Macron i les esquerres impulsen un front republicà (amb fissures) per frenar Le Pen

ParísDesprés de la primera volta de les eleccions legislatives, amb la victòria clara de l'extrema dreta de Le Pen amb un 33,1% dels vots, tant la coalició del president Macron com l'aliança de les esquerres, el Nou Front Popular (NFP), tenen un objectiu comú de cara a la segona: barrar el pas a Marine Le Pen i Jordan Bardella. Estan convençuts que només construint un front republicà, com a cordó sanitari, és possible que el Reagrupament Nacional (RN) no aconsegueixi ser la primera força a l'Assemblea Nacional a la segona volta. "El desafiament és clar: ¿volem donar plens poders i el destí del país a l'RN? Nosaltres responem que no", ha assegurat aquest dilluns el primer ministre, Gabriel Attal, per defensar el front republicà.

A la pràctica, construir un front republicà implica que els dos blocs, la coalició de Macron i les esquerres, retirin el seu candidat de cara a la segona volta en aquelles circumscripcions on han passat tres candidats –les anomenades triangulars– i un és de l'RN. Retirant el tercer candidat, el menys votat, la segona volta es jugarà només entre dos candidats a la majoria de les 577 circumscripcions: un de l'extrema dreta i l'altre d'un partit de la majoria presidencial, de les esquerres o, en menor mesura, dels Republicans.

D'aquesta manera, el vot anti extrema dreta no es fragmenta i el rival de l'RN té més possibilitats de sortir escollit. És l'única fórmula per intentar que Le Pen no guanyi o, almenys, que no aconsegueixi la majoria absoluta. El sistema, però, té una cara B. La renúncia de desenes de candidats farà que si Le Pen no aconsegueix una majoria sòlida, no hi haurà cap majoria alternativa i es produirà una situació de bloqueig polític. El president de la República i les esquerres tenen clar que és el mal menor.

Allau de renúncies

Hi ha temps fins dimarts a la tarda per anunciar les retirades de candidats, però aquest dilluns ja hi ha hagut una allau de renúncies. Segons el recompte fet per Le Monde, hi ha hagut 173 desistiments. D'aquests, 122 són del Nou Front Popular, 50 de la majoria presidencial i només un d'Els Republicans (dreta conservadora). De fet, formalment, Els Republicans no s'han sumat al front republicà i, per tant, rebutgen participar en el cordó sanitari. Només algun diputat ho ha fet a títol personal.

El dubte és si els conservadors s'avindran a pactar amb Le Pen a l'Assemblea perquè l'extrema dreta pugui governar en el cas de no aconseguir una majoria prou àmplia sense necessitat d'aliats.

La crida al front republicà ha obert una crisi a la majoria presidencial de Macron. Algunes figures del govern, com el ministre d'Economia, Bruno Le Maire, o la presidenta de l'Assemblea Nacional sortint, Yaël Braun-Pivet, han discrepat públicament de la idea. També Horitzons, el partit liderat per l'exprimer ministre Édouard Philippe i soci parlamentari del president, ha anunciat que no retirarà els seus candidats allà on un dels rivals sigui de LFI.

Els dissidents consideren que un dels partits que formen part de l'aliança de l'esquerra, La França Insubmisa de Jean-Luc Mélenchon, és una formació d'extrema esquerra allunyada dels valors republicans. Posen al mateix sac l'extrema dreta i els insubmisos. "No triarem un perill en benefici d'un altre", ha assegurat el titular d'Economia. També contundent es va expressar Philippe diumenge a la nit: "No s'ha de votar ni els candidats de l'RN ni els de LFI". Malgrat les fissures, una majoria de diputats de la majoria presidencial que han obtingut la tercera posició s'han sumat al front republicà i s'han retirat.

Macron, durant la campanya, també havia mantingut aquesta actitud crítica amb LFI i diumenge al vespre, en la seva crida al front republicà en un breu comunicat difós a través de l'agència France-Presse, va ser ambigu i no va deixar clar si deixava fora els insubmisos. Attal, en canvi, també es va referir al front republicà incloent-hi LFI.

L'únic enemic, Le Pen

Aquest dilluns al president tampoc se l'ha vist públicament –encara no ha donat la cara des de la desfeta de la seva coalició a les eleccions de diumenge–, però s'ha adreçat als seus ministres amb unes paraules que donen a entendre que no exclou el partit de Mélenchon i que l'únic enemic a vèncer diumenge és Le Pen: "No ens equivoquem. És l'extrema dreta qui pot governar, ningú més", hauria dit als membres del govern, segons BFMTV.

La incògnita és si el president de la República s'adreçarà públicament als francesos per demanar el vot pels rivals de l'extrema dreta a totes les circumscripcions i esmentarà explícitament els insubmisos. Per ara no ho ha fet.

Emmanuel Macron intenta digerir el seu fracàs mentre s'aplica a fons per intentar que Le Pen no obtingui una majoria àmplia diumenge que ve. De moment, la seva coalició ha perdut les esperances d'obtenir la majoria: 319 dels seus diputats han passat a la segona volta i almenys una cinquantena han renunciat en benefici del front republicà. A la primera volta, amb prou feines va obtenir el 20% dels vots. "El xoc és immens", admetia Le Monde aquest dilluns al seu editorial.