L'esquerra francesa insisteix en governar però Macron busca retardar el canvi

ParísEl nou govern de França haurà d'esperar. Després de les eleccions legislatives, el president de la República no té pressa per nomenar un nou primer ministre i un nou executiu. Diumenge a la nit, poc després de conèixer la sorprenent victòria de l'aliança d'esquerres, el primer ministre, el macronista Gabriel Attal, anunciava que dilluns presentaria la dimissió al president. El moviment era previsible, ja que cada vegada que hi ha eleccions legislatives, el primer ministre dimiteix. En aquest cas, a més a més, la coalició presidencial perdia la majoria a l'Assemblea Nacional, que ara s'haurà de reconfigurar seguint els resultats d'aquestes eleccions.

Aquest dilluns, però, Macron no ha acceptat la renúncia d'Attal i li ha demanat que es mantingui temporalment al càrrec per "garantir l'estabilitat al país". El president ha dit que és necessari mantenir Attal fins que hi hagi un nou govern i, per tant, un nou primer ministre. "Seguint la tradició republicana, esperaré a l'estructuració de la nova Assemblea Nacional per prendre les decisions necessàries", havia anticipat Macron la nit de diumenge.

La tasca del president de la República, que haurà de trobar un primer ministre amb qui cohabitar, no serà fàcil. Els resultats de diumenge dibuixen ara una França ingovernable. Ni la primera força a la nova Assemblea, el Nou Front Popular (l'aliança de les esquerres) ni cap altre bloc han obtingut una majoria clara, un fet que complicarà el nomenament d'un nou primer ministre. Amb els resultats definitius, el bloc d'esquerres, tot i ser el més nombrós, només té 182 diputats, molt lluny dels 289 de la majoria absoluta. El segon grup és el de coalició del president Macron, amb 168 escons, i la tercera força és l'extrema dreta de Marine Le Pen, que ha obtingut 143 escons.

Sense govern a curt termini

És poc probable que França tingui nou executiu a curt termini. Les negociacions es preveuen llargues i el país no es pot permetre no tenir primer ministre, sobretot tenint en compte que d'aquí a poc més de dues setmanes s'inauguren els Jocs Olímpics de París, un esdeveniment que comportarà un desplegament policial inèdit i que tindrà lloc quan França està en màxima alerta terrorista.

La situació d'una Assemblea sense majories clares és inèdita. Macron, a qui la Constitució francesa atorga la potestat de nomenar el primer ministre, ha de resoldre la situació. La Carta magna no dona massa claus sobre qui ha de ser primer ministre. Només diu que el president l'ha de nomenar respectant la majoria de la cambra. Però què passa si ningú té una majoria clara? No hi ha resposta.

Els partits del Nou Front Popular (NFP) -La França Insubmisa (LFI), els socialistes, els ecologistes i els comunistes- tenen clar que són la primera força a l'Assemblea i els toca governar. Jean-Luc Mélenchon, líder de LFI, el principal partit del bloc, ja va reclamar diumenge a la nit a Macron que deixi governar les esquerres. Però el president ha refredat les expectatives i aquest dilluns fonts del seu entorn han dit que abans de parlar del govern vol que es constitueixi l'Assemblea. Previsiblement la sessió constitutiva es farà el 18 de juliol.

Segons les mateixes fonts, Macron considera que qui ha guanyat les eleccions és el front republicà davant l'extrema dreta i això hauria de veure's reflectit en el nou govern. Tot apunta a que el president es resistirà a acceptar un govern d'esquerres. Macron no ha fet cap declaració pública ni diumenge ni tampoc aquest dilluns però el ministre de l'Interior en funcions, Gérald Darmanin, ha deixat prou clara la posició del govern i del president. "Ningú ha guanyat les eleccions, ni el Front Popular ni l'RN", ha assegurat aquest dilluns.

Un primer ministre d'esquerra

Les formacions del NFP no estan disposades a renunciar al govern i han obert aquest dilluns negociacions per consensuar el nom del primer ministre que proposaran a Macron. Mélenchon, una figura polèmica, sempre ha mostrat la voluntat de ser primer ministre, però té poques opcions pel rebuig que genera no només en els partits de l'oposició sinó també entre les altres formacions d'esquerra. De fet, abans i durant la campanya electoral, el partit considerat d'esquerra radical ha viscut un trencament intern, amb figures històriques apartades del partit per Mélenchon i altres que han desertat assenyalant el líder com a culpable.

El president de la República, si no opta per nomenar un primer ministre d'esquerres, pot intentar una gran coalició entre les forces moderades, que inclouria els socialistes i els ecologistes, però no els insubmisos. És l'opció que sembla que més convenç Macron, que ja ha advertit que mai faria una coalició amb Mélenchon.

En el cas d'una coalició sense LFI, Macron obtindria una majoria sòlida, però sense majoria absoluta, a menys que hi sumés la dreta. En qualsevol cas, per ara les esquerres no volen ni sentir a parlar de gran coalició i, encara menys, de trencar el bloc, una opció que ja ha posat damunt la taula obertament el ministre de l'Interior. "S'ha de demanar al partit socialista si accepta trencar amb La França Insubmisa. Si és el cas, aleshores podrem parlar dels temes importants", ha dit Darmanin.

La incògnita és saber si l'inquilí de l'Elisi pressionarà per aquesta aliança parlamentària sense els insubmisos, que reobriria les divisions que sempre hi ha hagut en el bloc d'esquerres. Segons fonts macronistes citades per la premsa francesa, l'estratègia del president podria passar per esperar que comencin a sorgir les tensions entre els quatre partits d'esquerres -partits amb propostes molt diferents que han d'acordar el nom del primer ministre però també un programa de govern- per després proposar la gran coalició. Per ara, el Nou Front Popular es mostra sòlid i unit.