Macron guanya la primera partida i conserva la presidència de l'Assemblea Nacional amb el suport de la dreta

ParísOnze dies després de les eleccions legislatives, la primera sessió de la nova Assemblea Nacional ha acabat amb una victòria ajustada però important per al president Macron. Yaël Braun-Pivet, macronista i presidenta de la cambra baixa fins a la seva dissolució el juny, ha obtingut aquest dijous una majoria de vots que li permet conservar el càrrec, tot i que ha guanyat només per 13 vots.

Braun-Pivet ha sortit reelegida per majoria simple a la tercera i última votació (220 vots), presumiblement amb els vots de la dreta (Els Republicans). El comunista André Chassaigne, candidat de l'aliança dels partits d'esquerra (el Nou Front Popular, NFP), s'ha quedat molt a prop de la candidata macronista (207 vots), mentre que el candidat de l'extrema dreta n'ha obtingut 141.

La votació era secreta, però la formació conservadora ha retirat el seu candidat després de la primera votació. Per tant, es dona per fet que, després, Els Republicans han donat suport a Braun-Pivet. Alguns mitjans francesos apunten a un possible pacte previ entre l'inquilí de l'Elisi i la dreta. I, de fet, els partits d'esquerres parlen de "robatori" i denuncien les "martingales" entre Macron i la dreta per fer-se amb la presidència.

El bloc d'esquerres també ha denunciat que els 17 diputats que són ministres –en funcions– hagin pogut votar. Segons la Constitució francesa, els membres del govern no tenen dret a vot, però els macronistes sostenen que sí que ho poden fer si l'executiu està en funcions. Macron va acceptar dimarts la dimissió del govern precisament perquè era conscient que la votació d'avui seria molt ajustada.

Macron, reforçat

En qualsevol cas, que el partit del president hagi aconseguit conservar la presidència de l'Assemblea reforça Macron en un moment difícil en què ha de decidir de quin color polític ha de ser el primer ministre i el nou govern. El més probable és que el president de la República utilitzi ara la reelecció de Braun-Pivet com a argument per denegar el càrrec de primer ministre a l'aliança d'esquerres. Macron ja va negar que l'NFP hagués guanyat les eleccions, tot i que és l'aliança electoral que va obtenir més escons, i sempre ha mantingut que hi ha majories alternatives al bloc d'esquerres. És el seu argument per no deixar el govern en mans de l'NFP.

El president aposta per una gran coalició sense els partits extremistes, però els socialistes i els ecologistes, per ara, no volen trencar el bloc d'esquerres. Davant la seva negativa d'aliar-se amb els macronistes, el president ha intentat buscar suports a la dreta. Ara podria intentar explorar un acord de govern amb Els Republicans, però no serà senzill. Necessitaria una majoria més àmplia que els 210 escons que ha aconseguit aquest dijous la presidenta de l'Assemblea.

Fragmentació

La votació d'aquesta tarda -amb tres voltes- s'ha allargat durant gairebé cinc hores. Per primera vegada a la V República, el resultat era absolutament incert i s'ha posat en relleu que és una Assemblea totalment fragmentada i sense majories clares. Els 210 vots de Braun-Pivet estan lluny dels 289 de la majoria absoluta.

L'aliança de les esquerres no ha aconseguit imposar el seu candidat, un fet que anticipa les dificultats que tindrà perquè el president Macron cedeixi i nomeni un primer ministre del bloc del Nou Front Popular. Aquest divendres s'hauran de triar els nous membres de la mesa i els presidents de les comissions parlamentàries, i el bloc d'esquerres ja ha demanat un cordó sanitari per evitar que l'extrema dreta ocupi alguns dels càrrecs, sobretot de la mesa.

Tensió a l'esquerra

Els partits de l'NFP havien presentat un únic candidat a la presidència de l'Assemblea consensuat entre les quatre principals formacions de l'aliança, però continuen sense posar-se d'acord amb el nom del candidat a primer ministre. Gairebé dues setmanes després de les eleccions legislatives, no hi ha acord i la tensió entre els partits va en augment. Dimarts, França Insubmisa (LFI) es va aixecar de la taula de negociacions acusant els socialistes de voler imposar el seu candidat. Però els socialistes, els ecologistes i els comunistes sí que han acordat un nom, que de moment els insubmisos no accepten.

Es tracta de Laurence Tubiana, economista i diplomàtica de 73 anys, coneguda per ser una de les arquitectes de l'acord climàtic de París. Tubiana es defineix a si mateixa com "una dona d'esquerres i ecologista" i aquest dijous s'ha mostrat disposada a convertir-se en primera ministra. "Quan hi ha una crisi política, cal donar-hi una resposta. Necessitem una persona d'esquerres i, si he de ser jo, ho seré", ha afirmat. Els insubmisos consideren Tubiana massa "compatible amb Macron" i per això s'hi oposen.