Macron evita el pitjor però queda debilitat

ParísEl resultat de les eleccions legislatives d'aquest diumenge és un revés per al president de la República. No és un fracàs dramàtic perquè Emmanuel Macron ha salvat els mobles quedant en segona posició i evitant el triomf de l'extrema dreta, i aquesta era la prioritat, però perd la majoria a l'Assemblea i obté entre 150 i 180 escons. El daltabaix és considerable, perquè deixa de ser la primera força, un càstig electoral que li complicarà els tres anys que li queden de mandat.

Macron va avançar les eleccions per ampliar la seva majoria. No ho ha aconseguit. "El càlcul li ha sortit malament. En comptes d'ampliar la majoria, l'ha perdut. El resultat pot ser una Assemblea i un país ingovernable perquè hi haurà moltes minories i cap majoria. Serà un escenari molt complex", apunta Víctor Hugo Ramírez, politòleg i investigador de la Universitat de Newcastle. "Macron s'ha dissolt a ell mateix amb aquestes eleccions", sosté l'ecologista Sébastien Peytavie. "Va fer una aposta i estava convençut que les esquerres serien incapaces d'unir-se. Ha apostat i ha perdut", afegeix Peytavie en una conversa amb l'ARA.

Macron s'enfronta als seus últims tres anys de mandat presidencial més debilitat que mai i sense majories clares a l'Assemblea, tres anys que poden ser un infern i que poden desgastar la seva presidència. El mandatari va assegurar abans de les eleccions que no dimitirà –si ho fes, s'haurien de celebrar eleccions presidencials– i després d'haver evitat que l'extrema dreta governi, sembla difícil que s'ho repensi. Però Macron és imprevisible.

Sigui quina sigui la decisió de l'inquilí de l'Elisi, la fi del macronisme comença a treure el cap. El president no es podrà presentar a un tercer mandat –a França estan limitats a dos– i tampoc està clar quin serà el seu successor, si és que n'hi ha. El llegat que deixa, amb un partit debilitat, tampoc posaria les coses fàcils a un eventual successor macronista. El president ha exercit un lideratge extremadament personalista, sense un partit sòlid darrere ni una ideologia marcada. "En el macronisme, a banda d'Emmanuel Macron no hi ha res més. El partit no té estructura al territori ni militants", apunta Sébastien Peytavie. L'auge de l'extrema dreta i el renaixement històric de l'esquerra gràcies a l'aliança del Nou Front Popular –la gran triomfadora dels comicis d'aquest diumenge– són altres ingredients que el debiliten.

Allunyat de la gent

El seu entorn, a més, no acaba d'entendre per què va convocar les eleccions i molts dels seus votants li han donat l'esquena. La seva popularitat està en el punt més baix i en aquest segon mandat ha demostrat amb escreix la seva incapacitat per connectar amb els francesos. "Des de fa anys governa per decret i imposa reformes impopulars. Té la fama de fer-ho tot contra el poble, sempre amb una actitud de menyspreu cap a l'oposició. Ha cultivat la imatge de tecnòcrata allunyat de la gent", sosté Ramírez.

A la nova Assemblea, Macron quedarà desdibuixat. La victòria de les esquerres li traurà tot el protagonisme. "El bloc macronista està pràcticament esborrat", proclamava la líder de Reagrupament Nacional després de la primera volta. Un missatge que es repetia aquest diumenge.

El president també podria veure com els seus socis de l'anomenada majoria presidencial –partits petits de centre i centredreta– abandonen la coalició. "Macron ha matat la majoria presidencial", assegurava fa pocs dies l'ex primer ministre Édouard Philippe, líder d'Horitzons, un dels socis parlamentaris més importants de Macron.

Es tanca el parèntesi?

"És la fi del macronisme perquè el bloc del centre ha quedat esclafat, esborrat pel bloc de l'extrema dreta i de l'esquerra unida", afirma el politòleg Benjamin Morel en una entrevista al digital francès 20 Minutes. Quan va arribar a l'Elisi, el president de la República va proclamar la fi de la dicotomia esquerra-dreta que ha marcat històricament la política francesa. El resultat de les eleccions d'aquest diumenge pot consolidar precisament la idea que l'arribada de Macron a l'Elisi només era un parèntesi en la dicotomia dreta-esquerra, però ara amb la dreta tradicional també esborrada.

L'esquerra torna amb força. El president ha salvat el perill d'un govern d'extrema dreta, però el dubte és si sabrà nedar en una Assemblea amb majoria d'esquerres. Caldrà esperar al 2027 per veure si el parèntesi es tanca.