ParísLa primera dona que va ocupar la secretaria perpètua de l'Acadèmia Francesa, Hélène Carrère, sempre va exigir que li diguessin "el secretari perpetu" i no pas "la secretària perpètua". La historiadora i politòloga, que va ocupar el càrrec més important de la institució de la llengua francesa des del 1999 i fins a la seva mort fa tres mesos, era una ferma opositora del llenguatge inclusiu i la feminització de càrrecs. De fet, durant el seu llarg mandat a l'Acadèmia, la institució va considerar tabú durant molts anys la feminització de professions i càrrecs en la llengua francesa. Va acabar acceptant que es pogués dir "metgessa", "enginyera" o "ministra" el 2019, fa només quatre anys, pressionada per la realitat social i lingüística.
Inscriu-te a la newsletter Trump ha evolucionatEl que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi
L'Acadèmia Francesa s'ha mostrat sempre radicalment en contra del llenguatge no sexista. L'escriptura inclusiva "és contraproduent" en la lluita contra la discriminació masclista i és "perjudicial per a la pràctica i intel·ligibilitat de la llengua francesa", escrivia Carrère el 2001. El cas de la conservadora Acadèmia il·lustra el sentiment majoritari de la dreta francesa, que ara vol anar un pas més enllà i legislar per prohibir per llei l'ús de llenguatge inclusiu en qualsevol text oficial, ja siguin contractes de feina, reglaments interns d'empreses, llibres de text, tesis doctorals o instruccions d'ús de qualsevol producte.
L'impulsor del projecte de llei que preveu prohibir l'escriptura inclusiva, aprovat aquesta setmana al Senat, és el partit dels Republicans, la dreta tradicional francesa, però el projecte ha rebut el suport públic, incondicional, del president Emmanuel Macron, que ha demanat "no deixar-se portar per les modes del moment". En la llengua francesa, "el masculí fa el neutre, no cal afegir punts al mig de les paraules", va afirmar aquest dilluns. "El masculí no en té res, de neutre", rebat la diputada ecologista Sandrine Rousseau.
Iniciativa "activista"
El senador republicà Cédric Vial, autor del text legislatiu, justifica la iniciativa amb l'argument que l'escriptura inclusiva és una "amenaça" per a la llengua francesa i fa més difícil la comprensió dels textos. "No és el resultat d'una evolució espontània, sinó més aviat el resultat d'una iniciativa activista", assegura. El projecte de llei no preveu prohibir només els pronoms neutres com en francès com "iel" i "celleux" sinó també escriure "professors/es" o "nens/es", que en francès s'acostuma a escriure amb un punt ("étudiant.e.s" o "agriculteur.trice").
A França, el debat està polaritzat entre la dreta i l'extrema dreta, que hi estan en contra, i els partits d'esquerres, que reclamen que el llenguatge s'adapti als nous temps i rebutgen els arguments dels conservadors. "Tenir por de l'escriptura inclusiva és tenir una por profunda de la visibilitat de les dones i de la seva emancipació del masculí. Això en realitat diu molt", defensava a Twitter Sandrine Rousseau, una de les polítiques franceses que defensen amb més fermesa el llenguatge no sexista.
Reflex del masclisme
Experts partidaris del llenguatge inclusiu consideren que la seva prohibició és un reflex de la dominació masculina que ha marcat la història. "El masculí genèric no sempre ha existit. La llengua francesa es va masculinitzar per acompanyar la dominació masculina en una època on res era igual, la llei era desigual, els costums eren desiguals", explicava la historiadora Eliane Viennot a TV5 Monde. Segons Viennot, "l'escriptura inclusiva és una paraula nova per a una cosa que és més antiga, que és el llenguatge no sexista, igualitari, paritari".
Al Senat, amb una majoria conservadora, el text es va aprovar sense problemes, però cal el vot de l'Assemblea Nacional per convertir-se en realitat. El Parlament francès està molt fragmentat i no està clar que els conservadors, fins i tot si poden esgarrapar vots de la majoria presidencial, tinguin prou majoria per aprovar el projecte de llei. Els Republicans treballen amb la idea d'incloure la votació en un ple del desembre.
En qualsevol cas, el govern d'Emmanuel Macron ja va enviar una circular a la comunitat educativa el 2021 per prohibir l'escriptura no sexista a les escoles i els llibres de text. Es demanava fins i tot no utilitzar la feminització de càrrecs i professions. A l'executiu, algunes veus defensen que amb les directrius donades a la comunitat educativa ja n'hi ha prou i no cal una llei específica per prohibir l'escriptura inclusiva en altres àmbits.
Macron: "La llengua francesa construeix la unitat de la nació"
El president de França, Emmanuel Macron, no només està en contra del llenguatge inclusiu, sinó que atorga a les llengües anomenades a França regionals –com el català i l'euskera– un paper molt secundari. El president de la República ha defensat aquesta setmana la llengua francesa com a eina de cohesió nacional. "Construeix la unitat de la nació", va assegurar durant un discurs dilluns en la inauguració de la Ciutat Internacional de la Llengua Francesa, un centre cultural dedicat al francès i impulsat per Macron. "En un moment en què tornen les divisions, torna a sorgir l'odi [...], la llengua francesa és un ciment", va insistir.
Només va fer una breu referència a les altres llengües que es parlen al país per dir que cal potenciar el seu ensenyament. "Totes les llengües són iguals des del punt de vista de la dignitat", va assegurar Emmanuel Macron. La Ciutat Internacional de la Llengua, però, està centrada en el francès. Està situada al palau de Villers-Cotterêrs i és un equipament cultural que funcionarà com a museu i com a laboratori de la llengua francesa.