Macron demana a Xi Jinping que "faci entrar Rússia en raó" amb la guerra d'Ucraïna

El president xinès, que també ha rebut Ursula von der Leyen a Pequín, diu que està disposat a restablir intercanvis amb Europa a tots els nivells

Macron, amb Xi Jinping, aquest dijous

PequinLa visita conjunta a la Xina del president francès, Emmanuel Macron, i la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha tingut resultats concrets en matèria econòmica i només declaracions de bona voluntat per part de Xi Jinping en relació amb la invasió russa d'Ucraïna. Però almenys el president xinès ha tornat a sentir que Europa no preveu cap pla de pau que no tingui en compte Kíiv. La Xina continua sense condemnar l'agressió russa, tot i que es declara neutral, si bé fa només dues setmanes va renovar el seu compromís amb el Kremlin, en la visita de Xi a Moscou. Però tant la Xina com Europa tenen l'obligació de “defensar les regles basades en l'ordre internacional i en la carta de les Nacions Unides”, per la qual cosa Rússia ha de posar fi a la invasió, ha recordat Von der Leyen a Xi.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

A més, qualsevol acord de pau "ha de respectar el poble agredit, que és l'ucraïnès", ha deixat clar Macron, durant una compareixença de premsa conjunta amb el president xinès. Els dos líders europeus han demanat al president xinès que utilitzi la seva capacitat d'influència sobre Vladímir Putin per posar fi a la guerra. "Sé que puc comptar amb vostè per fer entrar Rússia en raó i portar tothom a la taula de negociacions", ha dit després Macron, dirigint-se directament a Xi davant dels mitjans de comunicació. Segons el president francès, la conversa privada que han mantingut ell mateix i Von der Leyen amb Xi ha estat "franca i constructiva". La Xina ha qualificat l'intercanvi d'aquest dijous d'“amistós” i “profund”.

Macron i Von der Leyen han insistit que qualsevol acord per aconseguir una pau duradora es basarà en “el respecte a la sobirania i la integritat [territorial] d'Ucraïna”. Aquest dijous mateix, però, un portaveu del Kremlin ha negat cap possibilitat que el futur de Crimea es posi mai en discussió: "Crimea mai no tornarà a Ucraïna", ha dit Serguei Tsekov, senador rus d'aquest territori ocupat.

El president francès, Emmanuel Macron, el xinès, Xi Jinping, i la presidenta de la UE, Ursula Von der´Leyen, aquest dijous a Pequín.

Els intents de pressionar la Xina, però, sempre topen amb la realitat que Xi Jinping no vol –i segurament no pot– renunciar a la seva aliança amb Putin, especialment en un moment en què els Estats Units reforcen la seva pressió. La realitat és que tampoc té grans eines per pressionar el Kremlin, amb més armes nuclears que la Xina. A més, la Xina comparteix amb Rússia una llarga frontera. Una derrota total de Putin i un canvi de règim tampoc beneficiarien Pequín.

Un món multipolar

El president xinès ha instat totes les parts a actuar de manera "raonable" respecte al conflicte, i ha assegurat que espera que s'obrin negociacions de pau tan aviat com sigui possible. "La Xina espera una solució política i de negociació. Estem preparats per treballar conjuntament amb França des d'una actitud raonable i dirigida a evitar un empitjorament de la situació", ha dit. Xi també ha insistit que Europa “ha de jugar un paper independent en un món multipolar”, en una clara referència al fet que no s'ha d'alinear amb els Estats Units.

De fet, la visita dels dos mandataris europeus ha coincidit amb els advertiments xinesos que la UE no ha de fer seguidisme dels Estats Units i subscriure les seves sancions, que li impedeixen accedir a microxips d'última generació. El diari nacionalista Global Times, amb el seu habitual llenguatge amenaçador, ha advertit que el desacoblament “farà patir tant la Xina com Europa”. Però, reservant-se el paper de policia dolent, Von der Leyen va recordar la setmana passada que la UE s'ha de protegir de la Xina i restringir l'accés de les empreses a sectors sensibles. I tot i que a Pequín ha destacat que la Xina i Europa són grans socis comercials, Von der Leyen també ha comentat els desequilibris i els “riscos” de les relacions entre els blocs.

D'acord amb els mitjans xinesos, en la trobada amb els dos líders europeus, Xi ha assegurat que el seu govern està disposat a restablir els intercanvis amb la UE a tots els nivells i donar un nou impuls a la relació entre Brussel·les i Pequín. Macron també ha demanat al mandatari xinès que pressioni Rússia perquè compleixi les normes internacionals sobre la no-proliferació d'armes nuclears, després de l'anunci de Putin que col·locarà armes nuclears tàctiques a Bielorússia, país fronterer amb Ucraïna. Xi ha remarcat que tots els països haurien de respectar els compromisos de no utilitzar armes nuclears i "no s'hauria de fer una guerra nuclear", tot i no esmentar Rússia específicament. I ha demanat a la comunitat internacional que "s'abstingui de qualsevol acció que porti a un deteriorament de la crisi més gros o fins i tot que es descontroli".

Aquest ha estat el primer viatge de Macron a la Xina des del 2019. Li ha volgut donar tota la importància necessària desplaçant-se amb un ampli seguici: quatre ministres i una representació de la societat civil que incloïa la famosa actriu xinesa ara resident a França Gong Li. El més destacable ha sigut la llarga llista d'empresaris que li donaven suport, desitjosos de restablir les relacions amb Pequín, refredades amb la pandèmia i la guerra d'Ucraïna. El grup incloïa el director d'Airbus –que negocia una gran comanda d'avions–, el president de L'Oréal, el de la companyia del luxe LVMH, el director de Danone, el responsable del grup d'energia nuclear EDF i del gegant ferroviari Alstom. Tot un ventall de la potència econòmica francesa i dels seus interessos amb la Xina.

Taiwan i els Estats Units

I mentre a Pequín es parlava de la unitat territorial d'Ucraïna, als Estats Units es coquetejava amb la presidenta de Taiwan, Tsai Ing-wen. La reunió del president de la Cambra de Representants dels Estats Units, Kevin McCarthy, amb Tsai a Califòrnia, encara que de baix perfil i sense anomenar la Xina, ha tingut conseqüències. Pequín ha llançat un desplegament militar a l'estret de Taiwan per pressionar l'illa que considera part del seu territori.

La presidenta de Taiwan, Tsai Ing-wen, i el portaveu del Congrés dels EUA, Kevin McCarthy.

Les visites de Macron i Von der Leyen són el segon assalt del joc diplomàtic de la Unió Europea, després de la visita del president espanyol, Pedro Sánchez, la setmana passada. A Pequín s'espera la setmana vinent el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, i la primera ministra italiana, Giorgia Meloni. Xi Jinping continua treballant el seu perfil de líder mundial completant la llista de convidats amb els mandataris del Sud-est Asiàtic o de l’anomenat Sud Global. La setmana que ve també arribarà a la capital xinesa el president del Brasil, Lula da Silva. Tots aquests contactes cobren més rellevància encara després de la cancel·lació de la visita a Pequín, fa unes setmanes, del secretari d'Estat dels Estats Units, Antony Blinken, a causa de la crisi dels globus espia

stats