Macron conservarà el poder en un nou govern continuista
La cartera d'Interior recaurà en un conservador que reclama mà dura amb el control de la immigració
ParísDos mesos després de les eleccions legislatives que el partit del president Macron va perdre, França està a punt de tenir nou govern, que estarà dominat, de nou, per ministres macronistes. La renovació de l'executiu que el president de la República volia escenificar després dels comicis no serà tan ambiciosa com s'esperava. L'inquilí de l'Elisi conservarà el poder: dels 16 ministres que formaran part de l'executiu, set sortiran de les files macronistes, segons les filtracions publicades per la premsa francesa. El nou primer ministre, Michel Barnier, s'ha reunit aquest dijous al vespre amb Emmanuel Macron a l'Elisi per presentar-li la seva proposta. El nou govern s'anunciarà abans de diumenge.
Segons avança la premsa local, la resta del govern estarà format per tres diputats d'Els Republicans –el partit conservador de Barnier– i membres d'altres formacions molt petites. La proposta de Barnier inclou que les carteres amb més pes polític –economia, afers exteriors, defensa i treball– es quedin en mans de membres del partit del president, a excepció de la d'Interior, que serà per a un conservador, Bruno Retailleau, senador dels Republicans. Retailleau ha destacat per les seves posicions dures contra la immigració ."Hi ha un consens nacional sobre la necessitat de controlar la immigració. Ja no l'estem controlant", assegurava fa pocs mesos. El seu nomenament serveix per acontentar l'extrema dreta.
Si es confirma aquesta composició, Macron optarà, sorprenentment, per la continuïtat. No només per l'elevat nombre de ministres macronistes, sinó també perquè alguns dels membres de l'executiu sortint repeteixen, com el ministre de Defensa, Sébastien Lecornu, que mantindrà la cartera, sempre segons la proposta de Barnier avançada per la premsa del país. L'inquilí de l'Elisi continuarà tenint la paella pel mànec en el nou executiu, tot i que haurà d'aprendre a negociar perquè per primera vegada des que és president de la República, haurà de conviure amb el que es coneix a França com a cohabitació, un primer ministre i un president de diferent color polític.
Al nou govern no hi haurà cap membre del Nou Front Popular (NFP), l'aliança dels partits d'esquerra. És el grup polític amb més diputats a l'Assemblea Nacional, però, paradoxalment, no estarà a l'executiu. Macron i Barnier han intentat convèncer figures de l'esquerra moderada per sumar-s'hi, però el líder socialista, Olivier Faure, ja va advertir que cap membre de la seva formació entraria al govern. Per a l'aliança de les esquerres, que el president nomenés un primer ministre conservador i no la candidata del Nou Front Popular, Lucie Castets, va ser un acte de menyspreu. Líders polítics d'esquerres van lamentar que Macron hagués ignorat els resultats electorals. En aquesta nova legislatura, seran el grup de l'oposició a l'Assemblea i prometen fer-se sentir i posar les coses difícils al president.
Primeres tensions amb els macronistes
Michel Barnier, nomenat fa dues setmanes, ha suat per aconseguir la llum verda a la composició de l'executiu per part dels grups polítics parlamentaris que en formaran part i el vistiplau del president de la República, a qui la Constitució atorga la responsabilitat de nomenar els membres de l'executiu. Els equilibris partidistes han complicat molt el disseny del nou govern.
Les negociacions de Barnier amb els partits polítics s'havien tensionat aquesta setmana després que el nou primer ministre advertís que la situació econòmica del país és "molt greu" i defensés la voluntat d'apujar els impostos. Les declaracions de Barnier no van agradar als macronistes, liderats per l'ex primer ministre Gabriet Attal. Aquest dimecres, Attal –ara president del grup parlamentari– va cancel·lar la reunió que tenia amb Barnier en un gest de desaprovació a les crítiques del primer ministre a la situació econòmica. Attal finalment s'hi ha reunit aquest dijous i ha arrancat a Barnier, segons la versió de l'ex primer ministre, la promesa de no apujar impostos.
El nou govern tindrà molts assumptes urgents damunt la taula –sobretot els pressupostos– però la seva situació és més fràgil que mai i dependrà del suport parlamentari de l'extrema dreta de Marine Le Pen, atès que els diputats de les formacions que integren el govern no arriben a la majoria absoluta. La pressió serà màxima.
Amb un president de la República més debilitat que mai i un govern sense majoria parlamentària, la nova legislatura es pot convertir en una bomba de rellotgeria que pot explotar en qualsevol moment. La primera prova de foc per a Barnier i el seu nou govern serà l'1 d'octubre, quan el nou primer ministre compareixerà per primera vegada davant l'Assamblea Nacional. El Nou Front Popular ja ha anunciat una moció de censura per intentar fer-lo caure.