Macron torna a la feina i adverteix d'una "gran sacsejada" mundial
El president francès, preocupat per Ucraïna i la crisi climàtica, proclama la fi de "l'abundància" i demana unitat
ParísEl president de França, Emmanuel Macron, és addicte als discursos èpics. Sap molt bé com i quan convé pronunciar-los. Després d'un estiu marcat pels incendis i pels fenòmens meteorològics extrems, el govern francès ha tornat aquest dimecres a la feina amb el primer consell de ministres postvacances i Macron ha aprofitat la seva intervenció per fer un d'aquests discursos que tant li agraden. Amb la mirada posada en una tardor carregada de reformes importants que han de trobar majories parlamentàries complicades, el president de la República ha fet una al·locució catastrofista –emesa en directe per ràdios i televisions, un fet molt poc habitual– en què ha advertit que el canvi climàtic i la guerra a Ucraïna estan transformant el món. Macron, amb un posat seriós, ha advertit que ja no es tracta d'una sèrie de crisis greus sinó d'una gran convulsió: "Crec que el que estem vivint és més aviat una gran sacsejada".
L'inquilí de L'Elisi creu que en els pròxims mesos i anys el món haurà de canviar. Macron ha pronosticat "la fi de l'abundància", en referència a l'aigua, a les matèries primeres, a l'economia, així com als productes tecnològics. El president ha proclamat també la fi de "certeses", en al·lusió a qüestions polítiques com la democràcia. En resum, un canvi de paradigma que obligarà els governs a impulsar canvis i a fer esforços extraordinaris contra el canvi climàtic.
França ha viscut aquest estiu els pitjors incendis dels últims anys i, com bona part d'Europa, ha registrat temperatures rècord. També s'han viscut fenòmens meteorològics inèdits, com una tempesta excepcionalment violenta a l'illa de Còrsega la setmana passada, amb ràfegues de vent de 200 km/hora que van provocar cinc morts i una vintena de ferits, a més de grans destrosses materials. "Després de la temporada d'estiu que acabem de viure, haurem de prendre decisions clares", ha demanat Emmanuel Macron als ministres del govern francès.
Crida a la unitat
L'emissió en obert del discurs d'inici del curs polític que el president fa habitualment a porta tancada tenia una intenció molt clara: fer una crida a la responsabilitat adreçada als partits de l'oposició, que són clau per poder aprovar les reformes que Macron vol impulsar –sobretot per fer front a la crisi energètica i al canvi climàtic– després d'haver perdut la majoria a l'Assemblea a les últimes eleccions legislatives. Davant de la "gran sacsejada", el president de la República ha demanat "unitat" a les forces parlamentàries però també als membres del seu govern, i ha reclamat fugir de "demagògies". Només la unitat, ha destacat, "ens permetrà consolidar la nostra sobirania i la nostra independència francesa i europea".
Per posar fil a l'agulla al nou curs polític, Macron i la primera ministra, Elisabeth Borne, reuniran els membres de l'executiu en un seminari governamental per preparar el nou curs la setmana vinent, després del viatge de tres dies que farà el president a Algèria a partir d'aquest dijous. Els ministres tindran feina: sobre la taula hi ha alguns dossiers delicats amb reformes poc populars, com les de les pensions i la laboral. En un context econòmic difícil –amb la inflació pels núvols i l'amenaça d'una recessió a Europa– i amb una guerra que pot deixar sense gas el continent, Macron ja va enviar un missatge als ciutadans la setmana passada per advertir que caldrà fer sacrificis, sobretot en matèria energètica. "Cal acceptar el preu de la llibertat", va destacar.
Mesures contra el canvi climàtic
El govern francès s'enfronta a una tardor complicada, amb mesures per fer front a la inflació i garantir el poder adquisitiu que caduquen i sense previsions que els preus es moderin. Macron aspira a aprovar, tot i no tenir ara per ara prou suports parlamentaris, els pressupostos per al 2023, així com un paquet de mesures de "sobrietat" energètica i d'impuls de les renovables, a més de les reformes econòmiques. El president va prometre una ocupació "plena" al final del seu segon quinquenni, però la crisi de preus, que pot derivar en una crisi econòmica, li posarà les coses difícils.