Macron, sobre la reforma de les pensions: “M'hauria agradat no haver-la de fer”

ParísEmmanuel Macron ha trencat el seu silenci. En una entrevista emesa simultàniament per TF1 i France 2, el president de França ha parlat de la polèmica reforma de les pensions per primera vegada des de la seva adopció dijous passat, i ho ha fet per defensar la llei, assegurar que seguirà el seu camí per entrar en vigor abans de finals d'any i renovar la seva confiança en la primera ministra, Élisabeth Borne. Macron no farà canvis al govern tot i la crisi política i social derivada de la reforma. "Té la meva confiança", ha afirmat contundent.

S'havia especulat amb la dimissió de la primera ministra com a gest polític per calmar els ànims i sortir de la crisi política i social, però finalment Macron ha optat per l'statu quo. Qualsevol canvi de govern s'hauria percebut com un fracàs o una derrota per al govern. El president manté que la decisió és correcta i al seu entorn es parlava aquests dies de "victòria". La seva voluntat ara és girar full a la reforma de les pensions i mirar endavant, si bé el fet que una de les mocions de censura que es van votar dilluns a l'Assemblea Nacional es rebutgés per només nou vots evidencia que Macron està sol i que li costarà molt trobar majories parlamentàries per aprovar lleis.

En l'entrevista, Macron no ha fet cap autocrítica i ha insistit que la reforma és necessària per garantir la sostenibilitat de les pensions. "Si lamento alguna cosa és no haver aconseguit convèncer sobre la necessitat d'aquesta reforma", ha assegurat. El president de la República ha afirmat que és conscient de la impopularitat d'una reforma que allarga l'edat de jubilació dels actuals 62 anys als 64, però sosté que ha actuat "per responsabilitat" i sense pensar en el seu interès personal: "No em fa feliç. M'hauria agradat no haver-la de fer".

A més, l'inquilí de l'Elisi, que no podrà optar a la reelecció, ha assegurat que n'assumeix les conseqüències. "No busco ser reelegit, constitucionalment no puc. Entre els sondejos i el curt termini, i l'interès general del país, escullo l'interès general. I si per fer-ho cal assumir la impopularitat, l'assumiré". 

Radicalització de les protestes

Macron no havia fet cap declaració pública des que el seu govern va decidir dijous passat adoptar la reforma de les pensions sense sotmetre la llei a votació a l'Assemblea Nacional. La decisió ha radicalitzat les protestes al carrer, que des de dijous són diàries i acostumen a acabar amb dures càrregues policials. Segons el ministeri de l'Interior, des de dijous hi ha hagut més de 1.200 manifestacions no autoritzades arreu de França i han resultat ferits 300 agents de policia. El ministeri no ofereix dades dels manifestants ferits.

El president de la República havia contribuït a encendre més els ànims afirmant aquest dimarts davant de diputats del seu grup, segons filtracions a la premsa, que els manifestants "no tenen legitimitat davant el poble que s'expressa sobirà a través dels seus diputats". Durant l'entrevista d'aquest dimecres, Macron ha matisat les seves paraules i ha afirmat que les manifestacions pacífiques "són legítimes", però ha criticat durament els actes "de violència extrema" al carrer i contra diputats, que ha comparat amb la invasió del Capitoli als Estats Units per part de seguidors de Donald Trump i amb la violència dels partidaris de l'expresident del Brasil Jair Bolsonaro. "Respectem [les protestes], escoltem, però no podem acceptar ni les faccions ni els facciosos a la República", ha advertit.

Més llenya al foc

A l'oposició i als sindicats no els havia agradat gens la frase del president que titllava les protestes de poc legítimes i han acusat Macron d'afegir llenya al foc. "Aquest home ha encès el foc i ha tancat totes les sortides", afirmava gràficament el líder de França Insubmisa, Jean-Luc Mélenchon.

El govern es prepara per a una nova jornada de vaga general aquest dijous en protesta per la reforma. És la novena vaga general en només dos mesos. La tensió ha anat pujant en els últims dies i les manifestacions previstes per demà podrien ser encara més multitudinàries que les anteriors. Està previst desplegar un macrodispositiu policial amb 12.000 policies a tot el país dels quals 5.000 estaran a París. Es veuran afectats especialment els sectors dels transports, el sector aeri, el de l'educació i l'energètic.