. “De moment, [Varsòvia] no preveu aquestes accions”, ha subratllat el primer ministre polonès en una compareixença conjunta amb Macron, en què no han admès preguntes.

El diari polonès Rzeczpospolita havia anunciat dimecres que Macron i Tusk abordarien a la reunió l'eventual enviament d'un contingent de pau de 40.000 homes compost per soldats de diversos països estrangers en cas de treva entre ucraïnesos i russos.

En plena crisi política a França, Macron ha viatjat a Varsòvia per participar en una reunió bilateral i un dinar de treball amb Tusk i en una trobada amb el president Andrzej Duda. Polònia, un dels països europeus que més suport han brindat a Ucraïna, tindrà durant el primer semestre del 2025 la presidència de torn del Consell de la Unió Europea.

Macron ha instat durant la seva compareixença a “trobar el camí de la pau” per a Ucraïna, però ha assenyalat que no hi pot haver concessions a Moscou sense que els mateixos ucraïnesos les acceptin i ha insistit que Europa ha de ser part de les negociacions perquè la seva seguretat també dependrà del resultat.

"No hi haurà pau a Ucraïna sense els ucraïnesos ni seguretat a Europa sense els europeus", ha recalcat Macron, que ha aplaudit el suport del govern polonès a Kíiv des de l'inici de la guerra d'agressió russa a Ucraïna el febrer del 2022.

Macron va llançar la idea d'enviar tropes de l'OTAN a Ucraïna el febrer passat, però llavors ja va rebre un cop de porta de la resta d'aliats. Segons el diari Rzeczpospolita, el 27 de novembre el president francès va proposar als líders d'alguns països europeus, com Polònia, el desplegament a la frontera entre Ucraïna i Rússia de cinc brigades (uns 40.000 soldats), sota comandament polonès. Però Tusk ha subratllat que, de moment, no hi ha cap intenció d'anar per aquest camí. També ho ha rebutjat, per ara, la nova cap de la diplomàcia de la Unió Europea, Kaja Kallas, que ha afirmat que el primer que cal és que hi hagi pau a Ucraïna i "que Rússia pari de bombardejar". "Abans d'això, no tenim res més de què parlar", ha dit des de Berlín, on s'ha reunit amb els ministres d'Exteriors d'Alemanya, França, Polònia, Itàlia, el Regne Unit i Ucraïna.

Alerta per les ingerències russes

A Varsòvia, Macron també ha informat Tusk del contingut de la seva reunió dissabte passat a París amb el president electe dels Estats Units, Donald Trump, i el seu homòleg ucraïnès, Volodímir Zelenski, coincidint amb la reobertura de la catedral de Notre-Dame, cinc anys i set mesos després del gran incendi. Trump, que assumirà el càrrec el 20 de gener, va demanar a París un alto el foc "immediat" a Ucraïna i l'inici de negociacions que posin fi a la guerra d'agressió russa contra aquest país, llançada el febrer del 2022.

Els caps d'estat i de govern de la Unió Europea tornaran a abordar el tema de la guerra d'Ucraïna a la cimera que se celebrarà els dies 19 i 20 de desembre a Brussel·les, entre altres conflictes internacionals. Un altre tema que estarà sobre la taula serà la ingerència russa a les eleccions, després del que va passar a Moldàvia i Romania.

"A Polònia i França els votants elegeixen el president, no el Kremlin o Putin", ha deixat clar Tusk, que ha advertit Moscou que el seu país "no tolerarà de cap manera els intents d'interferir en les eleccions presidencials". Polònia triarà aquesta primavera el seu nou president.