Macron no descarta l'enviament de tropes de l'OTAN a Ucraïna

Brussel·lesLa moral en una guerra és clau i els dirigents europeus volen evitar que el poble ucraïnès caigui en el pessimisme. El conflicte armat al país està estancat i tot apunta que anirà per llarg. I entre els aliats occidentals, el sentiment de fatiga augmenta, sobretot en la potència que fins ara ha donat més suport a Kíiv, els Estats Units. Però una vintena de caps d'estat i de govern europeus s'han conjurat aquest dilluns a París per tornar a fer una demostració de força i ratificar el suport al president ucraïnès, Volodímir Zelenski, encara que vagin mal dades. "En aquests moments sens dubte cal l'esforç de tothom", ha remarcat el president francès i amfitrió de la trobada, Emmanuel Macron. I fins i tot ha afirmat: "Avui no hi ha consens per enviar tropes terrestres, però no es pot descartar res".

En aquest sentit, tal com fa temps que apunten alguns dirigents europeus, Macron també ha apostat per impulsar l'autonomia militar d'Europa, sobretot davant l'imperialisme rus i el potencial retorn de Donald Trump a la Casa Blanca. I ha anat un pas més enllà i ha dit directament que "l'anàlisi col·lectiva" dels aliats occidentals representats a la reunió és que "d'aquí a uns anys caldrà preparar-se perquè Rússia ataqui".

El dirigent francès ha insistit que "Rússia no pot guanyar ni guanyarà la guerra", tant "per al bé d'Ucraïna" com per a la "seguretat" del Vell Continent "d'avui en dia i de demà". "Ara mateix, la seguretat de tots està en joc", ha destacat Macron a l'inici de la reunió.

Zelenski ha agraït amb un vídeo enregistrat el suport que ha rebut aquests dos anys de guerra dels aliats occidentals i ha recordat que la seguretat del seu país és la del conjunt d'Europa. "Junts ja hem salvat milions de vides i junts hem d'assegurar-nos que Putin no pugui destruir el que hem aconseguit i estendre la seva agressió a més nacions", ha afirmat.

Macron i el lideratge internacional

Macron sempre ha tingut l'aspiració de ser gran un líder internacional i, encara que les constants crisis internes l'han debilitat tant a dins com a fora de França i no li han permès jugar aquest paper, mai es rendeix. Poc després de la invasió, va ser molt criticat per la resta d'aliats per mantenir un canal de diàleg obert amb Putin i per dir, per exemple, que s'havia d'evitar "humiliar Rússia". Però ja fa més d'un any d'aquells passos errants i Macron, que ha rebut tots els dirigents amb la pompa tradicional francesa, ho torna a intentar.

El president de la República vol fer valdre la posició de principal potència militar del Vell Continent (i el seu passat imperial) i erigir-se en el gran líder que aglutina el suport occidental a Kíiv, sobretot després del buit que pot deixar els EUA si Trump guanya les eleccions. Tot i això, a l'hora de la veritat França ha entregat molt menys suport militar i financer a Ucraïna que Alemanya, que ha trencat en aquest conflicte la tradicional posició pacifista des de la Segona Guerra Mundial.

De fet, Berlín ha retret sovint a París i a altres socis europeus, com Espanya, que entreguin menys suport a les tropes ucraïneses que Alemanya o, per exemple, els països de l'Europa de l'Est, els nòrdics o els bàltics. També ha estat un dels estats membres que ha pressionat més en aquest sentit el conjunt de la Unió Europea, que ja ha acordat destinar 50.000 milions d'euros més a Kíiv els pròxims cinc anys. Tanmateix, Scholz ha tornat a rebutjar en declaracions a l'agència de notícies DPA que Alemanya enviï els míssils de llarg abast Taurus perquè considera que podria "implicar d'una certa manera" al país germànic a la guerra d'Ucraïna.

En aquesta línia, una de les crítiques que ha fet Zelenski a la UE en una entrevista a la cadena CNN és que Ucraïna només ha rebut el 30% del milió de projectils que li va prometre durant un any i queda menys d'un mes perquè s'acabi el termini. De fet, el líder ucraïnès fins i tot ha desmentit el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, que va dir que el bloc europeu ja n'havia entregat el 50%. Pel que fa a Trump, Zelenski es mostra optimista i veu "impensable" que es posi del costat de Putin.

Els grans absents

Un dels assistents més destacats de la trobada ha estat el canceller alemany, Olaf Scholz, juntament amb el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el primer ministre en funcions dels Països Baixos i principal candidat a presidir l'OTAN, Mark Rutte. En canvi, una de les absències més destacades ha estat la de la primera ministra italiana, la ultradretana Giorgia Meloni, a més de la del president dels Estats Units, Joe Biden, i la del primer ministre del Regne Unit, Rishi Sunak.