Macron s'aferra a la dreta per poder continuar governant
El president pacta amb els conservadors els càrrecs a l'Assemblea Nacional i s'obre a una aliança estable
ParísEn política, sovint l'estratègia ho és tot. El president Macron va decidir la nit de la segona volta de les eleccions legislatives que negaria la victòria a les esquerres, al Nou Front Popular, i no deixaria el govern a les seves mans. I ell, que havia perdut la seva aposta per ampliar la majoria parlamentària i havia retrocedit gairebé 100 escons, va traçar una estratègia: negar la derrota electoral i buscar suports per continuar manant a l'Assemblea Nacional.
El seu pla, encara que pugui debilitar la democràcia, li està sortint bé. Emmanuel Macron ha aconseguit aquesta setmana mantenir la presidència a l'Assemblea. És una victòria important per tirar endavant el pla: qualsevol cosa abans que cedir el govern a una aliança on hi ha La França Insubmisa (LFI), el partit considerat d'esquerra radical. La seva petita victòria li dona aire en un moment en què el president estava més debilitat que mai després del fracàs electoral.
No és casualitat que el cap de l'estat triés per presidir la nova Assemblea la mateixa presidenta que hi havia quan va decidir dissoldre la cambra baixa, Yaël Braun-Pivet. Amb la macronista tornant a ocupar el càrrec, la imatge que dona Emmanuel Macron és exactament la que perseguia: tot i la pèrdua de pes parlamentari del partit del president i de les formacions que li donen suport, les coses tornen a estar com abans de les eleccions.
Sense pressa per al nou govern
El missatge que envia és que res ha canviat. Tampoc el govern, que continua en funcions i que Macron no sembla disposat a canviar. Dues setmanes després de les eleccions, encara no ha obert cap ronda de consultes amb els partits per buscar un primer ministre. "El camp presidencial s'ha comportat des del 7 de juliol com si negués la seva derrota", apunta Le Monde en un editorial publicat aquest divendres.
El president va voler deixar clar l'endemà de les eleccions que "ningú havia guanyat" i va fer una crida a una gran coalició, sense l'extrema dreta però també sense els insubmisos. Però el Nou Front Popular (NFP) no vol trencar l'aliança i Macron ha optat per buscar el suport de la dreta. Braun-Pivet va ser reelegida gràcies als vots d'Els Republicans, que després de l'escissió dels diputats que s'han aliat amb l'extrema dreta, ara s'anomenen Dreta Republicana (DR).
El president havia tancat un pacte amb la nova formació de dretes: a canvi de donar suport a la candidatura de Braun-Pivet, els macronistes els donarien dues vicepresidències de la cambra. L'acord per a la mesa deixa entreveure que Macron busca una aliança parlamentària estable amb els conservadors. Són el seu salvavides. La clau és que els diputats macronistes i els de la Dreta Republicana sumen més que els del Nou Front Popular. Tot i això, es queden lluny de la majoria absoluta.
¿El president de la República es planteja governar en minoria amb la dreta? Amb els moviments que s'han vist aquesta setmana, és el més probable. La gran incògnita és si, en el cas d'un govern de coalició, la resta de partits s'unirien a l'Assemblea per votar una moció de censura que tombés el govern. És el perill de nomenar un executiu i un primer ministre sense tenir la majoria absoluta a la cambra.
En qualsevol cas, Macron ha demostrat que té més suports que l'aliança de les esquerres. La seva intenció era aquesta, anul·lar la victòria electoral de l'NFP. I esperar a veure si es trenca l'aliança i els socialistes o els ecologistes se sumen a un pacte per governar amb Macron i amb la dreta.
Recurs de l'esquerra
El candidat de les esquerres a presidir l'assemblea, el comunista André Chassaigne, es va quedar sense el càrrec per només 13 vots. Una galleda d'aigua freda per a les esquerres, que van qualificar de "robatori" l'elecció de la macronista. LFI ja ha advertit que impugnarà la votació perquè els 17 membres del govern que són diputats van votar. La Constitució prohibeix als ministres participar en les votacions de l'Assemblea, però no deixa clar si ho poden fer quan estan en funcions, com és el cas. El camp macronista sosté que sí, però alguns experts constitucionalistes ho posen en dubte. "Estem estudiant un recurs", anunciava divendres el líder dels insubmisos, Jean-Luc Mélenchon. LFI, la principal formació del Nou Front Popular, s'ha hagut de conformar amb dues vicepresidències de l'Assemblea.