Macron fa marxa enrere davant dels independentistes de Nova Caledònia
El president viatja a l'arxipèlag per deixar en suspens la polèmica reforma electoral i obrir un diàleg
ParísEl president de la República Francesa, Emmanuel Macron, intenta calmar les aigües a Nova Caledònia, on una nova revolta dels independentistes ha provocat un esclat de violència que ha deixat un balanç de sis persones mortes, gairebé 300 detinguts, més de 400 comerços incendiats o arrasats, una vuitantena de policies ferits i carreteres tallades pels manifestants. Macron, que ha visitat l'illa per sorpresa, ha anunciat aquest dijous que deixa en suspens el canvi a la Constitució francesa que preveu ampliar el cos electoral a l'arxipèlag de Nova Caledònia en favor dels ciutadans no nadius, la majoria francesos procedents de l'Hexàgon. La condició que hi posa és que acabin els talls de carreteres i que torni "l'ordre" a l'arxipèlag.
El president ha volgut fer un gest amb el moviment independentista, format essencialment per la població nativa, els canacs, en un intent de posar fi als aldarulls. En una al·locució des de Nova Caledònia, Macron s'ha compromès a "no imposar" la reforma constitucional, aprovada ja pel Parlament i pendent només de l'últim pas, l'aprovació en una sessió conjunta i solemne de les dues càmeres, prevista inicialment per a finals de juny.
"Ens donarem algunes setmanes que permetin tornar a la tranquil·litat i reprendre el diàleg en vista a un acord global" que tingui cabuda a la carta magna francesa, ha declarat Macron. Tot i que el president de la República no ha estat gaire clar sobre el futur de la reforma, s'entén que per ara la deixa en suspens però que podria aprovar-la definitivament si "l'acord global" no arriba a bon port o si continuen els aldarulls. A Nova Caledònia la majoria de partits demanen un ajornament formal de la sessió conjunta de l'Assemblea Nacional i el Senat per donat el vistiplau al canvi constitucional, l'anomenat Congrés.
No a renegociar el tercer referèndum
El president de la República ha precisat que l'acord polític sobre el futur de l'arxipèlag haurà de ser validat pels ciutadans de Nova Caledònia i que no negociarà que es repeteixi el tercer i últim referèndum d'independència, que es va celebrar el 2020 ignorant les peticions dels partits independentistes, que en demanaven un ajornament i van acabar boicotejant la consulta. La participació va caure considerablement i va mobilitzar només els ciutadans favorables a seguir sota la tutela de França. Els independentistes reclamen que es repeteixi.
Nova Caledònia és un territori francès situat –literalment– a l'altra punta de món, a l'oceà Pacífic, entre Austràlia i les illes Fiji, que va ser colonitzat per França el 1853. Actualment la població autòctona ja és minoria: els canacs representen un 41,2% dels 270.000 habitants. El canvi constitucional suposaria afegir al cens electoral 25.000 persones arribades en els últims anys a les illes. Actualment només tenen dret a vot a les eleccions provincials i als referèndums els ciutadans inscrits al cens de Nova Caledònia abans del 1998, gràcies a un acord entre París i Nouméa que preveia també la celebració dels tres referèndums. El Front d’Alliberament Nacional Canac i Socialista (FLNKS), integrat pels dos partits independentistes, adverteix que si es fa efectiu l'ampliació del cens suposarà "minoritzar encara més" els canacs.