Una França en decadència enceta una nova crisi política

ParísFrança s'endinsa en una nova crisi política. Poques hores abans de la votació de la moció de censura, no sembla que hi hagi res que pugui evitar la sortida del primer ministre, Michel Barnier, i el seu equip. En un gest inèdit, els partits d'esquerra i l'extrema dreta de Marine Le Pen sumaran forces dimecres per fer caure el govern, que va ser nomenat fa menys de tres mesos. La nova etapa d'inestabilitat coincideix amb un desencís dels francesos, que perceben un clar declivi de la República.

Segons una enquesta feta per Le Monde, set de cada deu francesos (72%) creuen que a França abans les coses anaven millor i més de la meitat no estan satisfets amb la situació al seu país. El descontentament social creix i ja és massiu: un 87% dels ciutadans creuen que el país està en declivi. Al carrer, la sensació de crisi social i de decadència és cada cop més evident i explica, en part, l'ascens de l'extrema dreta. En les últimes eleccions europees i legislatives, celebrades aquest any, el descontentament generalitzat s'ha traduït en uns resultats històrics per al Reagrupament Nacional (RN) de Le Pen.

Des de les legislatives del juliol, Marine Le Pen ha aconseguit tenir la paella pel mànec a l'Assemblea i ha jugat amb el conservador Barnier fins a l'últim moment. La censura del govern, conseqüència de l'intent de Barnier d'aprovar els pressupostos del 2025 sense sotmetre'ls a vot a l'Assemblea Nacional, és el símptoma de la inestabilitat parlamentària, amb un hemicicle més fragmentat que mai, sense majories sòlides, i de la fragilitat d'un president de la República també en decadència, que es troba en el nivell més baix de popularitat des que va arribar a l'Elisi.

Si bé el president, Emmanuel Macron, ha assegurat aquest dimarts que no es creu que demà s'aprovi la moció de censura –"Confio en la coherència de la gent", ha dit–, la premsa francesa assegura que ja fa dies que dona per feta la censura al govern. Des que Le Pen va donar a entendre que faria caure Barnier, l'inquilí de l'Elisi busca un nou primer ministre. Abans del seu viatge oficial a l'Aràbia Saudita, on és des de dilluns, fins i tot va fer entrevistes telefòniques i presencials. Alguns noms han començat a circular, tots figures conservadores.

Enterrament del cordó sanitari

El primer ministre, conscient que sense el vot del Reagrupament Nacional no podria aprovar els pressupostos del 2025, ha enterrat descaradament el cordó sanitari per negociar els comptes exclusivament amb Le Pen, ignorant tot l'arc parlamentari d'esquerra. I ha acabat cedint a algunes de les peticions de la líder de l'RN sobre els pressupostos. En va. Segurament Barnier no s'esperava que l'extrema dreta acabés complint amb l'amenaça de censurar el govern.

Els partits d'esquerres han retret a Barnier que només s'hagi assegut a la taula a negociar amb l'extrema dreta. De fet, és un dels motius que han empès el partit socialista, el més moderat del bloc d'esquerres, a presentar la moció de censura. "[Barnier] Mai ha intentat debatre amb nosaltres [els pressupostos]", ha lamentat aquest dimarts el líder dels socialistes, Olivier Faure, a BFMTV. "Durant dos mesos hem intentat negociar amb el primer ministre, fer-li propostes, dir-li que un altre camí era possible. I el primer ministre només ha allargat la mà a Marine Le Pen", ha assegurat.

Dimissió de Macron

El partit considerat d'esquerra radical França Insubmisa (LFI) ha anat més enllà i ha demanat la dimissió d'Emmanuel Macron. Els insubmisos creuen que la inestabilitat política només es pot acabar convocant eleccions presidencials anticipades. "Macron, l'únic responsable de la crisi financera i política, ha de marxar", ha demanat el líder de LFI, Jean-Luc Mélenchon, a X. "La manera de sortir de l'impàs és la dimissió de Macron. No hi ha res que l'hi impedeixi", ha insistit la líder parlamentària insubmisa, Mathilde Panot.

Tot i que cada cop hi ha més veus que pressionen el president perquè dimiteixi, Emmanuel Macron no té per ara cap intenció de deixar el càrrec. "És política ficció", ha assegurat aquest dimarts. La seva prioritat, si es confirma aquest dimecres la censura del govern, és trobar com més aviat millor un nou primer ministre. L'aprovació de la moció de censura implica també que decaigui el projecte de pressupostos. I amb ell, totes les mesures d'estalvi que havien de servir per començar a redreçar la situació econòmica. Una de les conseqüències que França es quedi sense pressupostos del 2025 és l'agreujament dels seus indicadors econòmics i l'absència de mesures per rebaixar el dèficit i el deute.

Situació econòmica difícil

Ja fa temps que França ha deixat de ser un bon alumne econòmic. El dèficit públic de França s'enfilarà fins al 6,1% aquest any, una xifra molt per sobre del que permeten les normes europees, i la prima de risc no deixa de pujar. Ja està empatada amb la grega i supera l'espanyola. És a dir, que a França li costa cada cop més diners el seu finançament, una situació que es podria agreujar quan caigui el govern. Els mercats mai veuen amb bons ulls la inestabilitat política i l'absència de mesures per sanejar els comptes. Sense pressupostos, el dèficit de França podria créixer encara més el 2025.

Barnier ja va advertir d'una "tempesta" financera si França no té nous pressupostos amb mesures d'estalvi. Aquest dimarts, en un debat a l'Assemblea, ha insistit en les conseqüències nefastes de la moció de censura. "La situació d'ara és difícil a nivell pressupostari, a nivell financer, i molt difícil a nivell econòmic i social. Però estic segur d'una cosa: la censura ho farà tot més difícil i més greu", ha avisat el primer ministre.