Macron confirma que es desplegarà una força de pau europea a Ucraïna però admet que no hi ha "unanimitat"

ParísFrança i el Regne Unit lideraran una missió de pau europea que es desplegarà a Ucraïna per garantir que Rússia compleix l'alto el foc quan es tanqui un acord de pau. El president de França, Emmanuel Macron, ho ha confirmat aquest dijous en finalitzar la cimera que s'ha celebrat a París amb una trentena de líders, la majoria europeus, i el president ucraïnès, Volodímir Zelenski. Tot i això, Macron ha admès que no hi ha consens per tirar endavant la missió i només hi participaran els exèrcits “d'alguns” països. “No hi ha unanimitat”, ha reconegut. “Alguns estats no tenen la capacitat de participar-hi. En altres és el context polític el que no els hi permet”, ha justificat el president de França.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai

Inscriu-t’hi

Segons Macron, en les pròximes setmanes els responsables militars començaran a perfilar la missió que es desplegarà “en llocs estratègics” d'Ucraïna, una missió que ara Macron rebutja anomenar “de pau” i prefereix dir-ne “força de garantia”. Davant les reticències d'alguns països europeus a participar-hi, el cap de l'estat francès ha reiterat que les forces europees no estaran a la línia del front, lloc que ocuparà l'exèrcit ucraïnès, sinó que se situaran en un segon pla.

El seu objectiu és ser una eina de “dissuasió” per evitar que Rússia torni a atacar. “Aquestes forces de garantia no tenen vocació de ser forces de manteniment de la pau, no tenen vocació de ser presents a la línia de contacte ni de substituir l'exèrcit ucraïnès”, ha recalcat Macron durant la roda de premsa. Tot i això, dimecres, després de reunir-se amb Zelenski, el president francès va admetre que si Rússia ataqués les tropes europees desplegades a Ucraïna, haurien de respondre.

El president rus, Vladímir Putin, s'oposa fermament a la presència de militars europeus en territori ucraïnès quan hi hagi un alto el foc i així ho ha fet saber. Però França també ha deixat clar que Putin no té ni veu ni vot en el que passi a Ucraïna. “No és Rússia qui decideix què passa al territori ucraïnès”, ha dit el cap de l'Elisi.

Proposta sense concretar

Amb tot, la idea encara està molt verda. No s'ha establert ni quants militars es necessiten per a la missió, ni amb quin mandat actuaran. Macron tampoc ha avançat quins estats hi participaran. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, no ha desvelat si Espanya formarà part de la coalició de països voluntaris i ha marxat de l'Elisi sense fer declaracions. Tot i que encara queden molts aspectes per concretar, França calcula que d'aquí a tres o quatre setmanes ja estarà llesta l'arquitectura de la missió.

Sobre la participació dels Estats Units a la missió de pau, que París i Londres havien jutjat imprescindible, França recula. Davant la negativa de Donald Trump a donar suport a la força de garantia europea, Macron sembla haver assumit que la missió es farà fora del paraigua nord-americà. “Ens hem de preparar per a la possibilitat que potser no s'hi sumin [...]. Però no podem dir que si els americans no hi participen, no tirarem endavant la missió”, ha afirmat el president francès. Per al Regne Unit, en canvi, assumir que Washington no hi participarà sembla més problemàtic.

Emancipar-se dels EUA

Macron ha anat més enllà i ha proclamat l'emancipació d'Europa dels Estats Units: “Per primera vegada en molt de temps hem de preparar-nos per a un escenari possible, que no és el que desitgem, que és haver d'actuar totalment sols. Això es diu fer-se major d'edat des del punt de vista geopolític. És bo per a Europa”, ha assegurat.

Paral·lelament a la definició de la força de pau, una missió franco-britànica viatjarà pròximament a Ucraïna per treballar amb els responsables militars locals sobre el paper de l'exèrcit de Kíiv en el manteniment de la futura pau. En paraules de Macron, per definir “l'exèrcit ucraïnès de demà”. La iniciativa també és un missatge per a Putin, que pretén desmilitaritzar Ucraïna quan s'acabi la guerra. En canvi, Europa –que es juga la seva seguretat a Ucraïna– treballa per reforçar l'exèrcit de Zelenski i planeja deixar en mans del país la protecció del seu territori després de la guerra. És clau que aquest exèrcit sigui fort per evitar una nova agressió de Moscou.

Enviar tropes de pau a Ucraïna: una proposta amb molta lletra petita

Sancions a Rússia

A la cimera hi han estat representats la majoria de països europeus, a més de Turquia, el Canadà i Austràlia. Els estats que donen suport a Ucraïna es miren amb desconfiança la petició de Rússia de rebaixar les sancions comercials imposades pels països occidentals. En aquest punt, a la cimera hi ha hagut consens: no s'ha de cedir a les peticions de Moscou. Els líders consideren que no és el moment de mostrar-se flexibles amb Putin i han demanat als EUA que no cedeixin.

“Ara no és el moment de fer marxa enrere o alleugerir les sancions, ara és el moment d'augmentar les sancions perquè [Rússia] segui a la taula de les negociacions”, ha advertit el primer ministre britànic, Keir Starmer, a París. Segons el líder britànic, la manera que Putin s'avingui a acceptar la pau és exercint més pressió. “Vol dir augmentar la pressió econòmica sobre Rússia, accelerar noves sancions més dures, que els ingressos energètics de Rússia es vegin afectats i treballar junts perquè aquesta pressió tingui efecte”, ha insistit.

Europa, a la taula de negociacions

El president d'Ucraïna també ha fet una crida a Trump a no cedir davant Putin: “Necessitem els EUA. Necessitem que els Estats Units siguin més durs davant Rússia. Volem que el president nord-americà sigui més dur amb el Kremlin”.

Zelenski també ha demanat a Washington que Europa pugui seure a la taula de negociacions i ha assegurat que a la cimera de París s'ha acordat que siguin França i el Regne Unit els representants del bloc. “A la taula de les converses perquè s'acabi la guerra hi ha de ser Europa. És necessari, no hi veiem alternativa”, ha assegurat.